Storia de Milan (cap. V)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Storia de Milan (cap. V)  (1880) 
by Camillo Cima

Storia de Milan (cap. V)

SANT'AMBRŒUS

L'imperator romano occupaa in la guerra o in del divertiss ai spall di suddit, el tegneva chì a Milan on governator che ghe diseven Vicari, e in di rob de gesa gh'era el Vescov: perchè te devet savè, Cecca, che i vescov han comenciaa poch ann dopo Gesù Crist, de quand è capitaa chì san Barnaba o sant'Anatalon, a predicà la religion cristiana, che l'è stada accettada de tucc in poch temp, anca a costo di martiri e di persecuzion. E sta carica de vescov la dura anmò, dopo milla e vottcent ann! De chì te capiree come hin organizaa i pret e se i quatter gatt de la Lega anticlerical poden riussì a strappagh i radîs! Ghe vœur alter!

A dagh on'importanza straordinaria a sta carica, è saltaa fœura sant'Ambrœus, nassuu in Francia, però de famiglia romana, che l'era chì come Vicari de l'imperator.

Miss de mezz per giustà i guàj cont i Arian, che credeven minga in la divinitaa de Gesù Crist, el s'è dimostraa tant giust, tant galantomm e pien de talent, ch'el popol l'ha vorsuu per forza ch'el fuss lù el vescov; perchè in qui temp là el vescov l'era come on bon pader di popolazion, je istruiva, je protegeva contra i angarij di prepotent.

E peù, te vedet?, allora serom nun che nominava el vescov: adess l'è el papa d'accord cont el governo e ne bolognen peù quell che ghe comoda a lor, magara on lavativ, senza nanca dimandann se semm content.

Come semm andaa innanz, vera Cecca?

Sant'Ambrœus l'era vun de qui omen de spallêra che capita de rar: minga tiraa su in di seminari a fa el storta coll, o tegnì el pè in tanti scarp, el g'aveva on talent straordinari, on caratter de fer in mezz a tanti ciribira.

Quand l'è staa su, l'ha minga voltaa i quader, come fann tucc i noster minister, oh giusta; el s'è conservaa on galantomm a prœuva de bomba, on omm de cœur e de fidegh san in del vorrè la giustizia, protêg i poveritt e fagh el muso duro a chississia; come quand el g'ha saraa la porta de la gesa in faccia Teodosi, che cont el pretest de l'ordin pubblich - fin d'allora! - l'aveva faa massacrà la popolazion de Tessalonica e peù, fresch comè ona rœusa, el vorreva sentì messa!

E a Valentinian, ch'el g'ha minacciaa de fagh tajà la testa, el rispondeva: ti fa l'imperator e mi foo el vescov - ma el mollava mai sui diritti del so popol!

Quij hin omen!

Figuret tì, Cecca, se al dì d'incœu on arcivescov el sariss bon de fa altrettant!

Sant'Ambrœus l'ha scritt anca fior de liber: el predicava in manera che l'ha fina convertii sant'Agostin; cont i Arian el doprava la persuasion e minga el staffil; l'ha daa tuscoss per i pover, l'assisteva i ospedaa; l'ha regolaa el rito, che l'è anmò ona prœuva de indipendenza da Roma, anben che i papa abbien faa de tutt per struppiall, fra i alter per portagh via quatter dì de la settimana grassa; l'ha fabbricaa di gês, l'ha tegnuu di concili; l'ha miss al dover i prêt, insomma n'ha faa tant de qui bèi rob, e l'ha savuu inspirà tanta confindenza, che i Milanês ghe moriven adree; se aveven de stranudà corriven de lù a ciamà el parêr, tant'è vera che l'han proclamaa sò protettor allora, come l'è anmò adess, a quell che disen, dopo ona pinola de 1500 ann! Bisogna dì ch'el fuss proppi on gran omon, e l'è mort lì adree al 400.