Cianbolpin e Dona Chenina

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Cianbolpin e Dona Chenina  (1866)  by Giosef Brunel
ladin Brach
grafia moderna
Tomas de Cuz


Cianbolpin e Dona Chenina


En chel an da chela gran neveres, che la levines vegnìa jù de d'ogni vers, che nesciugn no se fidèa più jir fora per chela monts, perché no i podea passèr nió. Zacan l'é vegnù d'aisciuda ence en chel an, che la neif se n jìa e i raves vegnìa gregn.

Chi da Cianacei e Gries no n'èa pèster de la feides e nesciugn no volea jir, perché no n'era beches e i peèa massa pech. A forza de domanèr l'un e l'auter, un tous da Cianacei l'à dit, che el va con la feides, ma che i ge cogn enjignèr un bon bech e ge dèr tant che l posse viver e vadagnèr vèlch. E coscì i é resté d'acort e pec dis dò, l'à lascià jir la feides. Chest pèster l'era proprio valent, che la feides vegnìa da n dì a l'auter più beles. E la jent l'aea a cher fora de mesura perché l'era n bel tous e valent. Descheche l'era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l'é se n jit ence l pèster da chel an.

E te sot i Cougoi l se stajea bel e bon e l menèa la feides d'ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mesdì e sun Pèla de Micel, olache la feides jìa sot l'erba.

El, content, podea pussèr e vardèr stroz, che la feides no se moea de sé entorn. Tra na dì e l'autra, canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìngol fora per chi grogoi (=coi), l vedea che via Sas de Pordoi l'era na tousa o femena, che metea semper fora roba a sièr.

El aea tegnù osservà, che canche no n'era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia.

El se pissèa: "Che mostrégnol sarà pa mai colavìa, fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l'é." L'à proà più outes, ma no l'era bon de se embater apede. Na dì l ge rua e l'à vedù apontin olache chesta tousa o femena la é sin jita ite per na sfessa de la crepa.

L'é jit via dò e l se à striscià ite per sta sfessa e l'é ruà ite te na bela sala. Canche l'à vedù l'é restà incantà, e a un vers ence sperdù, che l se pissèa:

"Mostegno, olà saré mai ruà." Intant che l'era aló mez gram e mez sperdù, vegn fora per n usc na bela tousa e la ge disc: "Che volede po vo chiò?"

"L'é ja n trat de temp che vedee semper che metaède fora roba a sièr e son stat tant curious de vegnir a veder chi che l'é chiò." "Va ben, va ben! ma se Dona Chenina saessa, no sé co che la ve jissa." "Oh, per chel no é po nia paura, anzi la volesse po veder bolintiera, che se la é tant bela che vo, dapò me n vae bolintiera e content."

"Auter che! Dona Chenina la é auter più bela che ge", la disc. "Mo fosse pa proprio curious de la veder, dapò!" La tousa la é endò sin jita ite per chist usc e n moment dò vegn fora Dona Chenina. Te chela el l'é restà più che maraveà a veder coscita na bela femena, che n vita sia no l n'aea mai vedù na più bela.

N pech i se à vardà e po i scomenza a se parlèr. Ela la l domana fora de dut e dò che l ge à contà che l'era l pèster de la feides e che l'é ruà per azident caìte, la l'à domanà se no l volesse mia stèr apede ela. (Perché l'era n bel tous, ros e bianch desche n pom e san desche n pesc.)

"Gé stajesse ben bolintiera" l disc, "ma alincontro cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf o jù per chi forgn e dapò cogne ence vardèr che l'ègua no me leve i agnìe, perché la jent la é bona e valenta, coscita cogne ence gé osservèr de mia feides."

"Se te ves stèr apede me, no t'ès brea de te cruzièr per la feides, che gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei zenza che n mencia una e la disc a la jent che i les à troèdes zenza pèster, e che i les se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries, coscita i se les rencure, che les no ge vegne mencèdes." "Se son segur de chel, dapò stae ben apede vo." "Ben! la disc, dime che che te ès inom." Zenza se pissèr trop (l'aea n picol cian, che l'era coscita

bon de jir dò la feides e chist l'aea inom Bolfin) l disc: "Gé é inom Cianbolfin. E vo che aede inom?" l disc. "Gé é inom Dona Chenina." Dapò la l'à ciapà per la man e la l'à menà te n'autra cambra delaìte che la era amò n toch più bela che la pruma. "Ades, la disc, stajon chiò e se tu t'es valent, te arès dut che che te ves." Dapò la se à utà e la disc a la mascèra: "Va fora e tol chela feides e méneles ju a Cianacei, e dì che te ès troà chesta feides zenza pèster." La mascèra la è sin jita e la ge à dit a la jent desche Dona Chenina ge à ensegnà.

La jent i era grames e sperdui: "Che che n sarà envegnù a chest pèster, che l'era n tous tant valent e bon." Ic se à rencurà la feides e del pèster nesciugn no à mai più sapù sapia. Cianbolfin e Dona Chenina vivea tranquili te so palaz.

La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. A Cianbolfin ge parea ben che fossa un gran pez che l'era ló, e l disc na dì a Dona Chenina: "L'é un bon temp che son chiò, e seben che no me mencia nia fosse empò curious de jir na uta a cèsa a veder che che fèsc mia jent."

"Mi bon Cianbolfin, se tu te ves te lasce ben jir, mo de tia jent gé cree no te troarès più nesciugn, perché l'é jà n muie de egn che ti es chiò." "Empò! gé volesse jir proprio bolintiera." "Emben se tu te ves jir, scouta. Chiò te dae chist anel, e canche te ès chest anel apede te, te troarès ogni strèda che te ves, mo recordete de vegnir indò, senó la te va mèl." Na dì a duta bonora la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l'à compagnà fora scin foransom scèla. E aló i se à

tocià la man e i se à dat n bos e el l'é se n jit jù per la Lastìes e fora a Cianacei. Canche l'era ruà a cèsa da chel prum molin e che l va te stua, l veit che l'é dut de autra jent. I ge à domanà che che l vel. Mo el l disc: "Gé son chiò de cèsa." Chisc i à scomenzà a grignèr a sentir che n forestier che nesciugn no l cognoscea, vel esser chiò de cèsa. L'é jit ju per la vila a domanèr l'un e l'auter, ma nesciugn no ge saea dir vèlch de chela jent che el domanèa dò. Zacan l'à troà sul Cianton de Bertol doi veies, che i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l'é jit n pèster perdù, mo che de chela jent e parentela i é jà morc fora duc. Canche l'à sentù coscì l'é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum. E apontin l'à troà

che l'era notà ite che chest tous l'é jit perdù da un gran pez encà. Canche l'à vedù che no l'à più parenc ne amisc, e che l se troa soul desche un pèl te n pra, l se à pissà: "Per me l'è miec che me n vae indò apede Dona Chenina, che per me no l'é più nia chiò da cerir." L'era giusta l meis de aost, che la jent jìa sa mont a seèr e l'é se n jit su ence el con chisc. Canche i é rué sa Mortic i à chiamà aló da l'ost, e l'era tropa jent ló, omegn e fenc e touses. Chi parlèa de na sort e chi de l'autra, chi del temp e chi del lurier.

Candenó sauta fora e l disc: "Chelun él che à la più bela femena de nos etres?" Un l disc: "La più bela femena l'é la mia." L'auter enveze disc: "La mia la è po più bela veh." E coscì un dò l'auter, ogniun volea aer la più bela. Entant Cianbolfin, che l'era

te n piz te dò desch, l se grignèa a sentir che chisc volea aer coscì de bela femenes. L disc: "La più bela femena de duc é po ampò gé." Un l disc: "Gé no cree nia, mo meton pegn a dotrei pazeides de vin!" "Emben ma ge vel ence toleres apede, no demò vin!", disc Cianbolfin. Chisc scomenza a meter pegn e a manèr a tor la femenes. Sora n pech les à scomenzà a vegnir, e l'era proprio de bela femenes, beles e torones.

Cianbolfin l'é jit de fora, l se à tout fora l'anel del deit e l l'à tirà dò la strèda su, e l disc: "Va, dì che Dona Chenina vegne sobit." Pech dò zachèi aur l'usc e vegn ite la mascèra, la va via apede Cianbolfin e la ge dèsc l'anel e la disc: "Dona Chenina à dit che vegnide sobito a cèsa." E el l disc: "Che la voi veder chiò, perché aon metù pegn." Duc chi che l'era ló te stua i é resté co la bocia

daverta e ogniun à cognù dir che chesta mascèra l'é la più bela. Ma Cianbolfin l disc: "Chesta l'é demò la mascèra, ma cò vedede la femena dapò podede po parlèr de bel."

Duta chela femenes che l'era aló les zachèa la lenga da la ira, perché ogniuna aessa volù esser la più bela, e che so om l'aessa avent l pegn. N moment dò se aur da nef l'usc e vegn ite Dona Chenina. Enlouta prest ge restèa fora a duc l fià a veder la beleza de sta femena. Mo ela no à parlà nia, e la é jita via apede Cianbolfin, e la disc: "Coscì te fès tu!" E te chela la l'à ciapà per la man e la ge à tout l'anel fora del deit, e fora de usc fora. Cianbolfin l'aea ben vent l pegn, ma no l'aea più l'anel e no l troèa più la strèda. L'é jit de fora e l'à vardà dintorn

mo no l'à più vedù nesciugn e l'é restà dut gram e sperdù e zenza dir nia a nesciugn l'é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà. E su e su per chest bosch, en su e en via e en ca e en là zenza saer olache l rua, e l'era ja scur. Candenó zacan l'é ruà apede gregn pecei, e l sent che de sot enlongia n cougol l'é zachèi che pèrla. L se tira apede chisc e l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech.

E l disc "Bona sera!" Candenó se endreza sù un de chisc e l disc: "Che veste pa tu chiò? "Oh" , l disc Cianbolfin "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol." "Oh bela" l disc chel gran om "speta che te ensegnaron ben a vegnir apede nos."

Dapò Cianbolfin l disc: "Che volede pa fèr co me, che son n pere om soul che va fora per n bosch zenza saer

olache l rua?." Dapò i l'à domanà fora da olache l vegn e olache l va, ma el ge dajea respostes che no l sà nia olache l va e da olache l vegn. L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. Chisc trei i à vedù che l'é n bel tous gran e gros, e i se pissèa fra de ic: "Chest magari podessane aer." Un l disc: "Tu te cognes saer che nos sion trei lères, e chi che rua sot a noscia mans la no ge va ben." "Po!" l disc Cianbolfin "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." Un l disc: "Se te ves, te pes ben stèr apede nos, mo vèlch outa troon trop da lurèr e trop da riscèr." "Chel a mi me l'é istesc. De lurèr son bon e paura no n'é. Mo fosse coscì famà, volesse ve preèr vèlch da magnèr." Un l'é jit dotrei vèresc de là e l'à portà n sach e l disc: "Chiò te ès cèrn e

ardel e pan e ega de vita. Beif e magna, e dapò se parlaron." Cianbolfin à vardà olache l'é mìngol de post sconet, per se sentèr jù. Emben l'à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc. "Che berdon él po chiò, no me tire po massa da vejin, che magari me ciape sù poies."

"Auter che berdon" disc un de chisc lères, chel l'é n mantel che l'à na grandiscima virtù. Cò un se fèsc laìte e che l disc "ui aló" o "ui aló", te n moment l'é te chel post che l vel. E l sgola n toch più prest che l'ègua." "Oh! Chest no no l cree, che con n tèl berdon se n podesse fèr na tèla." "Ben, se no te crees te proarès canchelé chisc dis che vegn." E i se à parlà tant che i l'à lascià se fèr ite a proèr se l'é bon de se uzèr. Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir

dalench. "Po na na, l disc, olà volede che vae gé? Gé son content de stèr apede voetres Chest Cianbolfin se fèsc ite te chest mantel e scomenza a jir en su e scomenza a se uzèr e l jìa scialdo più aut e più aut. Enlouta chisc lères i à ben scomenzà a cridèr: "Gei jù, gei jù!" Ma el se pissèa: "Gé ve la é fata a voetres musciac, vardame dò". E canche l'é stat tant aut che chisc no l vedea più l disc: "Ui fin Sas de Pordoi!"

E chest mantel sauta en via e te n moment l'é stat aló. Crepèa giusta l'èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz e l se peissa: "Ades de che vers me auze?" E l va via e via per chest sas, candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa, e l'é jit en via e en via, e zacan l'é ruà apede n picol usc. L va ite per chest usc e l rua te na cèsa da fech olache l'era na femena co na fana sora fech e el l disc:


"Bondì a vo!" Chesta auza sù l cef e la ge vèrda, e la disc: "Mi pere tous, olà este po mai ruà!" "Perché po no coscì?" "Te cognes saer che chiò l'é la cèsa del Vent e canche chel vegn dapò duc chi che rua chiò va duc in ruìna." "Oh gé per chel no é mìngol de paura e ve pree lasciame stèr te n piz e dajeme vèlch da magnèr che me contente che che mai l'é. Canche vegn l Vent, prearé ben che no l me bute jù per sta crepa." "Ma" la disc "se no te ès paura te pes ben restèr, ma sarà ben difìzile che l te tole, perché l vel esser soul chiò intorn. Intant l'é vegnù da sera e l'é jit fora fora l'usc e l vardèa via per l Sas de Salei e giusta che fiorìa soreie e l'era dut tant bel cet. Candenó l scouta mìngol e l sent scigolèr e enlouta la disc ela: "Sciàmpetene pur daìte

ve, che cò l rua senó t'es de aria jun chi bujes." Naturale el l'é se n jit daìte te n piz de dò n armer. Candenó l vegn chest Vent, con tant i gregn tomulc che l parea che la crepes tremassa.

Vegn ite da usc ite, da n piz n l'auter e l disc: "Chi este pa chiò?" "Po" la disc "no l'é nia!" E el disc: "Gé é sentù da pez che l'é zeche chiò, voi veder chi che l'é Chest Cianbolfin entant l stajea enculà te so mantel te dò l'armer e l se pissèa: "Se te me ves scarèr fora, va ben, che son miec bon de sgolèr che tu Candenó l Vent rua apede Cianbolfin, l domana chest: "Che fèste po tu chiò?" Cianbolfin l disc. "Po, vae a chierir lurier, se me volassède, gé restasse bolintiera apede vo. —

"Mo" l disc l Vent "t'ès bel dir tu, stèr apede me. A stèr apede me e no esser bon de sgolèr l'é amò mior che lurèr "Gé son bon de fèr l'un e l'auter che che l'é e ge la

endesfide a duc "Ben dapò volon proèr, doman jon vin Pecedac a derejèr dotrei pecei a chi da Gries che i à semper na bega Canche l'é stat indoman bonora i se à partì e via. Cianbolfin se à fat ite te so mantel e l'à dit: "Ui fin Pecedac!" E te n moment l'era ló. Demò che l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l'auter, che l polver sutèa entorn. Candenó l sent bugolèr, vegnìa ence l Vent.

Canche l'é ruà l disc: "Ma per amor de Dio che èste fat chiò! Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l'é noscia ruìna." L'à vardà n pech stroz, a veder chisc pecei duc en crousc e reversé un sora l'auter e l disc: "Tu t'es auter mior e più svelt che gé a fèr chest lurier. Ben, sin jon!" Cianbolfin l'à dit : "Ui a cèsa!", e l'é stat ló.

Sobit aló. Canche l'é stat da sera, l disc l Vent: "Ades cognon pussèr dotrei dis, perché é endò n gran lurier da fèr." "Che fossa po chest?" l'à domanà Cianbolfin.

"Dona Chenina" disc l Vent "à da jir en curt te let e dapò cogne jir a ge scoèr fora l palaz, perché l'é demò ela e la mascèra soules, e les no scoa mai en dut l'an . "Dapò lasciame pur vegnir con vo, che volesse coscì ence gé jir aló ". Mo ela me à racomanà tant, de no ge dir a nesciugn canche vae a scoèr da ela e che vegne soul Mo Cianbolfin à tant preà e fat e dit, finamai, che l Vent l'à dit che l lo lascia jir con el. "Mo" l disc "recordete che te staes te dò de me, e de aer gran reguardo, che no te ge ruìnes o che te ge reverses vèlch Emben doi dis i à pussà deldut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora, e

dapò con so mantel l'era ora chiò ora ló, fora per chisc spic, che l cherdea de cogner veder olache l'é la sfessa te la crepa per jir ite da Dona Chenina. Ma no l'é mai stat bon de veder nia, perché ge mencèa l'anel. Canche l'é stat l terz dì, i se à metù per strèda e i è jic.

Apena che i é rué apede la sfessa l Vent à scomenzà a bugolèr e les é vegnudes sobit fora a ge orir l'usc. E dapò l disc l Vent: "Ades orime duc i ujes e duta la fenestres e armeres, perché ciape da cef e vae dò e dò La mascèra à fat sche che l Vent volea. Emben l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l'autra, e daperdut olache l'era passà no restèa più mìngol de polver. Cianbolfin se à fat ite polito te so mantel

che nesciugn no l'aesse podù cognoscer e scialdi endò, e olache jìa l Vent va ence el dò. Perfinamai che l'é ruà te l'ùltima sala, che la era dut a luscio e Dona Chenina te let. Canche l'à vedù coche la é e che che ela à, no l'era più bon de scoèr e l'é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder e l se à enculà laìte zenza se mever. E l Vent l'é se n jit fora e a cèsa, e canche l'é ruà ló no l veit più Cianbolfin.

"L me l'à ampò fata, chel berechin" l disc l Vent a so femena, ma me podee ben pissèr che no la va coscita. Magari perde ence l post da Dona Chenina de jir ogni an n'outa a scoèr, e chest l'era mi mior post che aee Entant ge saea a Cianbolfin sot letiera l temp lonch e l se

pissèa coche l podessa dormir. L s'à fat ite bel pian tel mantel e l disc: "Ui me endromenzèr", e l'à scomenzà a dormir. Canche l se à descedà l vèrda fora da nascousc fora de sot letiera fat te anter al mantel e l veit che la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz a ge portèr a Dona Chenina ora chest ora chel. E sora n pez l'à sentù che zachèi vaa, l'era l picol de Dona Chenina che s'à descedà. E candenó vegn la mascèra con n gran piat de bela fortaes e la ge les porta a Dona Chenina.

Chela n'à tout fora per ge n dèr al picol. Dò che ela e l picol i se n à magnà teis, la se à sentà jù e l'à dit: "Vèrda cotanta bela fortaes, che n'é amò chiò, se gé podesse demò dèr una a Cianbolfin. Per esser, son ben stata cativa percheche l

me à dejobedì n'outa soula, ge tor l'anel. Cotant bel me saesse mai a mi, e ence a Cianbolfin, ades che l'aesse tant n bel picol, e père l'é el, e podassane goder e se devertir chiò. Oh mi bon Cianbolfin, olà sarèste mai!" Cianbolfin te sot letiera l'aea sentù dut e no l'era più bon de dormir, e l sentìa che la fam ge batea e candenó [l] crepa fora e l disc: "Oh mia bona Dona Chenina, gé fosse ben chiò se te me volesses dèr na fortaa dassen!"

E Dona Chenina da la contenteza la se à sentà jù te let e la domana: "Ma olà este po, Cianbolfin ?" "Po son chiò te sot letiera!" "Po gei pur fora, làscete veder emben!" Cianbolfin l'é vegnù fora e l ge à tocià la man a Dona Chenina, e i à scomenzà a

se bossèr che l'era bel n spetacol. Dò i se à contà un a l'auter co che la ge é jita fra chisc temp e i à fat contrat de restèr insema e no se spartir più.

Dona Chenina ge à dat endò l'anel da nef e la l'à lascià che l fae l patron de cèsa aut e bas. Cianbolfin se godea mez mondo e l jìa ite e fora da sia sales e l jìa a spas can e olà che l volea. Na outa fra l'autra l'é endò ruà apede Micel, olache l'era i pèstres de la feides de Cianacei e Gries, e a chisc l ge l'à contèda duta la storia co che la ge é jita.

E da enlouta nesciugn no l'à più sentù dir nia de Cianbolfin. Se l'è po semper stat a cèsa o se l'é se n jit e se chela sfessa de Sas de Pordoi la é amò o no, de chel no sé gé.