Sgnoccas

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Sgnoccas


La pitschna Mia dumonda sia mamma: «Ti mamma, è quai vair che la cicogna ha purtà mai?»
«Gea, natiralmain», respunda la mamma.
«Ed è quai vair che la cicogna ha er purtà tai?»
«Sa chapescha ch’ella ha er purtà mai!»
«Ed er la tatta?», dumonda Mia.
«Gea, er la tatta!», respunda la mamma.
La saira notescha Mia en ses diari: «Suenter retschertgas extendidas ed intervistas cun perditgas dal temp stoss jau constatar ch’i n’ha dapi trais generaziuns betg pli dà ina naschientscha normala en nossa famiglia!»


* * *


Ina clienta entra en in negozi d’animals e di al papagagl: «Uei, mes bel schani, sas ti er discurrer bain?»
Sinaquai il papagagl: «Uei, bella mattina, sas ti er sgular bain, hm?»


* * *


Dunna Maria ha fatg in accident cun il velo e sto purtar il maun en in gip.
Ella dumonda il medi: «Poss jau pli tard propi far puspè tut cun mes maun?»
«Ma cler», respunda il medi.
«Vegn jau er a pudair sunar clavazin?»
«Segir, dunna Maria.»
«Tge bel, signur docter! Quai hai jau gia adina giavischà da savair far.»


* * *


L’automobilist-fantom di al policist: «Pertge duess quai esser la direcziun fallada? Vus na savais gea betg, nua che jau vuleva ir!»


* * *


«Jau sun en ina situaziun difficila. Jau na sai betg, sche jau duai maridar ina vaiva ch’ha blers raps e che jau n’hai betg gugent, ubain ina vendidra che n’ha nagin centim e che jau hai gugent.»
«Na spetga betg pli ditg! Marida quella che ti has gugent!»
«Manegias?... Lura marid jau la vendidra.»
«En quel cas ma da l’adressa da la vaiva!»


* * *


In elefant ed ina mieur passan sur ina punt.
L’elefant: «Co che quai rampluna!»
La mieur: «Betg da smirvegliar. Jau hai tratg en oz mes stivals pesants.»


* * *


Andri è malsaun. Sia sora pitschna telefona al medi e roga: «Vegni immediat, signur docter, mes frar ha fevra auta.»
«Èsi fitg aut?», dumonda il medi.
«Na, na», respunda la mattetta, «be in per stgalims ensi.»


* * *


Signur Meier va a spass. El tegna en maun ina corda cun in barschun da dents. Qua al vegn encunter signur Müller e di: «Signur Meier, Vus avais lura in bel chaunet!»
Sinaquai di signur Meier: «Ma signur Müller, quai è tuttina in barschun da dents!»
«Ah, gea.»
Signur Meier chamina enturn la chantunada e sa ferma. El sa volva vers il barschun da dents e di: «Haha, Bello, quel avain nus manà per il nas!»


* * *


Fadri turna da scola. El declera a sia mamma: «Jau hai ina buna ed ina nauscha nova! La nauscha: jau hai fatg 40 sbagls en il dictat.»
«E la buna?»
«La scolasta ha survesì in sbagl!»


* * *


Pertge mangian ils liuns charn criva?
– Perquai ch’els na san betg cuschinar.


* * *


Cur ch’il Segner ha stgaffì il Svizzer ha el dumandà el, sch’el haja anc in giavisch.
«Gea», ha quel ditg, «jau avess gugent muntognas e bellas alps.»
Il Segner ha stgaffì quai per el.
«Ed uss, es ti cuntent?»
«Betg anc dal tuttafatg», ha il Svizzer respundì, «sin las alps avess jau gugent vatgas che dattan bler e bun latg.»
Er quai ha il Segner stgaffì. Lura ha el puspè dumandà: «Ed uss, es ti cuntent cun il latg?»
«Gea», ha ditg il Svizzer, «vulessas in cuppin per sagiar?»
«Gugent», ha respundì il Segner ed ha sa laschà gustar il latg. «Propi, quai è in latg da buntad. Has ti anc in auter giavisch?»
«Natiralmain», di il Svizzer, «in franc e tschuncanta per il cuppin latg.»


* * *


En il negozi da fritgs: «Jau avess gugent maila per mes um. Èn quests squittads cun tissi?»
«Na, quai stuais Vus far sezza.»


* * *


In viagiatur entra en in restaurant.
«Schai a mai, camarier, quant custa ina buna sosa?»
«Tadlai, mes signur, tar nus pajais il brassà. Vus na pajais betg la sosa.»
«Na custa quella pia nagut?»
«Na, mes signur.»
«Ed il paun?»
«N’er betg, mes signur.»
«Ma purtai pia in taglier plain sosa e bler paun.»


* * *


Il scolast di ad in scolar: «Jau hai ditg a vus da scriver in’entira pagina sur dal latg, ma ti has scrit in concept da be set lingias. Pertge?»
Il scolar guarda sin il scolast e di tut losch: «Jau hai scrit sur dal latg condensà.»


* * *


En il bus: «Tar tge fermada hai jau da sortir per vegnir a la Plazza dal retg?»
«Nagin problem. Vus as pudais drizzar tenor mai. Vus stuais unicamain sortir duas staziuns avant mai.»


* * *


In um ramassa gia dapi in temp mitgas-chaval.
«Ma tge faschais Vus cun questa grascha?», vul in mattet savair.
«Quai è per las frajas.»
«Ina giada insatge auter che groma», respunda il mat.


* * *


La mamma vesa co che Linda metta ses teddy sut la duscha. Cur ch’el è bletsch, al metta ella en la glatschera. La mamma excloma desperadamain: «Ma tge fas ti qua?»
«Ma, sas, jau vuleva gia daditg in urs da glatsch!»


* * *


La scolasta sa vilenta: «Sara, tes cumponiment cun il tema ‹Noss chaun› è pled per pled identic cun quel da l’onn passà da tia sora!»
Sara respunda: «Sa chapescha! Il chaun è gea er il medem!»


* * *


Il bab turna a chasa e raquinta a ses uffant da quatter onns: «Ti has survegnì ina sora, ta legras?»
«Sa mamma da quai?», dumonda il mat.


* * *


Superbia da ses nov paraplievgia va Sabina a spass. Tuttenina cumenzi a plover. «Oh!», cloma Sabrina tementada. «Jau stoss spert ir a chasa, uschiglio vegn mes nov paraplievgia bletsch!»


* * *


Durant il sautar di in giuvenot a sia partenaria: «Ti pos crair u betg: Jau saut quest walzer tenor las indicaziuns en in cudesch.»
Sinaquai la matta: «Quai sent’ins. Ti sautas probablamain er ils sbagls da stampa.»


* * *


«Mamma, pertge ha il bab atgnamain nagins chavels?»
«Perquai ch’el patratga uschè bler, mes figl.»
«E pertge has ti alura tants?»


* * *


Bab e figl lavuran en iert. «Ti es in purschè, sas ti tge che quai è?», sbragia il bab si per ses mat.
«Cler, bab, il figl dal portg.»


* * *


Da biologia dumonda la scolasta: «Tgi sa, pertge ch’il latg cuntegna grass?»
Flurin s’annunzia: «Quai è bain logic: per ch’i na tgulia betg talmain da mulscher!»


* * *


Gian suna clavazin. La mamma vesa sias unglas nairas e cloma malpazientamain: «Almain ils mauns t’avessas pudì lavar avant che sunar!»
«Pertge?», replitgescha Gian, «oz sun jau anc cun las tastas nairas!»


* * *


La tatta sesa sper il letg da ses biadi ed al legia avant ina paraula. «Ti tatta», interrumpa il pitschen ella, «pos ti leger in pau pli da bass? Jau vi durmir!»


* * *


Suenter scola: «Mamma, ier ha Pieder stuì turnar a chasa!»
«Ma pertge quai?»
«Perquai ch’el n’era betg sa lavà a bun ura.»
«Aha, ed ha il chastì er fatg effect?», vul la mamma savair.
«Gea, oz n’èn set betg sa lavads.»


* * *


Igl è fitg tard e stgir. In sturn tschertga insatge sin via. In policist al vesa, s’avischina e dumonda: «Tge tschertgais Vus qua? Poss jau gidar Vus?»
«Jau tschertg la clav da mia chasa, ma jau na la chat betg pli», respunda l’um cuntinuond a guardar a dretga ed a sanestra.
Er il policist cumenza a tschertgar in pau qua ed in pau là, ma senza success.
«As regurdais vus nua che vus l’avais pers?»
«Gea, jau l’hai pers vi là en il parc.»
«Ma, pertge la tschertgais vus lura qua?»
«Perquai ch’en il parc èsi stgir ed ins na vesa nagut, entant che qua en il cler da la glisch èsi pli lev da la chattar.»


* * *


Dus pileschs turnan dal kino. In dumonda l’auter: «Taidla, giain nus a pe u lain prender in chaun?»


* * *


Magistra: «Jau met trais ovs sin maisa. Ti mettas in ov latiers. Quant dat quai ensemen?»
«Trais, magistra, jau na sai betg metter ovs. Impussibel.»


* * *


In emploià da la posta di ad in pur vegl: «Vossa brev è memia greva. Vus stuais agiuntar ina marca da ventg.»
«Propi?», respunda il pur surprais. «Ma sche jau met anc ina marca, vegn la brev anc pli greva...»


* * *


«Alura, has gia empruvà ina giada ils skis nautics che jau t’hai regalà?», vul l’aug savair da ses nev.
Il nev respunda: «Deplorablamain betg, jau n’hai anc adina betg chattà in lai spundiv!»


* * *


Ina dunna cumpra per ses chaun in buccarè. «Stimada dama», dumonda il vendider, «duai jau trametter il buccarè u al vulais Vus purtar sezza?»


* * *


«Tge è la differenza tranter ina sadella da latg ed in vasch da notg?»
«Jau na sai betg.»
«Ti portg!»
* * *


Magister: «Trais liters e tschintg mezs liters biera, tge dat quai?»
Scolar: «Sturnadad, signur magister.»


* * *


En cuschina: «Mes figl, jau t’hai supplitgà da guardar dal latg buglient!»
«Gea, quai hai jau er fatg, igl era precis in quart avant las indesch cur ch’el è ì surora.»


* * *


«Sch’in alv croda en la Mar Naira, co è el cur ch’el vegn or da l’aua?»
«Ti na vegns bain betg a dir ch’el saja nair?»
«Na, el è bletsch.»


* * *


Signur Parli spetga a la fermada dal tram cun ses etui da gìa enta maun. Ina segunda persuna vegn natiers e dumonda plain mirveglia: «Sunais Vus la gìa?»
Sinaquai signur Parli: «Na, u udis Vus insatge?»


* * *


Il medi di al pazient: «Jau hai scrit in recept per Vus.»
«O, grazia fitg, signur docter, cuschinais Vus er uschè gugent?»


* * *


La scolasta dumonda: «Nicole, qua vesas ti ina merlotscha ed in pasler. Sas ti dir a mai tge utschè ch’è la merlotscha?»
Nicole respunda: «Cler! L’utschè sper il pasler!»


* * *


Il paster di a ses famegl: «Jau t’hai supplitgà da dumbrar l’entir muvel!»
«Quai hai jau er fatg», respunda Peider. «Unicamain l’ultim vadè è currì uschè svelt, che jau na sun betg stà bun d’al dumbrar.»


* * *


En l’ustaria. Il giast fa zacras cun il camarier: «Na savais Vus betg far attenziun!? Voss polesch è en la schuppa!»
Il camarier: «Vus na stuais betg far quitads, quella n’è betg pli chauda.»


* * *


A la televisiun ves’ins insaquantas giuvnas mez nivas. La mamma na vul betg laschar guardar quai ses figl. «Va a letg uss, Beni!», di ella. «Ti vesas bain ch’igl è uras. Quellas damas là èn er gia mez svestgidas.»


* * *


In ippopotam arriva en in’ustaria ed emposta ina biera.
L’ustier tut surprais: «Uss lavur jau gia dapli che ventg onns en quest affar, ma insatge sumegliant n’hai jau anc mai vis!»
L’ippopotam: «Cun tals pretschs na vegn quai er betg pli a capitar uschè spert!»


* * *


Il scolast vegn tut ravgentà en stanza da scola e dumonda: «Tgi ha pischà mes num en la naiv?»
Gian stenda schenadamain il maun e di: «Jau hai mo fatg pisch, scrit ha la Frena.»


* * *


«Ti, bab!»
«Ha?»
«È la Mar Naira propi naira?»
«Na, mes char figl! Quella ha mo num uschia, quai n’ha da far nagut cun la colur!»
«Bab!»
«Tge èsi gia puspè?»
«Lura n’è la Mar Cotschna er betg cotschna?»
«Natiralmain betg! Quai è il medem sco cun la Mar Naira. Ella ha simplamain num uschia e basta!»
«Ma ti, bab!»
«Anc insatge?»
«Gea! Co è quai lura cun il Pacific? È quel propi quiet?»
«Ma na! Tge sai jau pertge che quel ha num uschia! Cur ch’i dat tempestas vegn el ad esser uschè inquiet sco tschellas mars era, quai è bain cler! Dal rest, tge fas ti tantas dumondas tuppas? Dumonda pli gugent insatge cun mauns e pes!»
Suenter in tempet: «Bab!»
«Sapperlot, uss basti! Ti vesas bain che jau sun fatschentà. Tias dumondas ma dattan plaunet sin la gnerva!»
«Ma bab, questa giada vi jau dumandar insatge scort!»
«Insatge scort? Quai è er nairas uras! Sche tge vuls ti savair?»
«Da tge è la Mar Morta atgnamain morta?»


* * *


Tge è verd e siglia da rom a rom? – Cucumeras en aschieu!
E tge è transparent e siglia da rom a rom? – Ils vaiders che las vulan pigliar.


* * *


Dus paslers sin il prà vesan sur els in eroplan. In di a l’auter: «Quest utschè sur nus ha in tempo snuaivel!»
Sinaquai l’auter: «Tge pensas ti co che ti sgulassas, sche tias alas ardessan!»


* * *


L’automobilist: «Vus traversais la via sco ina giaglina.»
Il pedun: «E Vus giais cun auto sco in nar.»
L’automobilist: «Impertinent! Jau vom cun auto dapi 25 onns!»
Il pedun: «E lura? Jau vom a pe dapi 40 onns!»


* * *


«Lindornas èn la spezialitad da nossa chasa», di l’ustier al giast.
«Jau sai, ier sun jau vegnì servì dad ina!»


* * *


La scolasta dumonda ses scolars: «Cur ch’il barometer croda, tge signifitgescha quai?»
In scolar stenda il det e respunda: «Quai vul dir che la gutta na tegneva betg!»


* * *


Ina dunna attempada vegn sut las rodas d’in velo e cupitga.
Il ciclist gida la dunna da star en pe e di: «Vus avais gì fortuna ch’igl è oz mes di liber!»
«Pertge fortuna?»
«Perquai ch’uschiglio main jau in bus.»


* * *


In chaval da siglir di a tschel: «Alura, èsi reussì a tai da siglir sur l’obstachel grond?»
L’auter chaval respunda: «Na, a mai betg. Però a mes chavaltgader!»


* * *


Dus viandants marschan tras il guaud. Qua cumpara tuttenina in tarment urs. Spert tira in dals viandants ora ses stivals, prenda nanavant in pèr chalzers da gimnastica e tira en quels.
«Tge fas qua?», cloma ses collega. «Nus na savain betg currer pli spert che l’urs, er betg cun chalzers da gimnastica!»
«Tge emporta a mai l’urs?», respunda l’auter. «Jau stoss be esser pli spert che ti!»


* * *


Dus paracrudaders emprovan d’avrir lur paracrudadas. Desperadamain tira in vi da la corda e sbragia: «Merda, mes paracrudada na sa lascha betg avrir!»
«Mes er betg», respunda l’auter, «ma na ta lascha betg disturbar – igl è be in sigl d’exercizi.»


* * *


La basatta di al basat: «Ti, nus pudessan puspè ina giada ir a kino.»
Il basat respunda: «Ah, nus essan gea stads pir dacurt.»
Sinaquai di la basatta: «Quai constat. Però datti en il fratemp perfin films cun tun!»


* * *


Il magister admonescha: «Na pusai betg or da la fanestra! I po capitar che in da vus croda ora, e pli tard na vul nagin esser stà la culpa.»


* * *


Tge sesa sin ina planta e fa «aha»? – Ina tschuetta cun in sbagl da lingua!


* * *


In chaun ed in cot s’entaupan mintga di giond a la lavur. Cunquai ch’els èn educads bain, salidan els in l’auter curtaschaivlamain. Il cot cun «chicherichichi», il chaun cun «vau, vau».
Ina damaun ch’il cot salida sco adina cun «chicherichichi» respunda il chaun: «miau, miau».
Il cot è tut surprais e dumonda: «Tge èsi capità cun tai? Pertge ma salidas en questa moda?»
Sinaquai il chaun: «Sas, jau hai cumenzà ad emprender linguatgs esters!»


* * *


«Pertge avais Vus laschà colurar suren voss bel auto mellen cun colur violetta?»
«Perquai che blera glieud bittava brevs en mes auto!»


* * *


Il portg di a l’asen: «Quai è uschè nausch, tuts dovran mai per blastemmar!»
L’asen al guarda cun cumpassiun e marmugna: «Quai è davaira ina portgaria!»


* * *


In ami da l’enconuschent scriptur franzos Voltaire vuleva far in di ina visita a quel, ma ha chattà la porta serrada. Plain ravgia ha el scrit cun crida vi da la porta: «Asen!»
Cur ch’el è arrivà a chasa, ha Voltaire legì quai ch’era scrit vi da la porta, ha surris e sfruschà davent l’impertinenza, senza sa far blers patratgs, tgi che pudess avair scrit quai.
Insaquantas emnas pli tard è l’ami turnà ed ha ditg a Voltaire: «Avant trais emnas sun jau stà qua per visitar tai, ma la porta era serrada.»
«Jau sai, jau sai», ha respundì il scriptur, «tes num era scrit cun crida vi da la porta!»


* * *


Il magister: «Alfred, ti has en il dictat precis ils medems set sbagls sco tes vischin. Ma di pertge!»
Alfred: «Quai è fitg simpel. Nus avain omadus il medem magister.»


* * *


«Gerda, mangia finalmain tia schuppa! Blers uffants paupers fissan cuntents, sch’els avessan be la mesadad.»
«Jau er.»


* * *


Dus balluns sgolan sur la preria. Tuttenina cloma in: «Attenziun! In cactusssssss...»


* * *


«Ils vischins da l’emprim plaun èn fitg paupers, u betg?»
«Pertge pensas quai?»
«Lur pop ha traguttì in rap. Uss èn tuts fitg agitads. Els vulan exnum rabitschar ora la munaida.»


* * *


Signur Cavelti arriva cun ses auto plain bottas al tancadi.
«Emplenir benzin dal tut, per plaschair! Suenter anc lavar.»
Dumonda il tanchist: «Er far or cun il fier?»


* * *


«Vus essas in striun?»
«Gea, jau resgel permez dunnas.»
«Avais Vus er fragliuns?»
«Gea, duas mesas soras.»


* * *


Duas chautschas sut s’entaupan en la maschina da lavar.
Dumonda ina: «Es ti stada en vacanzas? Ti es uschè brina.»
Sin quai l’autra: «Tge vacanzas!? In’emna da merda hai jau gì.»


* * *


Il tat fa ina visita tar la famiglia da ses figl. Durant il gentar contempla el plain disgust ses biadi: «Mes char mattet, co pon ins be discurrer cun la bucca plaina?»
«Fitg simpel, tat. I basegna be in pau experientscha.»


* * *


In bab-lindorna admonescha ses uffants: «Betg currer sin la via; en trais uras vegn il bus!»


* * *


«Noss chaun di manzegnas sco stailas!», pretenda Fadri.
Gian na po betg crair quai.
Fadri: «Jau ta muss: Fido, co fa il giat?»
«Vau, vau!»
«Vesas!»


* * *


Il scolast di a Paula: «Sche tes bab vesa tes examen da matematica, survegn el gea chavels grischs!»
Sinaquai Paula: «Da quai vegn el segir a sa legrar. Mes bab ha ina blutta.»


* * *


«Quant gugent giess jau ina giada cun skis!», planscha il millipes.
«Ma fin che jau hai tratg en tut ils chalzers da skis è l’enviern passà.»


* * *


«Vus avais franc sbaglià il numer, nus n’avain gnanc in telefon!»


* * *


Il chaun da signur Peder è fugì. Peder curra tar la polizia.
«Pudais Vus descriver il chaun, per plaschair?», dumonda il policist: «Grondezza?»
«Betg dal tut pitschen, ma n’er betg grond...»
«Colur?»
«In pau brin ed in pau nair ed in zic alv ed in zichel grisch...!»
«Quai è difficil», manegia il policist.
Sinaquai Peder plain premura: «El ha num Bobby e... cur ch’jau al clom, na vegn el betg.»


* * *


Il magister dumonda ses scolars: «Savais vus danunder che la forza electrica vegn?»
«Dal guaud selvadi.»
«Pertge quai?»
«Perquai che mes bab ha ditg stersas: ‹Questas schimgias han puspè serrà giu la forza!›»


* * *


Dunna Maliziusa visita ses um en praschun. Ella scutina: «Has ti gì difficultads cun la glima en la turta?»
El scutina enavos: «Gea, in zic. Ma damaun vegn jau operà.»


* * *


«Pertge hai jau be numnà tai ‹pitschen tamberl›?»
«Perquai che jau na sun betg uschè grond sco ti!»


* * *


La mamma sa smirveglia da ses uffants: «Max, pertge stas ti cun egls serrads davant il spievel? Ta sentas mal?»
«Na, na! Jau vuleva mo guardar co che jau ves or, cur che jau dorm!»


* * *


«Tgi era Paulus?», dumonda il magister da religiun.
Nagin na respunda. Il magister gida: «In a-, in ap-, in apo…»
«In apotecher», respunda Gianna.


* * *


Lorenz, il pli pitschen da la famiglia, stuess vegnir vaccinà. El sa dosta fermamain. L’assistenta sa dat fadia da calmar l’uffant. Ma il mat na stat betg quiet, gnanc in zichel. El rebellescha e na sa lascha betg squittar.
A la fin finala arriva il medi da vaccinar il mat e dumonda Lorenz: «Sas ti, cunter tge che ti es vegnì vaccinà?»
«Ma cler, cunter mia veglia.»


* * *


In um da Tgutgarias va en vacanzas da skis. Al spurtegl cumpra el in bigliet per las pendicularas per 200 francs.
La dunna al spurtegl declera: «Sche Vus purtais enavos il bigliet a la fin da las vacanzas, survegnis Vus enavos tschintg francs deposit.»
Sinaquai l’um: «Oh, en quel cas cumprel jau anc quatter u tschintg bigliets dapli!»


* * *


Tge stat amez il desert, è verd ed ha ina tastga da maun pinca? – Ina cactussi!


* * *


«Chasper, jau stoss trair oz a tai trais dents», di la dentista.
Chasper dumonda: «Quant temp dovra quai?»
«Probablamain ina mes’uretta.»
«Sche tirai be; jau vom entant a baiver ina cola.»


* * *


La scolasta: «Jau speresch che jau na traplel mai pli che ti scrivas giu, Lara!»
Lara: «Quai speresch er jau!»


* * *


«Poss jau dar a Vus in cussegl, signur Robert? Durmi il pli savens pussaivel cun fanestras avertas», di il medi al pazient.
In emna pli tard: «Bun di, signur Robert, co vai, è il mal davent?»
«Na, signur docter, quel è restà. Svanids èn be mia bursa ed il cliniez da mia dunna.»


* * *


En baselgia engola Fadri las sontgas figuras Maria e Gisep. A chasa las metta el sut il letg e scriva ina brev al bambin: «Sche ti na portas betg a mai in telefonin sin Nadal, na vesas ti mai pli tes geniturs.»


* * *


Il giast cloma l’ustier: «Uss hai jau empustà almain diesch giadas in brassà da portg cun giabus e canedels!»
«Stgisai, ma tar questas quantitads dura quai in zichel pli ditg.»


* * *


Laura sesa davos maisa e bitta enturn senza vulair in magiel suc d’oranschas. Spert di ella: «Ah bab, per quai dun jau in chasti a mamezza!»
«E quel fiss?», dumonda il bab.
Laura ri: «Jau na dastg in’emna betg mangiar legums!»


* * *


La scolasta giuvna metta ses chapè sin maisa e supplitgescha ils scolars: «Descrivai quest chapè!»
Suenter in mument s’annunzia ina matta: «Scriv’ins snuaivel cun in ‹s› u cun ‹sch›?»


* * *


Pertge stattan las cicognas sin ina chomma? – Sch’ellas auzassan er quella cupitgassan ellas!


* * *


La damaun cusseglia la tatta: «Avant ch’ir a scola stuessas ti lavar ils mauns, Karin.»
«Pertge? Jau na m’annunziel en mintga cas betg.»


* * *


«Mes uffant, ti has danovamain engulà biscuits!», di la mamma en tun sever.
«Na, segiramain betg, mamma!»
«Betg dir manzegnas! Jau poss leger en tes egls che ti als has engulà!»
«Quai èn anc quels dad ier, mamma.»


* * *


«Ustier, mes plat è bletsch.»
«Na, na, quai è be la schuppa.»


* * *


Il figl di a ses bab: «Bab, questa giada giavisch jau per l’anniversari ina pistola reala!»
Il bab respunda: «Quai na vegn betg en dumonda. Ti survegns sin il pli ina pistola d’aua!»
Il figl insista: «Jau vuless però ina reala!»
«Na, sapperlot!», cloma il bab. «Tgi crais ti atgnamain che decida en questa chasa – ti u jau?»
Sinaquai il figl: «Ti. Ma sche jau avess ina pistola reala...»


* * *


Aug Willi fa ina visita tar sia nezza: «Guarda, qua has ti in bel franc nov, perquai che ti es adina uschè chara!»
«Ma aug Willi, quai na fa betg da basegn. Jau fiss er stada cuntenta cun ina veglia, tschuffa bancnota da diesch francs.»


* * *


Il magister dumonda Paulin: «Pertge èn tut tes quints tut en urden ils ultims dis?»
«Perquai che mes bab è in temp absent.»


* * *


Trais umens èn davant dretgira.
Il derschader dumonda l’emprim: «Co avais Vus num e tge avais Vus fatg?»
L’emprim: «Jau hai num Fidel ed hai binglà il crap.»
Il derschader: «Quai n’è betg nausch. Vus dastgais ir.»
El guarda sin il segund.
Quel di: «Jau hai num Francestg ed hai bittà il crap en l’aua.»
Il derschader suspira e di: «Vus dastgais ir.»
Lura dumonda el il terz: «E co avais Vus num e tge avais Vus fatg?»
«Jau hai num Crap...»


* * *


Magister: «Duas giadas dus è tuttina sco quatter, trais giadas trais è tuttina sco nov – ma quant è deschset giadas deschnov?»
Sinaquai scutina in scolar: «Quai è tipic! A las dumondas levas dat el sez resposta, e tar las dumondas pli difficilas stuain nus savair il resultat.»


* * *


«Oz sun jau stà super», raquinta il profi da ballape loschamain a sia dunna. «Jau hai fatg dus gols.»
«Propi grondius. E cun tge resultat è il gieu ì a fin?»
«1:1.»


* * *


A maisa: «Quantas giadas hai jau ditg che ti na dastgas betg traplignar cun ils pes. N’has ti naginas ureglias?»
«Ma tschert che jau hai. Ma vuls ti che jau traplignass cun las ureglias?»


* * *


«Jau sun il giuven da quatter uffants ed hai adina stuì parter la vestgadira da mes fragliuns!»
«Quai n’è bain betg uschè nausch.»
«Bain! Jau sun il sulet mat.»


* * *


Onda Marlena scriva ina brev. Ella scriva fitg plaun. Ida la dumonda: «Pertge scrivas ti uschè plaun?»
«Sas, mes uffant, questa brev è per mes nev Fadri. Quel ha be set onns e na sa betg leger svelt.»


* * *


Magistra: «Jau tagliel ina primbla en quatter tocs. Suenter prend jau davent quests quatter tocs. Tge resta enavos?»
«In cros.»


* * *


«Pos ti dir a mai tge uras ch’igl è?», dumonda in um l’uffant.
«Ma gugent, en diesch minutas èsi las tschintg.»
«Jau na vi betg savair las quantas ch’igl è en diesch minutas, jau vi savair las quantas ch’igl è uss!»


* * *


«Signur plevon, oz hai jau guardà en il spievel e pensà: wow, sun jau ina bella! È quai putgà?»
«Na. Fallar è uman.»


* * *


Fredi è sa taglià en in det. Sang cula e Fredi crida snuaivlamain. La tatta al conforta: «Il char Segner vesa tut e guarescha quai spert.»
Fredi smetta immediat da cridar, suspira e dumonda: «Stoss jau ir si u vegn el engiu?»


* * *


Tge di è il pli impurtant per ils funcziunaris? – Ils 31 da mars: la sien d’enviern va a fin e la stancladad da primavaira cumenza!


* * *


En il bus fullanà dumonda ina dunna attempada in giuvenot che sesa sin ina sutga: «Poss jau offrir a Vus mia plazza da star en pe?»


* * *


Carl sbragia: «Jachen, ti es in chamel!»
«Ti es anc in pli grond chamel!», sbragia Jachen enavos.
Bab disturba quest sbragizi: «Avais vus emblidà che jau sun er en questa stanza?»


* * *


La mamma va cun ses figl tar il medi.
«Voss figl ha survegnì in virus», di il medi.
La mamma: «Quai è impussibel, nus n’avain gnanc internet!»


* * *


Signur Tgutget arriva en la biblioteca e di al bibliotecari: «L’emna passada hai jau emprestà in cudesch da Vus. Quai è stà il pli lungurus cudesch che jau hai legì insacura. L’istorgia era debla e bler memia bleras persunas figuravan!»
Il bibliotecari surri finamain e di: «Oh, lura stuais Vus esser quel ch’ha prendì cun sai il cudesch da telefon...»


* * *


En il pierten: in sfratg, rampluniez, sbragir.
«Mamma, has udì, jau crai che bab haja chattà mes segund chalzer da rodas.»


* * *


«Tge mastegias?»
«In schlogn.»
«Al bitta davent!»
«Quai na va betg. Quel m’ha mes ami emprestà.»


* * *


In viagiatur dumonda il chauffeur da taxi: «Quant custa il viadi fin a la staziun?»
«Deschdotg francs», respunda il chauffeur.
«E quant custan las duas valischs?»
«Quellas na custan nagut.»
«Lura faschain uschia: prendai mias valischs ed jau chamin a pe a la staziun.»


* * *


Il pitschen Giuli dumonda tut agità: «Bab, bab, nua è l’Africa?»
Il bab distract sco adina: «Betg idea, tia mamma ha fatg urden.»


* * *


Duas dunnas discurran ensemen. L’ina di: «Mes um ha da la damaun fin la saira mo ses auto en il chau!»
L’autra manegia: «Sajas bain cuntenta, lura na stuais Vus betg prender a fit ina garascha!»


* * *


Dus invisibels s’entaupan. In dad els di: «Guarda qua, tai n’hai jau gia ditg betg pli vis.»


* * *


Tim e Tom fan vacanzas sin il campadi. Amez la notg dasda Tim ses ami e di: «Tom, vesas las stailas sin tschiel? Sas tge che quai vul dir?»
Tom respunda: «Gea, jau ves millis! Bellezza! Quai vul dir ch’igl è propi serain questa notg.»
Tim sbragia: «Na, ti tamazi! Quai vul dir che nossa tenda è davent!»


* * *


Signur Wenger è vegnì manà a l’ospital cun ina tissientada da bulieus. Cur ch’el vegn puspè tar sasez, al recumonda il medi: «Signur Wenger, Vus duais mangiar mo bulieus che Vus enconuschais!»
Quel respunda: «Quai è exact mes problem. Jau enconusch mo il bulieu-diavel!»


* * *


Dunna Gerber telefonescha al medi: «Jau stoss deplorablamain dir giu il termin dad oz. Jau sun vegnida malsauna!»


* * *


Dus turists vulan far in viadi en bartga. Els constateschan dentant ch’els n’han nagins raps.
«Bun pia», di il locatur da bartgas, «vus dastgais prender las bartgas, sche vus vegnis da schliar il suandant pensum: rimnai 100 fritgs da la medema sort.»
Ils dus turists partan. Suenter in’urella turna l’emprim cun 100 ivas.
Il locatur da bartgas cuntinuescha: «Mangia uss tut quests fritgs senza discurrer u far canera.»
L’um mangia las ivas senza far mucs. Tar il 99avel fritg cumenza el tuttenina a far risadas.
Il locatur da bartgas è surstà e dumonda: «Tge èsi uss?»
Sburflond respunda il turist: «Mes collega vegn gist cun nuschs da cocos!»


* * *


Larissa dumonda Ottiglia: «Chavaltgeschas ti?»
«Gea», respunda Ottiglia.
«Er turniers?», vul Larissa savair.
Ottiglia: «Na, mo chavals!»


* * *


La lieur da Pasca porta cun tschera impurtanta in ov da strut en il giagliner. «Mias damas, jau vuless ina giada mussar a vus tge che vegn prestà en auters lieus.»


* * *


Ina mieur ed in elefant van ensemen a teater. Tuppamain sesa l’elefant direct davant la mieur.
Durant la pausa dumonda la mieur l’elefant, sch’els pudessan midar las plazzas per la segunda mesadad dal teater. L’elefant è d’accord.
Amez la represchentaziun sa storscha la mieur vers l’elefant e di: «Navair ch’igl è tup, sch’ins na vesa nagut!»


* * *


La dunna grossa raquinta a sia amia: «Jau fatsch per il mument trais dietas.»
L’amia è surpraisa: «Pertge lura gist trais?»
«Ma», respunda l’emprima, «cun in’unica n’hai jau mai mangià avunda!»


* * *


Il bab e ses figl fan ina tura cun il velo.
«Vom jau memia spert?», dumonda il bab.
«Ti betg», buffa il figl, «ma jau!»


* * *


Ina saira di l’um a sia dunna: «Jau hai in’infurmaziun impurtanta. Noss papagagl è sparì!»
Sinaquai di la dunna a ses um: «Jau hai er in’infurmaziun impurtanta. Noss giat sa dapi dacurt discurrer!»


* * *


Ina policista ferma ina dunna giuvna. La policista dumonda: «Dastg jau vesair Voss permiss?»
La dunna guarda en sia tastga e prenda or in spievel.
La policista guarda attentamain en il spievel. Lura balbegia ella: «Oh, perstgisai! Sche jau avess savì che Vus essas er policista, n’avess jau betg fermà Vus.»


* * *


«Co statti tar Vus cun las linguas estras?», dumonda il schef da persunal il candidat per ina plazza.
«Fitg bain. Cun excepziun dal tudestg èn tuttas linguas estras per mai.»


* * *


Signur Capeder va tar il medi e lamenta: «Jau ves tut dubel!»
Il medi respunda: «Alura sesai l’emprim ina giada sin la sutga.»
Sinaquai signur Capeder: «Sin tgenina da questas duas?»


* * *


La mamma ed il figl van a spass en il guaud.
«Guarda, la bella pumaraida!», sa legra la mamma.
Il figl dumonda: «Tge pumaraida è quai?»
«Izuns nairs»
«Ma quels èn tut cotschens», è il figl surstà.
«Gea», respunda la mamma, «perquai ch’els èn anc verds.»


* * *


En la butia da mobiglias: «Questa sutga hai jau cumprà ier qua tar Vus ed oz è ella gia en paglia!»
Il vendider respunda: «Probablamain è insatgi sesì sin ella...»


* * *


In prer (catolic) ed in reverenda (protestant) abiteschan in visavi l’auter. Adina cur ch’il prer vegn ord chasa, fa el la crusch. Pia il maun sin il frunt, alura sin la vart sanestra dal pèz e suenter sin la vart dretga.
Tuttenina fa er il reverenda quai. Il prer al dumonda, sch’els fetschian uss er la crusch.
Il reverenda respunda: «Na, quai vul dir che jau stoss ponderar, sche jau hai cun mai il telefonin ed insatge da scriver.»


* * *


«Oh, questa chanzun n’hai jau gia daditg betg pli udì al radio! La chantadura è franc stada malsauna.»


* * *


Dus amis vulan s’entupar. In dad els dumonda: «Nua vulain nus ans entupar?»
L’auter respunda: «Quai è tuttina.»
«E cura vulain nus ans entupar?»
«Quai è er tuttina!»
«Bun.»
«Lura fin pli tard. Ma sajas punctual!»


* * *


Pertge va la dunna che abita a Tgutgarias vi ed ennà en la duscha?
– Perquai ch’i stat scrit sin il schampo ‹Wash and go›!


* * *


Carl fila la notg cun il velo d’ina via giu.
Sutvart sa metta in policist en sia via e cloma: «Stop! Ti n’has nagina glisch!»
Carl cloma enavos: «Ord via! Jau n’hai nagins frains!»


* * *


Il scolast dumonda Oliver da conjugar il verb ‹ir›.
Il pitschen cumenza: «Jau vom, ehm... ti vas, ehm... el va...»
Il scolast grittentà: «Va quai er in pau pli spert?»
Sinaquai Oliver: «Ok: jau cur, ti curras, el curra...»


* * *


Durant la lecziun da biologia dumonda il scolast: «Tge musculs vegnissan activs, sche jau boxass?»
Sinaquai Luca: «Mes musculs da rir, signur scolast!»


* * *


»Bab, jau n’hai betg gugent il chaschiel cun foras!»
«En quel cas mangia mo il chaschiel e metta da la vart las foras!»


* * *


En in pitschen hotel vegn in giast dasdà andetgamain d’ina camariera che siglia en chombra. Anc mez durmentà dumonda el, tge che saja capità. El haja giavischà expressivamain da vegnir dasdà pir a las nov.
Quai possia bain esser, sa stgisa la camariera, ma ella dovria ils batlinis per metter a maisa d’ensolver.


* * *


Signur Müller turna da ses viadi en l’Africa. A la maisa radunda raquinta el a ses amis: «Jau era amez il desert che jau hai tuttenina udì in sgrignim davos mai. Jau ma sun vulvì ed hai vesì in liun davant mai! Jau sun currì uschè spert sco pussaivel e sun raivì sin l’emprima planta che jau hai chattà...»
In dals amis ri e di: «En il desert na datti betg plantas!»
Sinaquai di signur Müller: «En questa situaziun m’è quai stà tuttina!»


* * *


La mamma fa zacras cun ses figl: «Pertge èn tut tias chaussas per terra?»
Il figl grittentà: «Ma mamma, n’has ti anc mai udì insatge da la gravitaziun?»


* * *


Pertge avran quels che stattan a Tgutgarias il jogurt gia en butia?
– Perquai ch’igl è scrit sin il viertgel: ‹Avrir qua›.


* * *


«Sapperlot Albert!», cloma Emil tuttenina si per in um che passa sin via. «Albert, Albert, ma co che ti es ta midà! Pli baud eras ti bler pli satigl ed er pli elegant. E dapli chavels avevas ti er, cur che jau t’hai vis l’ultima giada.»
«In mument!», cloma l’auter. «Jau n’hai per cas betg num Albert!»
Emil è tut schoccà: «Tge? Albert n’has ti er betg pli num?!»


* * *


In chaval è sin la pastgira. Vi da la saiv penda ina tavla: ‹Per plaschair betg pavlar il chaval! – Il possessur.›
Sutvart tatga in scrit: ‹Per plaschair betg resguardar la tavla! – Il chaval.›


* * *


Il scolast dumonda: «Cura è naschì Carl il Grond?» Nagin na respunda. «Na sa nagin quai?» Silenzi. «Gioni, sas ti dir a mai cura che ti es naschì?»
«Il prim da mars 2001.»
«Strusch da crair. Ina tala data nunimpurtanta tegnas ti endament, ma da las datas impurtantas da l’istorgia n’has ti nagin’idea!»


* * *


Tgenins èn ils ultims pleds d’ina forella?
– «Jau crai che la chaussa haja in crutsch!»


* * *


Il pitschen Fadri guarda a moda pensiva sin si’onda ch’è en las davosas emnas da la gravidanza. La finala dumonda el: «Tge has ti là en tes venter?»
«Mes pop», respunda l’onda.
Fadri vul savair: «Has ti gugent tes pop?»
Sinaquai l’onda: «Natiralmain hai jau gugent mes pop.»
Fadri tut disturbà: «Pertge has ti alura mangià el?»


* * *


«O signur docter», lamenta l’um al telefon, «jau sai, igl è gia tard, ma na pudessas Vus betg vegnir immediat tar nus, mia dunna ha segir in’inflammaziun dal begl tschorv!»
«Mes char, ponderai ina giada, jau hai operà gia avant onns il begl tschorv da Vossa dunna. Avais Vus gia udì d’in uman ch’ha in segund begl tschorv?»
«Ed avais Vus gia udì ina giada d’in um ch’ha ina segunda dunna?»


* * *


Il mattatsch vegn a chasa suenter scola e raquinta a ses bab: «L’ura da chemia è oz stada crassira! Nus avain emprendì da far material explosiv.»
«Grondius», di il bab, «e tge faschais damaun en scola?»
«Tge scola?»


* * *


In chaval va en ina bar ed emposta in whisky cun glatsch. El baiva quel, paja e va puspè.
Alura di in giast al barman: «Quai è uss propi stà remartgabel!»
Il barman respunda: «Quai è vair! Uschiglio baiva el ses whisky adina pur.»


* * *


Tge salata è la pli perderta?
– La salata da chau!


* * *


Signur Ruben stat la damaun a las otg davant ina saiv da construcziun. Vi da quella penda ina tabla: ‹Nus construin qua per Vus la nova dretgira districtuala.›
Suenter che signur Ruben ha squassà pliras giadas il chau, arriva in lavurer da construcziun ed al dumonda: «Bun di, tge problem avais Vus lura?»
Signur Ruben prenda in palpiri faudà or da sia tastga e di: «Ins m’ha cità qua sin las 10 en il local 127. Ma jau dubitesch che Vus hajas terminà fin alura!»


* * *


Antje emprenda dad ir a chaval. Oz dastga ella siglir per l’emprima giada sur in obstachel. Ma quai na gartegia betg endretg. Il chaval sa ferma davant l’obstachel ed Antje sgola cun il chau ordavant sin l’autra vart.
«Betg mal per l’emprima giada», lauda il frar dad Antje. «L’autra giada na dastgas ti mo betg emblidar da prender suravi er il chaval.»


* * *


Dus graunins da sablun s’inscuntran. In dad els di: «Hallo! E lura, co vai cun tai?»
L’auter respunda: «Ah, jau ma sent oz insaco sparpaglià...»


* * *


«As imaginai ina giada: En quell’ustaria hai jau durmì en il medem letg sco Napoleun, l’imperatur Franz I ed il vegl Fritz!»
«Ma guarda. E n’èsi betg stà in zichel stretg en quatter?»


* * *


Evi è sin visita tar la tatta. Qua raiva ses bel giattin nair sin il venter da la mattetta. L’emprim dat Evi turta al giat, lura stritga ella l’animal. Immediat cumenza quel a filar. Tementada cloma Evi: «Tatta, nua pon ins metter giu il motor?»


* * *


Franz va a l’ura da gìa. Là avra el la valisch. Ina pistola vegn a la glisch. Qua cloma Franz plain spavent: «Merda! Uss è mes bab en banca cun mia gìa!»


* * *


En scola scutina Tanja en l’ureglia a Bea: «Dunna Meier è propi ina tuppa chaura!»
Dunna Meier vesa quai e cloma: «Tanja, quai che ti has scutinà en l’ureglia a Bea sa ella franc e segir er sezza!»


* * *


In pitschen chaunet va a perder en il guaud selvadi. Plaunsieu ha el fom e chatta la finala in animal crappà. Il chaunet maglia e maglia.
Tuttenina vesa el in starmentus jaguar che s’avischina. Il chaunet sa ch’el n’ha nagina schanza cunter in tal jaguar. El ponderescha curt e di: «Mmmh, quest jaguar ha gustà bain!»
Il jaguar tschiffa tema e curra davent. Sin via inscuntra el ina schimgia. El raquinta dal chaunet.
La schimgia di: «Co pos ti mo esser uschè tgutg e crair quai al chaun? In chaunet na vegniss mai da mazzar in jaguar. Ve, ma mussa quest chaunet.»
Il chaunet ch’ha entant mangià vinavant vesa puspè il jaguar, ma quella giada en cumpagnia d’ina schimgia. El ponderescha curt e di: «Cura vegn finalmain questa schimgia che ma porta il proxim jaguar?»


* * *


Stupid e Plistupid raivan cun l’ultima forza sur il vaider d’ina fanestra – pertge?
Quai è bain cler: els vulan guardar, tge ch’è davos quel!


* * *


In sturn fila cun l’auto sco in nar tras il vitg. Tar ina cruschada vegn el fermà da la polizia.
La policista al dumonda: «Tge As vegn endament da filar cun settanta tras il vitg!»
Il sturn respunda: «Quai è be la chapella che ma fa uschè vegl!»


* * *


Tge datti, sch’ins cruscha in erizun cun in verm da plievgia?
– Fildarom cun spinas!


* * *


Durant la lecziun discutan Fadri e Pauli trasora. Tuttenina di il scolast: «Tge discurris vus tut il temp?»
Fadri respunda: «Pauli pretenda ch’el sappia quintar bler pli spert che jau.»
«Aha. Lura quant fan 12 giadas 12?»
Spert cloma Pauli: «25.»
Il scolast di: «Quai è total fallà!»
Sinaquai manegia Pauli: «Gea, ma total spert!»


* * *


In skelet sesa en il restaurant. Il camarier al vesa e vegn tut pallid: «Per l’amur da Dieu! Avais Vus stuì spetgar uschè ditg?»


* * *


Trais umens stattan davant dretgira.
Il derschader dumonda l’emprim: «Tge avais Vus fatg?»
L’um respunda: «Jau hai bittà il crap en il flum!»
Il derschader: «Quai n’è nagin crim – jau As decler per nunculpant.»
Lura dumonda il derschader il segund um:
«Tge avais Vus fatg?»
Quel respunda: «Jau hai gidà a bittar il crap en il flum.»
Il derschader: «Quai n’è er nagin crim – jau As decler medemamain per nunculpant!»
Il davos s’adressescha il derschader al terz um: «E tgi essas Vus puspè?»
«Jau hai num Gion Crap...»


* * *


Catrina dumonda ses bab: «Bab, dastg jau purtar in vestgì da Jil Sander al bal da finiziun?»
Il bab: «Pervi da mai, sche vus avais la medema grondezza.»


* * *


Tge è mellen e sgola enturn en cuschina?
– In pomfrit teleguidà!


* * *


Il tema per il concept dad oz: ‹Ina visita tar mes aug›.
Suenter paucas minutas dat Flurin gia giu ses fegl, entant che sia classa studegia anc tge scriver.
Il scolast guarda surprais sin il fegl e legia: «Mes aug n’era deplorablamain betg a chasa.»


* * *


Pieder curra cun egls glischants tar sia mamma: «Mamma, jau hai mazzà set mustgas!»
«Grondius!», lauda la mamma.
«Gea», di Pieder, «quatter femellas e trais mastgels.»
«Co vuls ti savair quai?», dumonda la mamma.
«Sas», respunda Pieder, «quatter eran sin il spievel e trais vi da la buttiglia da vin.»


* * *


«Mamma, quant ditg es ti gia maridada cun bab?»
«Diesch onns, mes uffant!»
«E quant ditg stos ti anc?»


* * *


En in restaurant fitg nobel cloma in giast il camarier: «Signur camarier, sagiai per plaschair questa schuppa!»
«Perstgisai, n’è insatge betg en urden?», dumonda il camarier.
«Sagiai, per plaschair!», supplitgescha il giast anc ina giada.
Il camarier respunda: «Jau As port immediat ina nova.»
Qua vegn il giast energic: «Jau hai ditg da sagiar!», cumonda el.
«Qua è la carta da tratgas, tscherni per plaschair insatge. I dastga er esser pli char che la schuppa», offrescha il camarier.
«Sagiar!», sbragia il giast.
Il camarier che sua sang dat si, sesa giu e guarda enturn tschertgond. El dumonda: «Nua è il tschadun?»
«Precis!», respunda il giast.


* * *


In pèr giaglinas van a spass en citad. Ellas stattan davant ina vaidrina ed admiran blers differents zanins d’ovs.
Ina giaglina cloma plain plaschair: «Guardai tge bella tscherna da charrotschas da pops ch’igl ha qua!»


* * *


In um va enturn il chantun. Tge manca?
– La sgnocca!


* * *


Signur Ranver sesa cun in ami en sia chombra e legia in cudesch. Mintga tschintg minutas stizza el la glisch.
Ses ami dumonda: «Pertge fas ti quai?»
Signur Ranver respunda: «Uschia poss jau spargnar electricitad. Sfegliar va er da stgir.»


* * *


Il chatschader da pellitschas John è davant sia tegia e fa ora laina.
In indian chavaltgescha sperasvi e di: «Oh, i dat in criv enviern!»
John ha udì quai e fa ora anc dapli laina.
L’auter di turna l’indian puspè: «Oh, quest onn datti in fitg criv enviern!»
Sinaquai fa il chatschader ora anc dapli laina.
Er il terz di chavaltgescha l’indian sperasvi. «Oh, quest onn datti in enviern sibiric!»
John sa smirveglia: «Uss di ina giada, pertge sas ti atgnamain ch’i vegn uschè fraid quest enviern?»
L’indian respunda «Perquai che l’um alv fa ora tanta laina!»


* * *


Durant baiver café stat la pitschna Lisa tuttenina si, va enturn la maisa tar sia madritscha, litga vi da ses vestgì e di: «Mamma ha raschun: quest vestgì è propi da nausch gust.»


* * *


L’emploià Decurtins va tar ses superiur e dumonda: «Schef, poss jau chalar da lavurar oz duas uras pli baud? Mia dunna vul ir cun mai a cumprar chalzers.»
«Decurtins, quai na vegn betg en dumonda!», sbragia il schef.
Sinaquai signur Decurtins: «Grazia, schef – jau hai savì che Vus na ma laschias betg en la merda!»


* * *


Ina mattatscha tira suenter ina corda.
Qua vegn in’amia sperasvi e dumonda surstada: «Pertge tiras ti suenter questa corda?»
Sinaquai respunda l’autra: «Jau hai gia empruvà da la stuschar, ma quai n’ha betg funcziunà!»


* * *


In mazler fa liongias. Ses ami al observa e di suenter in mument: «Sch’i vegn ora, tge che vegn en qua, vegns ti en insanua, nua che ti na vegns mai pli ora.»


* * *


Dus utschels guardan co che l’ortulan semna salata. Lura di in dad els: «Mintg’onn il medem gieu: el zuppa ils sems e nus als stuain chattar.»


* * *


In um sesa en il tren. Curt suenter la partenza dumonda el ses vischin: «Pudessas Vus per plaschair gidar mai a metter mia chomma dretga sin il sez?»
Cun cumpassiun accumplescha il cunviagiatur il giavisch.
Pauc pli tard exprima l’um: «Fissas Vus forsa uschè amiaivel da ma dar giu il plimatsch or da la rait da bagascha?»
Er quai vegn fatg. Ed anc ina seria d’ulteriurs plaschairs segua.
Fin ch’il cunviagiatur vul finalmain savair: «Schai mes um, tge dolurs avais Vus atgnamain?»
Qua respunda l’emprim: «Aaah, naginas. Jau hai mo vacanzas!»


* * *


Co han quatter elefants plaz en in ‹VW Käfer› cotschen?
– Dus davant e dus davos!
Co percorsch’ins che quatter elefants èn en baselgia?
– In ‹VW Käfer› cotschen è davant isch!


* * *


Duas amias sa scuntran. Ina di: «Oz sun jau stada cun mes ami al martgà da plugls.»
Dumonda l’autra: « E lura, es finalmain vegnida libra dad el?»


* * *


Il postin rembla en sia bartgina tar la tur da signal, ha ina carta postala per il guardian ed è vilà. A chaschun da la surdada na fa el betg in misteri ordlonder.
«Jan», di il guardian, «sche ti reclomas, abunesch jau ina gasetta da mintgadi!»


* * *


Dunna Tgutgla sa participescha ad in quiz. Il moderatur fa l’emprima dumonda: «Tge utschè na construescha betg in gnieu?: A – il cucu, B – la merlotscha, C – il pasler?»
Dunna Tgutgla respunda sco il chametg: «Il cucu!»
Tuts splatschan.
Lura di ella: «Quai è gea fitg simpel! Mintgin sa ch’il cucu viva en l’ura da cucu!»


* * *


In um ha pers ses daners amez la notg. En il stgir als tschertga el stond davantgiu.
Suenter ina pezza arriva in auter um e dumonda surprais: «Avais Vus pers insatge?»
«Gea. Pudessas Vus p.pl. gidar a tschertgar mes daners?»
«Nua avais Vus lura pers els?»
«Là davosvart sper quella gronda planta.»
«E pertge tschertgais Vus lura qua?»
«Ma, qua è la glisch meglra!»


* * *


La pitschna Gianna va la saira tard en sia chombra cun ses velo a trais rodas.
Qua vegn il bab e di: «Ti stuessas bain esser gia daditg en letg!»
Sinaquai respunda Gianna: «Jau vuless bain, ma jau na chat nagina plazza da parcar!»


* * *


En il zoo. Il pitschen Roc chatta ina tavla sin la saiv dal curtin da las zebras: ‹Attenziun! Gist colurà!›
Cun smirvegl marmugna el: «Ed jau hai pensà che las strivlas sajan vairas...»


* * *


Cur che Dieu ha stgaffì las dunnas, ha el empermess ad ellas ch’ellas chattian en mintga chantun umens grondius. Lura ha el fatg il mund radund...


* * *


L’onda Paula ha natalizi e Max è envidà a la festa. El mangia tut quai ch’el po tiers.
«Spetga almain fin che l’onda ta dumonda, sche ti veglias insatge», scutina la mamma.
Max scutina enavos: «E sch’ella na dumonda betg?»


* * *


En il restaurant. Il giast: «Camarier, quest pulaster è gea mo pel ed ossa!»
Il camarier: «Stgisai, sche Vus giavischais, vegnan las plimas natiralmain er servidas!»


* * *


Il medi dad egls di: «Jau prescriv a Vus trais egliers: egliers per leger, egliers per vesair dalunsch ed egliers per tschertgar ils dus auters.»


* * *


Il figl giuven da l’advocat Müller turna in’ura memia tard a chasa suenter scola.
«Pertge has ti gì da star enavos quella giada?», dumonda la mamma.
«En dumondas d’ortografia Müller contra Duden!»


* * *


Dus portgs sesan sin in tscharescher. Tuttenina vesan els ina vatga che sgola sperasvi.
In portg di a l’auter: «Tge chaussas ch’i na dat betg tut!»


* * *


Ina mattetta impertinenta entaupa in policist. Ella al dumonda: «Dastg’ins numnar in policist in chamel?»
«Na!», sa vilenta quel. «Quai offendess ils funcziunaris.»
La mattetta cuntinuescha: «Dastgass ins numnar in chamel in policist?»
«Natiralmain», surri il policist.
La mattetta respunda: «Grazia, signur policist, a revair signur policist.»


* * *


«Poss jau barattar tar Vus in object che na ma plascha betg?»
«Natiralmain», respunda la vendidra. «Da tge sa tracti?»
«Da quest cudesch.»
«E tge n’è betg en urden?»
«La fin na ma plascha betg.»


* * *


Dunna Bezzola scalina tut vilada tar la vischina e cloma: «Voss giat ha maglià mes utschè canarin!»
«Ah, grazia», replitgescha la vischina. «Bun che Vus avais infurmà mai. Uschia na survegn Tigherin oz nagut pli da magliar.»


* * *


Cun ina platta da lain sturnescha il miradur ina glimaja.
«Pertge has ti fatg quai?», dumonda il collega.
«Ma taidla ina giada, gia l’entir di ma persequitescha questa bestia!»


* * *


Il schef dumonda sia secretaria: «Alura, dunna Cavegn, co èn sa cumprovadas nossas traplas da mieurs?»
«Fitg bain», respunda dunna Cavegn. «Oz hai jau vis duas mieurs ch’èn crappadas dal rir!»


* * *


Pertge è l’elefant zuppentà uschè bain en il primbler?
– Perquai ch’el ha egls blaus!


* * *


Pertge scrivan picturs moderns lur num adina sin il maletg giusut a dretga?
– Per ch’ils cumpraders sappian, co pender si ils maletgs!


* * *


Renata sto ir tar il psicolog, perquai ch’ella ha uschè gugent ballape.
Il psicolog è surstà: «Perquai stos ti vegnir tar mai? Jau hai er gugent ballape!»
Renata traglischa: «Davaira? Jau al hai il pli gugent brassà ch’el è cresp e cun fava alva.»


* * *


Igl era ina giada trais andinas.
Quella davant ha ditg: «Davant mai na noda nagina andina e davos mai nodan duas andinas.»
Lura ha respundì l’andina entamez: «Davant mai noda in’andina e davos mai noda in’andina.»
Sinaquai ha l’andina davos manegià: «Davant mai nodan duas andinas e davos mai noda in’andina.»
Co è quai pussaivel?
– L’andina davos ha ditg manzegnas!


* * *


Pertge va la blondina niva en iert?
– Per che las tomatas vegnian cotschnas!


* * *


Dus chauns sper ina mazlaria. «Vegns ti en la mazlaria cun mai?», dumonda in.
«Qua è scrit: ‹Scumandà per chauns!›»
«Pertge san quels che nus savain leger?»


* * *


Fadri mangia in mail.
La mamma di: «Fa attenziun dals verms!»
Fadri respunda grittentà: «Mamma! Quels pon bain far attenziun da sasezs.»


* * *


Co producescha in abitant da Tutgarias palpiri?
– El copiescha in fegl vid.


* * *


Anna raquinta a sias amias: «Mes chaval ha fatg pulieder!»
Las autras vulan savair: «Alura? Vulais trair si el?»
«Na!», respunda Anna. «El è gia daditg stà si da sez.»


* * *


Amelie sesa en la chombra da si’amia Lara e spetga.
Finalmain vegn Lara: «Spetgas gia daditg?»
«Na, na! Ma tia tapeta cun las 4798 flurs è propi fitg bella.»


* * *


Signur Müller va a cumprar vin cotschen e lindornas bellas per ina tschaina romantica cun sia dunna.
Cur ch’el turna da la butia da delicatessas, inscuntra el in vegl ami.
«Ve, giain a baiver ina biera», propona lez.
Trais uras pli tard sesan ils dus anc adina en l’ustaria.
Signur Müller cloma: «Segner char, mia dunna vegn ad avair la detga gritta!», ed el cura vers chasa cun las cumpras.
Cur ch’el stat davant sia chasa, ha el in’idea. El prenda las lindornas bellas, las metta giun plaun en ina retscha e scalina.
En quel mument che sia dunna avra plain ravgia la porta, splatscha signur Müller ils mauns e cloma: «Dai, mes pitschens, anc in meter e nus essan a chasa!»


* * *


Ina gumma di a l’autra: «Quels sbagls ma consumeschan anc dal tuttafatg!»
L’autra respunda: «Ed jau m’agit talmain che jau pais adina pli pauc.»


* * *


Dus chatschaders s’inscuntran en il guaud. In dad els ha prendì cun sai ses chaun da chatscha bain dressà.
Tuttenina sa precipitescha in enorm utschè da preda giu da tschiel, tschiffa il chaun e sgola davent cun lez.
Uss prenda il chatschader ses schluppet, mira, tira e tutga.
L’utschè lascha ir il chaun e dat giu per terra.
Ma tge capita? Il chaun sgola vinavant!
Tut perplex dumonda l’auter chatschader: «Tge èsi pomai cun tes chaun?»
L’emprim chatschader auza las spatlas e respunda: «Po esser ch’el n’ha betg udì il culp.»


* * *


In skelet va tar il dentist.
Lez scurlatta il chau e di plain quitads: «Voss dents fissan uschè lunsch en urden. Ma la schunschiva, la schunschiva...»


* * *


La mamma dumonda il pitschen Men: «Quant fan duas bananas plus duas bananas?»
Men suspira: «Jau na sai betg.»
La mamma è surpraisa: «Ma vus avais bain emprendì da far quints en scola?»
«Gea, segir, ma nus avain fatg quints cun mails!»


* * *


La magistra explitgescha: «I dat creatiras tar las quala ils senns èn sviluppads pli ferm che tar l’uman. Tgi ma po per exempel numnar in animal che vesa meglier che l’uman?»
«L’evla.»
«Geabain. E tgi savura meglier che l’uman?»
«La rosa.»


* * *


La pitschna chamulauna dastga sgular ora per l’emprima giada. Cur ch’ella turna, di ella tut intgantada: «Mamma, mamma, igl è stà super! Tuts avevan plaschair da mai e splatschavan, cur che jau sgulava sperasvi!»


* * *


Tge è dultsch e siglia da planta a planta?
– Tarzipan!


* * *


In manader da project telefona a la hotline da computers e sdiavla: «Mes monitur na funcziuna betg!»
Il collavuratur da la hotline dumonda gentilmain: «Avais Vus tschentà en Voss monitur?»
Il manader da project giappa: «Gea, cler, tge pensais?»
Il collavuratur da la hotline resta tut ruassaivel e di: «En quel cas al tschentai uss ina giada giu.»
En la lingia scruschi, alura cloma il manader da project: «Uau, uss funcziuna el!»


* * *


Franz prenda mintga di in svegliarin grond a scola per guardar tge uras ch’igl è. Ma in’ura da bratsch porta el bain era!
In di vul in conscolar savair: «Pertge guardas ti atgnamain adina il svegliarin e mai tia ura da bratsch?»
Franz respunda: «Uschia tegnan las battarias da mia ura da bratsch pli ditg!»


* * *


Il retg da la tschungla cloma ensemen tut ils animals e di: «Nus avain memia paucs raps e duvrain dapli. Tut ils animals ch’èn pli gronds che 2 meters pajan 200 francs.»
La rauna ri: «Hahaha!»
«Tut ils animals ch’èn pli gronds che 1 meter pajan 100 francs.»
La rauna ri puspè: «Hahaha!»
Sin quai vegn il retg vilà: «E tut ils animals ch’èn verds ed han ina bucca largia pajan 1000 francs.»
La rauna di: «Ooooh, il pover crocodil!»


* * *


Gion dumonda Pauli: «Vuls ti udir ina giada ina sgnocca enavos?»
Pauli è intgantà: «Gea, cler!»
Gion respunda: «Alura cumenza gia ina giada a rir!»


* * *


«Signur docter, jau aud adina puspè vuschs, na ves però nagin!»
«Aha? Cura capita quai pia?»
«Atgnamain quasi adina cun telefonar!»


* * *


Duas amias da scola sa fan da grond. Teresa pretenda ludond sasezza: «Jau era sco poppina gia pli intelligenta che auters – jau saveva chaminar gia cun otg mais!»
Sara replitgescha: «Quai numnas ti intelligent? Jau hai laschà ma purtar enturn anc cun trais onns!»


* * *


Signur Müller sprizza giu ses auto pitschen cun l’uder.
Qua cumpara il vischin arrogant e manegia: «Vus pudais dar aua quant che Vus vulais, Voss auto na crescha en mintga cas betg pli!»


* * *


Pertge na dastgan vegetaris betg mangiar fritga?
– Perquai che questa cuntegna pulpa dal fritg!


* * *


La scolasta di: «Sche jau stgarp in toc palpiri en quatter parts hai jau quatter quarts, sche jau stgarp el en otg parts hai jau otg otgavels, ma quants hai jau, sche jau stgarp el en milli tocs?»
«Confetti.»


* * *


«As duai jau purtar il gentar en cabina?», dumonda il camarier il passagier cun mal da mar. «U al duain nus directamain bittar per Vus en la mar?»


* * *


A chasa tar la famiglia Tgutga. Ella: «L’auto è defect. En il carburatur hai aua.»
El: «Aua en il carburatur? Quai è bain da rir!»
Ella: «Jau ta di, en il carburatur da l’auto hai aua!»
El: «Ti na sas gea gnanc tge ch’in carburatur è! Jau controllesch gist quai. Nua è l’auto?»
Ella: «En il pool.»


* * *


Finalmain è puspè ina giada la tatta sin visita. Ella dumonda sia biadia: «E lura, co vai cun tai?»
«Ah», respunda Lena, «gnanc uschè mal. Sulettamain tia figlia fa mintgatant problems...»


* * *


Il giuven tigher dumonda ses bab: «Bab, pertge essan nus atgnamain gronds e strivlads mellen-nair?»
Il bab tigher respunda: «Sche nus fissan pitschens e strivlads mellen-nair, fissan nus vespras!»


* * *


Il scolast dumonda il scolar che sesa en la pli davosa retscha: «Has ti er in instrument preferì?»
«Cler», marmugna il scolar, «il scalin da pausa!»


* * *


Dus craps s’entaupan. In dumonda: «He, tge marscha?»
L’auter respunda: «Tascha, craps na san betg discurrer!»


* * *


Suenter il gieu da ballape sa stauschan tuts or dal stadion. Tumasch raiva simplamain sur la saiv.
In guardian vesa quai e cloma: «Na sas ti betg sortir là, nua che ti es entrà?»
Il mattatsch respunda: «Quai fatsch jau gist!»


* * *


En in café di in giast si per il camarier: «Camarier, en mia turta da maila n’hai gnanc in tochet mail.»
Il camarier respunda: «Ed uss? En biscuits da chauns n’hai er betg chauns.»


* * *


Trais tartarugas èn chaminadas trais onns senza baiver in sulet sitg. Finalmain cuntanschan ellas in flum. Duas tartarugas vulan exnum baiver aua, ma la terza cloma: «Stop! Tuppamain hai jau emblidà ils bitgers a chasa. Jau vom gist per els.» Ella svanescha e las autras duas restan là e spetgan. E spetgan. E spetgan. Suenter anc ina giada trais onns na tegnan ellas betg pli ora. Ellas van giu sper il flum e vulan baiver. En quest mument vegn la terza tartaruga davos ina chaglia or e cloma vilentada: «Sche vus cugliunais e na spetgais betg sin mai, alura na part jau gnanc!»


* * *


Tge è mellen e fa «buuum»?
– Il banun!


* * *


Fadri vegn en ina controlla da velos. Il policist n’enconuscha nagin perdun: «Ti n’has nagina glisch, quai custa 10 francs. Nagin scalin – 5 francs. E tes frains na funcziunan er betg – 20 francs!»
Sinaquai dumonda Fadri: «Jau savess gugent quant che Jon sto pajar – quel n’ha gnanc in velo!»


* * *


Benni dumonda sia mamma: «Mamma, dastg jau ir en il bogn avert? Els han montà l’aissa dad in meter!»
«Gea», respunda la mamma.
La saira turna Benni cun ina chomma rutta a chasa.
In mais pli tard dumonda el puspè: «Mamma, dastg jau ir en il bogn avert? Els han installà la glischnera d’aua!»
«Gea», respunda la mamma.
La saira turna Benni cun in bratsch rut.
In mais pli tard dumonda Benni sia mamma: «Mamma, dastg jau ir en il bogn avert? Els han laschà en l’aua!»


* * *


Ina dunna va tar il medi: «Mes um pensa ch’el saja in dinosaur!»
Il medi respunda: «Quai n’è betg bun. Co fiss quai, sche nus faschain gist in termin per oz suentermezdi?»
La dunna respunda: «Impussibel, mes um n’ha mai plazza da vegnir tras il corridor!»


* * *


Duas lindornas s’entaupan. Ina dad ellas ha in egl blau.
L’autra dumonda: «Tge è capità cun tai che ti has in egl blau?»
L’emprima schema: «T’imaginescha, jau sun stada en il guaud a currer e tuttenina è in bulieu creschì gist davant mes nas!»


* * *


Dus mattets sa scuntran la damaun en il bus. L’in reflectescha: «Cun quest bus vom jau uss gia dapi tschintg onns!»
L’auter di: «Incredibel! Nua es ti pia entrà?»


* * *


Tgi è pli ferm: la lindorna u l’uman?
– Fitg simpel: la lindorna. Ella po purtar si’atgna chasa.


* * *


Il scolast fa ina surpraisa per si’emprima classa: «Oz quintain nus cun computers!»
«Super!», sa legran ils scolars.
«Pia», cumenza il scolast, «quants èn 67 computers main 27 computers?»


* * *


Il postin porta la posta ad ina dunna veglia. «Qua!», di la dunna senza dents. «In pèr nitscholas per Vus!»
Il postin engrazia per las nitscholas e va puspè. Il proxim di vegn el puspè e fa belbel: «Las nitscholas èn propi stadas fitg bunas!»
Sin quai respunda la dunna: «Navair, jau mangel uschè gugent tschigulatta cun nuschs, ma las nitscholas na poss jau betg morder!»


* * *


«Ti mamma, jau hai uss 15 onns! Dastg jau finalmain purtar in bh?»
«Na, Gion!»


* * *


In American, in Franzos ed in Svizzer tudestg sa scuntran. Els vulan savair tgi dad els che discurra la pli difficila lingua.
Qua di l’American: «Nus scrivain ‹live› e schain ‹laif›!»
Sinaquai il Franzos: «Ma nus pir: nus scrivain ‹Bordeaux› e schain ‹Bordoo›!»
Il Svizzer di: «Quai n’è nagut. Nus scrivain ‹Wie bitte?› e schain ‹Häää?›!»


* * *


La mamma: «Peder, mangia tes paun!»
«Jau n’hai betg gugent paun!»
«Ti stos mangiar paun per che ti vegnias grond e ferm!»
«Pertge duai jau vegnir grond e ferm?»
«Per che ti possias gudagnar tes paun da mintgadi!»
«Ma jau n’hai betg gugent paun!»


* * *


Qua di ina planta: «Sche mo jau pudess discurrer!»


* * *


«Cura stais Vus si la damaun?»
«Cur che l’emprim radi da sulegl tgitta en da fanestra.»
«Sapperlot! Alura essas gia baud en pes.»
«Mia chombra guarda vers vest.»


* * *


Leonie dumonda la mamma: «Mamma, dastg jau anc avair in toc zutger per mes té?»
La mamma respunda: «Ma ti has gia survegnì diesch tocs!»
Sinaquai di Leonie: «Quai è gea il nausch. Tuts èn sa dissolvids.»


* * *


Il professer da psicologia dumonda ses student: «Co numn’ins in um che sdiavla ina minuta, che stat en pe e che sesa puspè, che gesticulescha selvadiamain cun sia bratscha e che cumenza mintgatant a cridar?»
Ses student respunda: «Quai è in trenader da ballape.»


* * *


Duas vatgas pasculeschan sin in prà. Ina vatga scurlatta trasora. Qua dumonda l’autra vatga: «Tge fas ti qua?»
«Jau hai oz anniversari, jau stoss preparar la groma.»


* * *


E puspè è sfundrà in sutmarin en la Frislanda da l’Ost! E quai puspè il di da las portas avertas...


* * *


Ueli ha rut il bratsch e va a l’ospital. El sto vegnir operà. Cunquai ch’el è vaira tschuf, sto ina tgirunza l’emprim al lavar en la bognera. Ella sfruscha ses dies ed è tut stutta da quai ch’ella vesa suenter in temp. Ueli è sez stut e cloma: «Finalmain! Mia chamischola preferida che jau tschertg gia daditg!»


* * *


Dunna Fritsch sa dumonda davant la curuna d’ina drogaria: «Pertge datti schampo per chavels sitgs, sch’ins sto tuttina far bletsch ils chavels?»


* * *


Tge sgola tras l’aria e fa «MUS, MUS, MUS»?
– In avieul en il gir da return!


* * *


La mamma è stada a far las cumpras. Cur ch’ella turna vul ella savair: «Tobi, è insatgi stà qua?»
«Cler!», respunda il figl.
«Tgi?»
«Oh, jau!»
La mamma dumonda: «Na, jau manegiava sch’insatgi saja vegnì?»
«Gea.»
«Tgi?»
«Oh, ti!»


* * *


Ina simpla dunna veglia entra en l’ascensur d’in negozi.
Sin l’emprim plaun entra ina tussi smincada che tira suenter sai in’enorm nivel da parfum. Ella guarda da surengiu sin la veglia e di: «Chanel numer 5 – 50 milliliters 100 francs!»
Sin il segund plaun entra ina tussi anc pli smincada e medemamain cun in nivel da parfum. Ella di anc pli da surengiu: «Cartier – 50 milliliters 200 francs!»
La dunna sorta sin il terz plaun. Per cumià lascha ella ir ina toffa e di da maniera sitga: «Giabuset dal Volg – 100 grams 99 raps!»


* * *


«Mamma, ma pos ti dar dus francs per in um vegl?», dumonda il figl.
La mamma respunda cun plaschair: «Ma, tge bel da tai da vulair gidar. Nua è pia l’um?»
«El è davant il bogn avert e venda glatschs!»


* * *


Signur Maier va ad Arosa en vacanzas da skis.
Per ses cumià dumonda sia collega: «Duai jau alura trametter suenter la posta a Vus en il medem ospital sco l’onn passà?»


* * *


Florian vegn a chasa e sa lamenta: «Mamma, tuts fan beffas da mai, perquai che jau hai uschè gronds pes!»
La mamma respunda: «Ma quai n’è gea gnanc vair! Uss metta tes chalzers en garascha e ve a gentar!»


* * *


In automobilist arriva sin in bain puril cun auto. El prenda sia bursa: «Displaschaivlamain hai jau sturnì voss cot. Ma jau vegn sa chapescha a remplazzar el.»
«Bun», manegia il pur, «alura guardai dad esser qua damaun marvegl a las quatter per chantar.»


* * *


Luisa è en vacanzas tar ses aug. Quel rimna vasas veglias. Luisa è strusch là ch’ella stauscha enturn ina tala vasa. Spaventà curra ses aug natiers e di: «Quai era ina vasa dal 19avel tschientaner!»
«Puh!», schema Luisa levgiada. «Jau hai pensà che quai saja ina nova.»


* * *


In um curra al port tar las bartgas. Gia tut ord flad bitta el davent da trais meters sia valisch sin ina bartga, siglia suenter, sa tira cun la davosa forza sur la balustrada e buffa da maniera levgiada: «Dumagnà!»
In dals mariners di: «Betg mal. Ma pertge n’avais Vus betg spetgà fin che nus avain sbartgà?»


* * *


Dunna Menzli cumonda: «Mettai ‹jau engol› en il futur!»
Qua manegia Livio: «Jau vegn en praschun.»


* * *


Giast: «Pertge numnais Vus questa charn ‹fratem oriental›?»
Ustier: «Il chaun aveva num Sultan.»


* * *


Gion e Flurin van cun velo d’ina via stippa si. Gion sa ferma tuttenina e lascha ora l’aria da ses pneus.
Flurin è surprais e dumonda: «Tge fas ti?»
Gion declera: «Mia sella era memia auta!»
Flurin scurlatta il chau e struvegia giu la sella e las crutschas. El metta la sella davant en la fora da las crutschas e las crutschas davos en quella da la sella.
Uss è Gion surprais e dumonda: «E tge fas ti?»
Flurin respunda: «Jau vom a chasa. Cun in tamazi sco ti na vom jau betg vinavant!»


* * *


Il bab dumonda sia figlia: «Sas ti pertge che nus admirain anc ozendi ils Romans?»
La figlia suppona: «Perquai che quels savevan discurrer perfetgamain latin.»


* * *


Pur: «Daco has ti in egl tut blau?»
Famegl: «Durant mulscher na vuleva la vatga betg chalar da pitgar la cua en fatscha a mai. Alura hai jau fermà vidlonder in crap!»


* * *


Tge fa insatgi ch’abita a Tgutgarias, sche ses computer arda?
– El smatga la tasta da stizzar!


* * *


En il dictat da tudestg ha Lisa adina scrit pitschen il pled «Löwe».
La scolasta n’ha nagina gnerva pli e di: «Quantas giadas stoss jau anc dir a vus ch’ins scriva per tudestg grond tut quai ch’ins sa tutgar en?!»
Lisa respunda: «Empruvai Vus ina giada da tutgar en in liun!»


* * *


Urs vul visitar ses ami. Suenter ch’el ha scalinà, auda el la vusch da ses ami en chasa: «Tar nus n’è nagin a chasa!»
Urs cloma: «Bun che jau na sun betg vegnì sperasvi!»


* * *


«Enconuschas ti la sgnocca dal Ferrari?» – «Memia tard, gia davent!»


* * *


Patric vegn memia tard a scola. La scolasta vul savair: «N’has ti nagin svegliarin?»
«Bain, ma quel scalina adina cur che jau dorm anc.»


* * *


«O signur docter», lamenta l’um al telefon, «jau sai, igl è gia fitg tard, ma na pudessas Vus betg vegnir immediat tar nus, mia dunna ha segir in’inflammaziun dal begl tschorv!»
«Mes char, ponderai ina giada, jau hai operà gia avant onns il begl tschorv da Vossa dunna. Avais Vus gia udì d’in uman ch’ha in segund begl tschorv?»
«Ed avais Vus gia udì ina giada d’in um ch’ha ina segunda dunna?»


* * *


In giat spetga davant ina fora da mieurs. Las mieurs han fom, ma ellas na ristgan betg da sortir da la fora.
Tuttenina fa la mamma da las mieurs: «Vuf, vuf!»
Qua dat il giat in sigl e curra spert davant.
«Uss vesais, chars uffants», di la mamma, «quant impurtant ch’igl è d’emprender linguas estras.»


* * *


«Tgi enconuscha in animal senza ossa?», dumonda il scolast.
Luca s’annunzia e di: «In verm.»
«Fitg bun, Luca! Tgi enconuscha anc in animal senza ossa?»
Sara respunda: «Anc in verm.»


* * *


In um vegn en pasternaria: «Jau avess gugent 99 paunins!»
La pasternera respunda: «Pertge na prendais Vus betg gist 100?»
L’um è tut consternà: «Vai anc? Tgi duai mangiar tut quels?»


* * *


Tge è verd ed è sin tualetta?
– In cactus!


* * *


«Nora, has ti gia finì da mangiar tia schuppa da bustabs?»
«Anc betg dal tut, jau sun pir tar il S!»


* * *


Sonda suentermezdi sin la plazza da ballape. L’attatgader central sa volva vers ses collega da team e di: «Sche nus n’avain schon nagina schanza da gudagnar, zappain nus almain en paglia lur plazza!»


* * *


Il scolast dumonda Frizin: «Frizin, tge crais: quant auta è nossa chasa da scola?»
Frizin respunda immediat: «In meter!»
Surprais dumonda il scolast: «Pertge quai?»
Frizin respunda: «Ma, jau sun in meter e diesch ed hai la scola fin a las ureglias!»
Sinaquai trametta il scolast il Frizin impertinent tar il directur.
Quel dumonda il mattet: «Tge pensas ti, quant vegl sun jau?»
«44», di Frizin. «En noss quartier abita in mez idiot e quel ha 22 onns.»


* * *


Il Scot ranver ch’ha survegnì da Nadal ina lampa da leger sa grittenta anc adina: «Tge merda!», sdiavla el, «uss stoss jau mettain cumprar in cudesch!»


* * *


Fadri legia en ses cudesch d’aventuras. Cun ina giada serra el il cudesch e dumonda: «Mamma, dastg jau pli tard vegnir in lader?»
«Gea», di la mamma tut distracta, «ma be sche ti fas il brav!»


* * *


Dunna Giger dumonda sia vischina: «Vus avais alura in grond e bel chaun. Lascha el vegnir natiers esters?»
«Natiralmain. Co duess el uschiglio pudair morder els?»


* * *


Luisa guarda puspè ina giada co che la mamma mida ils pezs a ses frar pitschen. La mamma emblida questa giada il puder. Sinaquai sbragia Luisa: «Halt! Ti has emblidà da salar el!»


* * *


Pertge avra signur Tgutg la genna?
– Per che las flurs survegnian aria frestga!


* * *


Il giat sesa sin il bratsch dad Anna. Ella al stritga e l’animal cumenza a filar. Tut spaventada cloma Anna: «Mamma, co ferm’ins il motor?»


* * *


Il derschader: «Daco essas Vus uschè segir che l’accusà era sturn?»
Perditga: «El è ì en ina cabina da telefon. Suenter ina mes’ura è el turnà ed ha sdiavlà che l’ascensur na giaja betg.»


* * *


Duas dunnas-lindorna fan ina spassegiada. Tuttenina scutina ina: «Ti, jau crai ch’in bel lindorn suondia nus gia il detg mument!»
Sin quai l’autra tut agitada: «Oh? Stat mia chasina bain?»


* * *


Il vischin maina ladim tras ses iert. Oscar dumonda: «Nua mettais Vus mo tut quest ladim?»
«Sin las frajas!», respunda il vischin.
Sinaquai di Oscar: «Oh! Sin quellas mettain nus adina groma.»


* * *


En scola scutina Tanja en l’ureglia a Bea: «La scolasta è ina tuppa chaura»
Alura di la scolasta: «Tanja, quai che ti has ditg a Bea sa lezza segir er sezza.»


* * *


Dus chatschaders van tras il guaud. Tuttenina dat in ensemen e resta senza sa muventar per terra. Si’egliada è steria, el na para betg pli da trair il flad. L’auter prenda en panica ses telefonin e telefonescha al numer d’urgenza. El singlutta: «Mes ami è mort! Tge duai jau far?»
L’um al telefon respunda: «As calmai l’emprim. Jau As poss gidar. L’emprim stuais Vus esser segir ch’el è propi mort.»
Silenzi. Ins auda in sajet. Il chatschader turna al telefon e di: «Okay, liquidà. Ed uss?»


* * *


Tge sgola tras l’univers e fa «brum, brum»?
– In astronauto!


* * *


Il giuven chavaltgader da sigl d’obstachels sesa la saira ensemen cun collegas: «Ah», resumescha el il resultat da ses di da trenament, «mes chaval è fitg gentil – el lascha adina ir mai l’emprim sur l’obstachel e siglia alura suenter...»


* * *


Durant l’instrucziun da biologia: «Blers animals pon s’adattar excellentamain a lur ambient. Enconuscha insatgi in animal ch’è particularmain capabel da s’adattar?»
Lucas respunda: «La giaglina!»
«La giaglina? Co vegns ti sin quai?»
«Ma perquai ch’ella fa ovs ch’èn exact uschè gronds sco ils zanins!»


* * *


In um vegn tar il psicolog: «Jau fatsch fitg vess che jau sun para bun da guardar en il futur e che jau sai gia ordavant tge che capita proximamain!»
«Dapi cura pudais Vus far quai?», vul savair il psicolog.
L’um suspira: «Dapi gievgia proxima!»


* * *


Gian dumonda ses ami Fadri: «Crais ti che la glina saja abitada?»
«Ma cler», respunda Fadri, «si là arda bain adina la glisch!»


* * *


La vatga dal pur d’alp è fitg malsauna. El na sa betg pli tge far e decida dad ir tar ses vischin per dumandar cussegl. Il pur viandescha pia in pèr uras fin a la proxima alp e dumonda ses collega: «Tge has ti dà a tia vatga cur ch’ella era malsauna?»
Il vischin respunda: «Aua minerala.»
L’emprim dat dal chau e viandescha puspè a chasa.
Trais dis pli tard è el da nov davant porta tar ses vischin e planscha: «Ti, mia vatga è morta!»
Il vischin respunda mo: «Mia da quel temp era.»


* * *


Ursli vegn puspè ina giada cun chavels bletschs en stiva.
Il bab suspira: «Stos ti propi mintga saira dar in bitsch da buna notg a tes pesch cotschen?»


* * *


En l’ustaria. Il giast è grit: «En mia schuppa noda in apparat d’udida!»
Il camarier: «Tge?»


* * *


«Mamma, nua è insumma l’America?»
«Quai na sai jau er betg uschè precis, mes char uffant. Ma lunsch davent na poi betg esser. Tar nus en fatschenta lavura in American e quel vegn mintga di a lavurar cun il velo.»


* * *


Il schef sdiavla cun ses collavuratur: «Quai è gia la quarta giada quest’emna che Vus vegnis memia tard! Tge manegiais Vus che quai signifitga?»
L’emploià respunda: «Ch’igl è gievgia?»


* * *


«Curdin, numna tschintg vivondas che cuntegnan latg», di la scolasta.
«Paintg, chaschiel... e trais vatgas!», respunda Curdin.


* * *


«Mamma, pertge smanatscha l’um qua davant la dama sin tribuna cun il fist?»
«El na smanatscha betg, el dirigia.»
«Ma pertge sbragia ella pomai uschia?»


* * *


Pertge prenda insatgi che abita a Tgutgarias cun sai a letg ina buis ed in zulprin?
– Cun la buis schluppetta el la lampa e cun il zulprin guarda el, sch’el ha tutgà!


* * *


In chatschader e sia giuvna dunna van a chatscha. L’um prenda en mira l’anda, sajetta e tutga. L’anda croda. «In bun culp!», manegia el.
Plain cumpassiun respunda la giuvna dunna: «Il culp na fiss betg stà necessari. Da crudar da quest’autezza n’avess l’anda tuttina betg survivì.»


* * *


La scolasta dumonda: «Tge temp è quai? L’elefant seseva sin il banc da curtin.»
Fritz s’annunzia: «Temp per in nov banc da curtin.»


* * *


«Deplorablamain hai jau be pli sis giaglinas per tscherner», di la dunna da fiera.
«Quai tanscha», di la giuvna clienta. «Tscherni las trais veglias per mai.»
La dunna da fiera sto retegnair il rir ed ademplescha il giavisch da la clienta: «Dastg jau gist pachetar las giaglinas?»
«Na, grazia. Jau prend las autras trais.»


* * *


Andrea di a Simon: «Mes giat sa dir ses agen num!»
Simon: «Co ha tes giat pia num?»
Andrea: «Miau.»


* * *


Ina dunna veglia va tar il medi: «Signur docter, mintga giada che jau baiv la damaun café, ma fori en l’egl dretg.»
Il medi dat dal chau bain savend, nua ch’è il problem e cusseglia: «Prendai en il futur simplamain il tschadun or dal cuppin avant che baiver!»


* * *


La mamma dumonda: «Vulessas ti pli gugent in frar pitschen u ina sora pitschna?»
«Sche quai n’è betg memia grev per tai», respunda il figl, «vuless jau il pli gugent in poni.»


* * *


«E quest med per far crescher ils chavels funcziuna propi?», dumonda il client.
«Segir!», sincerescha il vendider. «L’emna passada hai jau stuì laschar dar in gut sin mes rispli. Uss al dovr jau sco barschun da dents.»


* * *


Curdin cumpra en il negozi zoologic in tigher. Il vendider declera: «Ina fitg buna tscherna! Il tigher vegn ad esser in ami fidà. Ma suonda per plaschair mes cussegl: na smatga mai pli mai sin il nas dal tigher!» Curdin prenda il tigher e va. En il decurs dals onns daventan els dus fitg buns amis. Els dattan frisbee en il parc, van ensemen a nudar ed a scarsolar. Ma questa chaussa cun il nas na lascha nagin paus a Curdin. In di na vegn el betg pli da tegnair a mastrin sias mirveglias – e smatga sin il nas dal tigher. L’animal da rapina siglia si, bergla ch’i tut strembla e mussa sias griflas. Curdin scappa il pli spert pussaivel – il tigher al persequitescha. Suenter in pèr tschient meters è Curdin plaunsieu en flad. Il tigher al po tiers ed al sdrappa enturn cun sias tschattas... smatga ad el sin il nas e di riend: «Ti es londervi!»


* * *


Dus lumpazis vesan che giuvens spus vegnan or da baselgia.
Sinaquai scutina in: «Quests tement jau uss gist!»
El curra vers els e cloma: «Mamma, mamma, tge fas ti qua? Ma cumpras in glatsch?»


* * *


Pertge han las giraffas culiezs uschè lungs?
– Perquai ch’ellas na pon betg star ora la spizza da lur pes.


* * *


«Mes conscolar che sesa sper mai fa mintga damaun gimnastica: avrir ils egls, serrar ils egls, avrir ils egls, serrar ils egls.»


* * *


Il giast en il restaurant en il liber ristga strusch da mangiar, perquai ch’il chaun da la chasa è sa postà davant sia maisa ed al smanatscha cun mussar ils dents. La finala dumonda il giast il camarier: «Tge ha l’animal pomai?»
Il camarier al respunda: «Ah, jau ves: Vus mangiais or da ses plat preferì.»


* * *


Pertge cumpran uffants insumma glatschs?
– Perquai ch’els n’als survegnan betg gratuitamain!


* * *


Dus tgiradents van a spass tras il guaud. Tuttenina passa in erizun sper els vi. Qua di in dals tgiradents a l’auter: «Savevas ti ch’igl ha qua in bus?»


* * *


Tumasch vegn tut agità e memia tard a scola: «Signur scolast, rubadurs han assaglì mai!»
Il scolast surri: «E lura, tge han els engulà?»
«Dieus saja ludà, mo il carnet cun ils pensums!»


* * *


La mamma di a Sandra: «Mes char uffant, plaunsieu stos ti vegnir creschida!»
Sandra excloma: «Vegnir creschida? Jau fatsch bleras tuppadads, ma betg tuttas!»


* * *


«Mes chaun fa adina chatscha sin persunas cun velo», planscha signur Schmed.
Dunna Meier al respunda: «Ma, alura prendai simplamain davent ad el il velo!»


* * *


Martin fa uraziun: «Char Segner, ti sas gea far tut, perquai fa da Ruma la chapitala da la Frantscha, pertge che quai hai jau scrit oz en il test da geografia.»