Amò valch de i draghes

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Amò valch de i draghes  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Amò valch de i draghes

I draghes vivea te Lach de Antermoa e te Lach de Boé. I stajea ju, fon fon te l'aga, e canche i se begaa, i bugolaa che parea che tonasse. Nesciugn pel dir coche i à vardà fora, parché i stajea ju n fon de l'aga, e apena che i era te l'aria i era fech e fiama. Se i fossa resté n pez te l'aria i se aessa brujà desche n toch de legn.

Nesc veies, iaves e besaves i contaa, che i li à vedui te na not scura e scurenta. I vegnìa fora dal lach, n grumen de fech roan co na couda roenta, che vegnìa semper piu scura. L ciel era lumenous e te la valada l'era più chiar che de dì. Se aessa podù nfilzar n fil te na voia. Rué te Lach de Antermoa, i sutaa te aga, che boìa e fajea n revedoz, che duta la val sdrenaa. Nesciugn no se fidaa restar de not apede un de chisc laghes, parché i draghes tiraa ite co la couda l bestiam e valch outa ence jent, e i li magnaa.

I conta, che apede l'aga vivea n pìcol omenet, che de not ge paraa l bestiam davejin, che i draghes podea sorì ciaparli co la couda. Canche i draghes sgolaa stroz l'era n rie segn. O che vegnìa te chel an le aghe o na gran tempesta, o na morìa o n'autra desgrazia. Se sà che la jent era spaventada apena che se lasciaa veder n drach.