Chela de la doi sores

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Chela de la doi sores  (1858)  by Giovanni Battista Zacchia,
ladin brach
grafia moderna
Chela de la doi sores


Na uta l'era un om e na fémena e i aea doi pìciole, una la era valenta e burta l'autra era bela e cativa. Chela burta mare ge volea più ben a chela bela che a chela burta. La la fajea semper lurar. Na uta la l'à manada a filar col fus: La é jita apede un'aga. Candenó l'aga ge porta via l fus. Sta pera pìciola no la se à più fidà a ciasa e la é coreta dò l'aga per ciapar al fus.

In ùltima la é ruada apede na ciasa. L'à batù e daìte na fémena l'à domanà:

Chi él? Na pera pìciola che ve prea de lasciarla daìte. Ma la fémena à dit: No fide ve che se l Salvan vegn al me copa. Ma la pìciola à tant preà infin che la l'à lasciada daìte. La l'à sconeta sot un scrign. Candenó vegn al Salvan e l disc: Chi él che puza da ciarn batejada, dime! Sta pere fémena no se fidaa un pez dir nia, in ùltima l'à dit: Se tu me empromete de no ge far nia te l die: l'é na pera pìciola. Dapò semper la servìa, l Salvan ge volea ben. Indoman canche la é sin jita, al ge à dat na bela viesta de òr. La é sin jita a ciasa e la ge l'à mosciada a so mare. Chesta à dit a chel'autra beza: Va ence tu. La é jita ló dal Salvan e la ge à servì, ma la dijea semper: Noe che ciape ence gio na viesta de òr?

L Salvan se à inirà e al l'à trata amò in chela not fora de ciasa.

A le bone pìciole la ge va ben e a le burte mal.