Zabettada de roeus

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Zabettada de roeus[edit]

Gh’era on vivee de roeus, in quella proeusa,
roeus de tutt i colôr, e eren tutt bèj,
e istess d’ona niàda de usèj
s’hinn miss a cicciorà. La prima roeusa
che aveva dervii bôcca, la gh’ha ditt
ai so sorèll: «Mì già me piasarìa
– se dovess de sto sit on dì andò via –
vedemm in vun de quij bèj cavagnitt
che porta la fioraja in di teater,
trovamm tra tanti sciôri e tanti ciâr!...»
«Mi inveci voeurarìa in sù on altâr
vèss de parada e sentì i Ave e i Pater
che disen i devott a la Madonna!»
’Na roeusa rossa allóra l’ha boffaa:
«O cara tì, mi vui la libertaa,
sont minga come tì ona bigottonna,
mì voeurarìa andà in d’ona quaj sala
doe se balla e canta, e vèggh l’onôr
de sentimm dì che sont on gran bell fiôr...;
oppur vedemm pontàda in sù ona gala
d’ona quaj spôsa, in mezz ai pizz e ai râs!...»
E on’altra roeusa anmò la gh’ha rispost:
«Mì gh’hoo alter gùst, e pensi ch’el me post
no ’l pò vess alter che de stà in d’on vâs
– nò, minga on orinàri, oèi tripee!... –
on vâs artistich come intendi mì...»
Ma la parolla la gh’è morta lì:
a l’improvvisa è rivaa el giardinee
cont in man ona fòrbes e «Chì tucc!...»
el gh’ha ditt, e zig-zag, in d’on moment
j ha tajaa giò quant eren ’mè nient
e l’ha fa sù, de quij bèj roeus, on mucc.
Giust quell dì lì la tôsa del padrôn
l’era morta e quj roeus, se sà, hann servii
per la coronna e insemma hann poeu finii
per marscì su la terra d’on foppôn.