A proposit de certi poètta verista

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
A proposit de certi poètta verista  (1894)  by Rosa Massara de Capitani
Impression

Te gh'ee tucc i reson, car el mè amor,
L'è temp tra via a legg sta roba chi.
Al diavol sti poètta! Ma che orror!
Ghe disen poesia.... andee a dormì!
− Nun semm verita − allora, in sta manera,
L'è poètta l'asnin in primavera.

Ma che bel mond l'è el vost! Andemm, allee,
Tosann e mas'c se cobbien alla bonna;
Che cialada l'è mai quell tœu miee,
Quand se pò tucc i dì cambià la donna,
La bionda incœu, doman la morettin,
Ona marchesa prima o pœu on scovin!

Ma che bisogn, tosann, de sospirà
Perchè el moros l'è frècc, indifferent?
Mandéll impressa a fass strabolgirà.
Ciappén on alter subet, sul moment;
Se fa l'amor per spass, minga col cœur.
L'è pù de moda: rid e god se vœur.

Hin quist i teorij de sti poètta
Che predichen el vero a pù non poss;
Apostoli del vero! Marcadetta,
Vorii che ve la disa senza goss?
Per vess poètta, cara la mia gent,
L'è minga sempr'assee vegh del talent.

La vostra Musa semper desquattada,
(Almanch su certi part tiragh on vell)
O Venere, o Baccante sperlusciada,
In Eliconna no la gh'ha sorella;
L'è la Musa di vecc impenitent,
De certi pivellitt che sa de nient.

Lavégh la faccia almen coll'acqua fresca
Tornella a battezzà demm a tra' mi,
Se de no, i me fiœu, vattel a pesca,
In che manera l'andarà a fenì.
Degh aria nœuva, gh'han guastaa i polmon.
Par che la rida, ma la gh'ha el magon.

Quattélla giò on ciccin.... vardee inscì biotta
La innamora nissun propi de bon:
Se tutt el bell ghe l'ha sconduu de sotta
Quattègh la faccia, almen per compassion,
Che no se veda, insemma ai carimaa,
Che l'è on poo ciocca, e che la se sent maa!