Segn de primavera

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Segn de primavera  (1890) 
by Federico Bussi

Federico Bussi (1848–1926)‎

Segn de primavera

Quand te sentet quell'arietta
che l'è anmò on poo freschinetta;
e che, st'aria, in d'on moment,
la se cambia in d'on bell vent,
ch'el te suga tutt i strad
cont on para de boffad;

Quand te sentet su la pell
tutt i pori, inscì bell bell,
a derviss e a purisnatt
obbligandet a grattatt;
quand, tirand in dent el fiaa,
te se sentet consolaa;

quand in l'aria gh'è on odor,
che l'è minga quell di fior,
ma on profumm, che sfuma via
come de... no savaria...
ma ch'el gh'è, ma ch'el se sent,
intuii o realment;

quand te vee, liron liran,
tegnend foeura tutt dò i man
di saccocc del paletò,
(chè a desmettel conven no,
ma te tocca sbottonall
perchè el pesa sora i spall);

quand te sentet de la gent
a sfogass allegrament
in del rid o in del cantà,
che se scalden a parlà
come pur in del gestì,
appoggiand sul dass del tì;

quand te vedet la servetta
cont sul palmo la gabbietta,
che la mett sora el poggioeu
per dagh aria al rossignoeu
e, poeu, quand la va in cantina
la ghe da ona cantadina;

quand, ligaa sul lavorà,
te ven voeuja de scappà
da quell'afa che tarnega
de l'ofizzi o de bottega,
e ch'el sangu el te fa cor
a cercà de fà l'amor;

quand te sentet per Milan
come a cress pussee el baccan,
perchè cress el moviment
come on sintom de ferment...
gh'è pu dubbi ch'el sia vera!
Vei!... Semm dent in Primavera!