Amò valch da la Catertempora

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Amò valch da la Catertempora  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Amò valch da la Catertempora


A. - Na sera l'é vegnù Bertol Salin da Moena su e l'é ruà a Sen Jan. Dant l'osteria de Pilat l'à vedù n ciaval. Parché l'aea prescia de ruar a Pera l'à domanà l'ost e chi che era aló, de chi che l'é chel ciaval. Nesciugn no ge saea dir. E el disc a l'ost: Mben, se no l'é de nesciugn de voi, me l tole e apena che son a Pera l mane sobit de retorn e l'é montà sù e l'é se n jit. Canche l'era a Antersief l'é vegnù chist semper più gran e più gran e te pec menuc l'era più gran del ciampanil de Sen Jan. Bertol se à spaventà debel e l'à fat l segn de la sènta crousc. Apena che l se à segnà, l'à fat la bestia n saut e la é sutada te la veisc e demez la era. Bertol nveze l'é dat jù te n n screpin e l'à cognù jir a pe a ciasa. Sgrafà e nsangonà l'é ruà a Pera e sia fémena apena che la l'à cognosciù.

B. - Na uta l'é vegnù Tita de Megna da Busan per jir a Mazin. Sa Pantl l'à scontrà n om che menaa n ciar con doi manc. L domana Tita se no l ge menassa l ciar sa Mazin da l'ost, che el no à temp. Cauja che Tita era fiach dal viac, l'à dit de scì. L monta sù, ma apena che l'era montà, i manc jìa desche tarlui, n moment i era sui spic di monc l'auter te val e fora per bosć e ruves, e ite te sfessure va l viac. Ma Tita se n'à ascort, che l'é la catertempora e l se à segnà. Sobit l resta ferm l ciar e Tita l'é sutà te la veisc. Dut bagnà l'é vegnù fora e l se n'à ascort, che l'é a Pera. Bagnà su e su l'é se n jit a Mazin.

C. - Da la not de Nadal va stroz la catertempora. Senó dut l'an no se la veit nió. La nótera da Vich, che era sa Valongia a stera, à cognu se n jir de not a ciasa, dò che l'à lascià vea. Canche la é stata pagina:167 sun Col de via neva, l'à vedù dant se n gran tormen de vent e canche la é ruada sun chel post, l'era na bora per travers a la strada. La volea sutar soravìa, ma te chel moment la se auza sta bora e la doventa n ciaval con eies de fech. L vegnìa semper più aut fin che l'aea l'auteza de i monc dintorn. E sta pera nótera sun schena de sta belva, l'aea na paura tremenda de sutar jù. La cridaa e la sbraiaa, ma nia no ge joa. La catertempora la é jita a speron su per la val e per Badia e fora per Gardena, e su per la mont de Sousc e per Neva la é ruada sa Vich, che ja Sen Jan i sonaa l'Aimarìa. Al prum colp l'era la bestia svanida e la nótera, spaventada desche n poie te n fol, e su se la troa sentada sul brenz de Vich.