Storia de Milan (cap. XV)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Storia de Milan (cap. XV)  (1880) 
by Camillo Cima

Camillo Cima (1827-1908)

Storia de Milan (cap. XV)

L'era tanta la compassion che faven i pover meneghitt sparpajaa in di paês chì vesin, cont i todesch ai cost che ghe scisciava fœura el sangu, o attorna per l'Italia a cuntà su i so magon, che fina quij che aveva daa ona man a Federigh a fa tanti bèj prodezz, gh'è vegnuu i rimors de coscienza. De sora pù quell birbon d'on imperator el comenciava a mettegh on pures in l'oreggia a tutt i alter Comun.

I so vicari eren ona massa de Radetsky, de Giulay, de Torresani; almen avessen faa giustizia!, oh giusta, minga nanca quella... e la se fava spessa. Allora han pensaa ben de mett innanz i pee... e d'accord cont el papa, han faa on'alleanza tra Milan, Brescia, Bergom, Cremona, Mantova, Verona, Treviso e Ferrara, senza cuntà qui alter repubblichett che s'hin unii in seguit, e inscì in tra tucc, vintitrè cittaa!

In gran segretezza s'hin daa l'appontament in del convent de Pontida, el 7 d'april 1167, cinqu ann dopo la distruzion de Milan, e lì han giuraa quella famosa Lega Lombarda, che doveva in poch temp sbalordì mezz mond.

E s'hin miss subet all'opera; i Milanês hin tornaa in del so Milan tutt rovinaa e con l'ajutt di collega, han tiraa su la mura, han spazzaa la fossa, han piantà tôr e fortificazion, han rifabbricaa port, cà, gês, palazz, con tanta smania, con tanta passion, che in poch ann Milan l'è tornaa a diventà bell, fort, popolaa, armaa come ona volta, e in câs de difendes mèj de prima!

Quij eren Milanês!!!

La Lega che la g'aveva alla testa el papa Lissander terz, come se fuss nagotta, l'ha fondaa la cittaa de Alessandria in so onôr! E in poch temp Alessandria la g'aveva 15 mila omen pront a marcià!!

Paren sogn!

I Lodesan che tegneven dur per el Barbarossa, han dovuu mollà pêg che impressa se no vorreven creppà de famm in d'on alter assedi, S'è tolt anca el castell de Trezz dove gh'era el tesor de Federigh!

Insomma tutta la Lombardia la g'aveva adoss la fevera de preparass, de stà pronta, persuasa che quella pell grama d'on Barbarossa el sariss tornaa de cap. Diffatti dopo ona fila de trattativ, de gîr su e giò per l'Italia a tribulà Tizzi e Sempronni, ona mattina se sa che Federigh el ven de Comm per andà a Pavia.

I Milanês che staven sul chi viv, ciappa el ballon in sul brazzâl; e fœura cont el Caroccio a incontrall lì adree a Legnan! L'era el 29 de mâg del 1176, domà quattordes ann dopo la distruzion... e lì s'hin ciappaa per i cavèi proppi come anim dannaa! Sulla prima i noster l'han vista brutta, ma peù el coracc della compagnia della Mort, el pensêr de la patria che gh'era de mezz... avanti fiœuj! Viva Sant'Ambrœus! Viva la repubblica! g'han daa dent a s'ceppa cassuu in manêra, che no gh'è staa cavalleria todesca che tegness, n'hann faa tonnina, n'ha faa on sfragell! Fina el Barbarossa l'è andaa coi gamb per ari, e l'han creduu mort, intant che tucc i so baron, i so generâj, i so camerleccàj, hin scappaa a pù non poss, e paricc hin fina andaa a negà in Tesin!

Oh che giornada!

Fuori i lumi! La gran vittoria la n'ha assicuraa l'indipendenza: la repubblica Ambrosiana e tutta l'alta Italia trionfaven, el Barbarossa persuâs che gh'era pu nient de fà, tira e bestira l'ha peù combinaa in del 1183 la pâs de Costanza. Quella bestia d'on imperator con tutt el so tribulà e fa tribulà i alter, l'aveva quistaa de trovass anmò in primm, dopo ona guerra ch'è duraa vint'ann! Ona volta che l'ha faa giudizzi, semm tornaa amîs, anzi l'è vegnuu a Milan do volt, come podaria fa adess Ceppo Beppo. De lì a poch ann l'è andaa a negà comè on gatt, in d'on fiumm, quand l'è partii per la Palestina.

Cosse vâr mai a sto mond a fa el prepotent!