Bregostane

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Bregostane  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Bregostane

Le era zenza religion. Le era salvarie e cative e le vivea dal robar e rabiar. Le era burte, sece e pelouse. Le aea n ciaf gran desche na cialvìa, eies gregn, oreie longe, bocia grana e nveze de man le aea ciate con sgrife spize. Vestide le era con pel de ors, de louf, de feide e de autre bestie. Tante oute le era vestide con massarìe robade, se sà che le era straciade su e su, parché le vivea te i cougoi sunsom dai monc e da le crepe. Per jir ite te i cougoi le cognea passar cióscede, per selve e per le mont. Le robaa dut che che le vedea, perfin i pìcioi fora de cuna. De dì n'era pece da veder. Ma da sera do l'Aimarìa n'era tantiscime che jìa stroz. Ne la jent ne l bestiam i era de not segures da ele. Chi che le ciapaa, le sbregaa sù e dapò le i magnaa. L più gran gust le aea co le budele, che ge saea l più bon del mondo. Dai cians le aea paura tremenda. Se le n vedea un le sciampaa desche dal diaol, ma i cians, apena che i le vedea, ge corea dò e se i le brancaa, i le sbregaa sù n tante mizàcole. Te ogni paìsc de Fascia l'era amàncol un cian, che i lo tegnìa demò par se defener da le bregostane. Ntorn al col l'aea n morisc, che era na colarina piena de aguc, cortìe e feres spic, parché le bregostane no le lo posse strangolar. Che le bregostane no le rue te majon, nesc peres veies fajea le fenestre pìcole con feres spic.