Baschia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Baschia  (1906)  by Amadio Callegari
ladin brach
grafia moderna

Baschia

Vigo di Fassa (A. Calligari, 11.06.1906).


pagina:233

SCENA I.


Arlecchino con un cannocchiale (pigna) guarda
Ou! Sanch de mie giaf, all'erta! Corpo de Tinarez! Ufiziai! Persodent! voi dir persident che da la prescia me fale! é vedù che vegn na manega de forestier e crese i abie con ic un gross contrabbando. Se l'eie no me à ngianà no se lascion menar via de nosc impero le joie d'amor con chest fondament. O sudé stajé su dret che no i ne sciampe, e io me metaré con mia arma a lurar dut che che posse, semper col patuc però che me vegne dat la mantia voi dir la zeca, che son stuf de far da Strion, voi dir da Spion, perché se no stajee a spiar la sciampaa la joia mia d'amor. Intant vae a veder se se troa valch da tafiar e amò più da slapar, perché le budele rabesc. Oh! Oh! Che ola che i manduca, Dio me conduca! (parte)
Ufficiale con la spada sguainata a cavallo
Olà, fermave siede in nome della legge de Vael aresté e mi prejonieres. Dant nosc president responarede.
(conducono la comitiva verso il palco).

Sudé compagnà l contrabando.

(rivolto al Preside) Don Domine Preside!

Chesta nuziale schierata trupa che dant a voi e menà, era per se n jir da la provinzia e da nosc impero, e i ne menaa via una joia amorosa e de le più bele, zenza se recordar, de permesso, de passaport e chel che più dai livìe, "Grostuli grostulorum". A voi preside tocca vocare e po punir.

Preside
Lode vos zelo fideil ministro. L'amor de patria a duc deve star a cher, e tu vegniras pa ca. E voi stranieres che de Vael no saede sapia, e tu pare prepotent e infedel a nosce eterne legi, che ve à dat l permescio de tentar a trafugar fora de nosc stato la più bela joia? No cognosciaade fosc la lege, e l castich?
Pare o Avocat
Le legi le saon, ma la legge Divina permet a le fie de tor n compagn zenza tante prijandole e genitores e superiores no i pel impedir. Le spose à da jir dò l spos, e per chest noi cherdon de no trasgredir le sovrane leggi.
Preside
Prepotent! Che ve aede pensà a creer de poder passar per nosce tere traibenan via con voi la prinzipal gema de nosc impero, per menarla te le vosce tere zenza respetar, ne voler entener che chiò domina un monarca che da linea retta discende dal famoso cupido imperator de duc i amores? Chest tegn la brena e met a protocol ogni contravenzion e mai venia, ma semper ciastìa, chi che risćia menar via de so tere cheste perle dai tremolanc, zendalina, bust e cianta imbordata come na joia d'amor. (Suona il campanello).
Arlechin
Olà! Olà! Olà! Che marmaa. Sudé, impiegac foresć, persodent, candelier, voi dir

pagina:234 canzelier, no son bon de troar mai l vero inom de sta canaa, che diaol volede che de ca e de là sonade l ciampanel?

Avocat
Noi contra l decret del president se apelon al monarca.
Preside
Ufizial ve comane de vardar via cerduda chesta marcanzìa che era per trafugar, e vardar intant i contrabandieres, che no i rue a se la sliziar a la pena prevista dal § 9 codice cause perse, folio 57 del chegale. Intant duta la trapola passe al monarca. Ad Monarca ibit. (si sente il campanello ed esce Arlecchino)
Pare o Avocat
Noi se racomanon a la voscia protezion.
Arlechin
Capito! Ma segur che ve faré chest servije. (viene il monarca, fora de sot na bena) Messer Scior folador voi dir imperator che no me recorde l nom é da portarve dant voscia minestra na question; la perla de l’impero chist forestier volea menar via, una oh! oh! delle smorfiose che se ge disc joie amorose da doi ame doi pie e doi man e ceterarum, el messer zibaldon jà me capide, e sto scior persodent no l vel lasciar passar e menar via de chiò zenza paar na zeca perché ge piasc ence a el l taf e slap e le joie d'amor, come a chisc mie bafi. Ma gio fosse de n’autra opinion, che de sta sort de jent che tant cont i tegn che le vae pur en malora perché se nun? Più anché, ne doi doman e cater posdoman e le se fasc a eie vedan, tant che multiplican ruaron a l' infinitibus., co la rejenza de nosc impero, e sarà muss fenir da tafiar e sgnocolar, che n dijede voi minestra de chest mie consei? Scior folador voi dir imperator.
Principe
Jà da immemorabili l’é stat dat le supreme leggi per dut l nosc impero, perciò un toch de papier fasc duc in dover" con cheste vegnìa proibì no demò al forestier ma ence ai interni de tirar fora del regno ogni sort de geme sot pena de castich, la perdita de cheste, e voi suditi infedei ve sporcade e metede l cul insema coi foresć per menar via in tere foreste le più bele touse e chesta che l’é la più bela e preziousa gema de nosc stato ma amò enjignade che de autre pàisse a se la sgorlar. No ve recorda ab antico i domana A nos les tos".

Tratan fideil ministro e president del gran consei varda de custodir cheste preziouse gioie e in particolare la perla Maria che no la vegne trafugada, l contrabando cogn vegnir veià e metù sot prozess e ciastià. Vegnirà da nef publicà la mia lege perché sia a duc cognosciuda.

President
Segnor canzelier leje publicamenter adaut l sovran decret perché tant chesta onorada adunanza che ai contraventores, chest servirà de norma a ognun de no risćiar nesciugn per l davegnir in omnia tempore de chisc caji a farse contraventor de qualunque sort de geme che partegn a nosc stato.
Canzelier

(legge) Ordinanza Imperiale. Gio gran imperator dei amori che é l'impero sora qualunque cher, ordine e comane a duc i miei suditi, a dute le mie autorità che passar no posse e ne se lasce passar dal regno, nesciuna de chele gioie, che se chiama geme d'amorose sot al nom de Geltrudine, Agate, Luise, Margarite, Anastajie, Cecilie, Polonie, Geneviefe, Massenzie, Barbare, Catarine, Francesca, e Maria ec. ec. dat de la gran cort de l’imperator dei amori comfermà e ensigilà da Jeneri Anno 454560 3/8 nel mese decimosesto, sotto l'Imperatore Va tel pesca, Residenza Fus. S.S. Sot Vael

President
Giuste son le Sovrane leggi, parla chiar a secret al sovrano decret e perciò se ejeguesc

pagina:235 i superiori ordegn. Tu Arlechin che semper tu es stat fideil ai comandi de ti superiores sarà to dover de custodir cheste gioie e spezialment la perla Maria per presentarla a ogni richiesta, caso contrario l to ciaf sarà responsabol! me asto capì.

Arlechin
Oh! capì, mi ciaf cogn esser responsabol per cheste joie! A voler far da rufian me son intrigà mal e te n bel afar, é metù a risćio la mia zuca, oh puret me, che faré ades? No posse far auter che star atent, ma l peso l'é che son invizià a manducar tafiar, slapar e dormir, ma faré coscì, scior persodent me la tole a dormir co me e per esser più segur me tacaré con mi ciaf tel so e co na man te so brac, e staré atent finché l nosc magnarca arà decisa la question.
President
Pensa a to ciaf, e no sgherzar tant taramban che tu es, me asto capì?
Avocat
Inant che se fae la separazion comanada, de chesta respetabile compagnìa domane che me sie permesso de rejonar a dir le nosce rejon; Perché mai tant rigor con chi nesciuna lege à violà? Le Sovrane leggi proibesc demò de trafugar or, arjent e autre geme e galanterìe che restar cogn per ornament del Stato, ma mai no l'é stat proibì che le touse no le se posse traslocar olache le creit e che ge piasc e che Dio à destinà, e per chest me dae a creer che ne sie conzedù liber l pass, e no l'arest, per l fin che podassane passar da chest a mior destin che l’é far noza, perché da noza e da fossa se cognosc i parenc.
Preside
Se se cardess a le ciacole, che ognun sà se nventar de le bele vertole, ma chiò no se creit se no alla Sovrana legge, dapò l delit l’é stat cometù per malizia e proprio per sciampar dal nosc impero zenza che se n’ascorje da nascousc col contrabando.
Arlechin
Scior persodent son stuf gio de vardar via la joia perché sente che le budele va n procescion, e pian pian la doventa enechetada ence ela, la vel via de chiò, perché la se embramesc (intirizzire) dal freit ma se l me permet vae dal monarca a veder che che l disc.
Preside
Va, fa prest, me asto capì?
Principe
Caro mi Arlechin, tu che te mia veciaia t’es semper stat mi fido da consei, te chest gran afar te voi confidar dut mi pensier, canche se trata de cheste gioie amorose a mi me dasc al cher, e nience l pensier de lasciarle jir via de chiò perché cheste l’é l cresciment de l’impero, l sostegn de la provinzia, l splendor del trono, l decoro de la patria, la pasc de le vere e famiglie, la boria de l’om, la distruzion dei pulejes la neteza dei piac e cope, cet. cet., pensa caro Arlecchino a tenc de ùtoi che le porta a nosc stato e chel che amò de più l’é che me stasc a cher che chesta sort de gioie me prem sparagnarmele per me, però te lasce libertà a far chel che tu ves, de tegnirla o de lasciarla passar.
Arlechin, da se
Ah! Ah! Ah. Aede vedù che veie l folador voi dir imperator lusciurious, ge piasc ence a el le bele touse, "mondo fin ta Penìa" ma ades che é la libertà de far gio, diré a scior persodent che l la lasce jir sta gioia che gio son stuf de vardarla via che no la sciampe, e la volon lasciar jir bon d'acort perché fosc se pel moujer.
(al preside)

Scior persident vegnì fora che é da dirve che che l me à dit l nosc magnarca.

Preside
Che te àl dit nosc imperator?
Arlechin
L me à dit che lasciassade jir ste joie, ajache le à chest caprize e estro de se maridar. Fasege l passaport. Ei scior canzelier prest spizà la pena e scrivé.

Preside: Se l nosc gran imperator dei amori se à resolt lasciar jir la capo de le touse da la noscia provinzia pagina:236 no ocor più la noscia forza a tegnirla n arest chesta nobile truppa. Voi gran canzelier scrivege l pass per consegnarlo al pare della nobil Sposa. NN.

(Presidente detta il passa ed arlecchino vicino al Cancelliere suggerisce delle stramberie, il quale da ultimo viene preletto)


Passaport.

Noi ministri del gran imperator dei amori che ogni cher tegn fil al tegn per orden de so Maestà Imperiale dajon l pass a chesta nazionale e schierada trupa, perché posse libera passar e repassar per lonch e per travers, dal levant al ponent e da mesdì a Nord co la gioia N. N. perché la posse gòder la bela union de so dileto Spos N. N. da tant de temp dejidrà. Ve augure che le strie de Vael no ve posse apede, che le vivane e bregostane no ve fae del mal, che la catertempora no ve troe e scontre. Ordenon amò de lasciar passar duta la majnada per la noscia capitala de sot Vael per le contrade Solar, la monarchia de Paul la forteza de Sudech, la tor dei veies, l pont rialto da Ruf co la bandiera foresta e in cajo de valch deboleza ogni assistenza ge prestar e ogni onor ge far. Dat da la noscia Residenza Olimpica Vael li 32 del meis de Mai Anno antesecula dei nosc regni Presidente Bevi vino S. S. Calzelista Magna Grostui

Presidente
Scior canzelier lejé adaut l pass che duc sapie la volontà del monarca e che la vegne respetada, po consegnalo al pare de la sposa.
Cancelliere
Sarà servì Scior Persident.
(Legge).

Passabortol ec. ec.

(Legge tutto stramberie e consegna)


Arlechin
Olà voi autres forestieres per chesta outa ja che son stat bravo de farve da rufian e avocat chest scior persident l’é convertì a ve lasciar passar con la joia amorosa, ma "recordave" a pat però che no stajassade a menarne via de le autre, perché ve metassade en risech de farve menar per n pez te cuz, e in arest tel paìsc de la cucagna e del melaur, e po l nosc segnor magnarca l me à dit che l'é pentì e che l se n’à recor che l’à lascià jir via la prinzipal gioia de nosc stato, e l se n’à recor perché l disc che a seghitar coscita vegnon a perder duta la forza del nosc gran impero. Jì, stajé aiegres per chele noze e carnascial. Anché se sent i sonadores che fasc star aiegres, ma da chiò n an se sentirà autre mùseghe: va va, va, nina ninela nina e coscì via e seghitan la conversazion fajé del ben, arede del ben cari amisc.

Jon pa pian pian Se dajon pa la man Più pian pian jon Più ben se volon

Preside
Rispettabile uditorio! Ve domanon compatiment de la noscia operettal'é vera che no la sarà stata eseguida conforme vosc genio, no ve n fajé marevea perché noi no sion comedianc maestres en chesta profescion, noi sion contadins, muradores e valch pitores e per chest a inom de duta la compagnìa ve preon compatiment e ve rengrazion del lonch temp che ve aede sofrì a ne scutar.

E voi scior ufizial compagnà chesta Rispettabile compagnia fin sul confin de nosce tere che no nasce a sta jent valch desgrazia e che mal ge n travegne.

pagina:237 Sudé, guardie, suté, canonieres al pas, e voi caneveres en nazionale al post con vin bianch e neigher.