Bëgn sovë́nz e própi bèla sòla

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Bëgn sovë́nz e própi bèla sòla  (1885)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia originale

da Rimes Ladines

3. Bëgn sovë́nz e própi bèla sòla.

Bëgn sovë́nz e própi bèla sòla
Stai sentáda sòt n pëce, ambría quíri,
Lonce e lérc spó l'oedl chára, dlonc míri,
Chári e osérvi, per quëš nĕ m' di tròla!

Iů vègh' l rů quĕ brontòra e s' berdòra,
Ël s'intórge scèqu' na ria bísca gríša,
Iů vègh' l léc troep plů quīt qu' la gënt t'dlíša,
Sdlominan la it' sorë́dl tért e adòra.

Sů d'insȯm d'la mont cër quëles rútes
Èl chamó sorë́dl quĕ dà bèl fóra,
Mo bèl plan jů s'en val in malóra,
Sëgn quĕ les váches òiĕ vèster mútes.

Jů t'la val la champána şëgn sòna:
Bèl sòn sant, lonce pés bëgn, mo bon sònes;
Vé şëgn la gënt qu' desmë́ntia sůs ònes,
Qu' më́na l'Ávĕ a María sánta e bòna.

Bèles cóses, zënza confrònt bèles,
Scĕ contë́nt inche t'les gódes e së́ntes,
Mo mi cụr con quëš důt nĕ contë́ntes,
Qu' les ligrë́zes per mé plů nĕ n'èles.


Val e val, mont e mont dô mé lásci,
Fóra ed íte e sů e jů vai dagnòra,
Salt' per vígni stradòn a vígn'òra,
Vígni cůra, vígni ért şëgn tralásci.

Questes bèles valádes, quiš paláce,
Questes cháşes, per mé vèles mórtes;
Růs, crëp, bósc'e òs, deşért', "Chi mĕ pórteṡ?"
Damanès; "Na persòna dal maráce."

Sorë́dl léva, sorë́dl va sòt, důt' l sa;
Per mé èl důt důt ůn, sī adòra o së́ra,
Per mé sī blanc, cụce, ghél inscíqu' cë́ra,
Chi m'impórt'l? felíz nĕ sònşi impó n'pa.

Scĕ con ël iů podès fa la stráda,
Dlonc odèssi desért', no campágnes;
Nia, oh, sorë́dl, n'òi dĕ quël qu' t'acompágnes;
Co mai, téra, di, co ès stada criáda?

Fórsci d'lá da quīs paiš n sorë́dl plů bèl
Vèghen sdlominan, téres plů bèles;
Lascé mi córp a les parentèles
Orèssi e gi olá qu'ël è dër morgèl.

N piòn ç'lést iló segú më́sel èster;
Spó ciafèssi l'amòr, la speránza,
Quël bèl ídol, d'quël qu' vign'òm è zënza,
Degůn inòm n'al sůn queš mon t'rèster.

Perchí mai, gran bèl ídol, inquina
A té nĕ pói gni sůl char dĕ l'aoròra?
Con quëš mòn perchí rèsti dagnòra?
Tra la téra e mé ch'èl mai qu' confina?

Quan qu' d'altòn jů d'i lëgns la fȯia tòma
Dal vënt leşír inşaolá portáda,
La òta orèssi èster na fȯia tomáda
Ed èster portada olá qu' víva è la òma.