Sonetto per Monaca

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Sonetto per Monaca  (1780) 
by Francesca Carli

Francesca Carli

Sonetto per Monaca

In del sò stat ognun se pœu salvà;
l'è minga necessari andass a scond
tra quattro mur: in Cel per tucc gh'è cà;
basta portass de ben; ma quest l'è 'l pont!

El pont l'è quest, de regordass d'arà
comè la gent da ben arent al mond,
e quest l'è 'l prim boton de no fallà.
Chi falla el prim boton, falla el segond.

El pont l'è, regordass che no 's pœu viv
e se fa magri i verz e cativ spes
dove gh'è del paltan, e ari cativ;

e regordass, che de cincent scires
caschen la magior part, quand in fioriv,
e l'è on miracol, se 'n madura des.

O tosann, hiiv intes?
Se el ve strangola el fiaa a stà saraa su
stee fœu, aree drizz, ve salvarii anca vu.