Quatter frust

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Quatter frust[edit]

Quatter frust ligaa insemma s’hinn trovaa
dent in de la bottêga d’on sellee;
tucc quatter eren lì per vèss giustaa,
e i hann portaa: on brumista, on carrettee,
e per formà el quartett gh’era el frustin
d’on domadôr de besti e d’on fantin.
La frùsta del brumista, cicciaronna,
l’ha parlaa per la prima, e l’ha vorùu
vantass de vess de tucc la pussee bonna,
vist che l’omm a la frùsta gh’è piasùu
daggh on gran brutt incarich: l’incombenza
de fà varè la söa prepotenza.
«De mì, el mè brocch, no ’l gh’ha de lamentass,
frustâd ghe ne doo mai, domà pian pian
quaj toccadinn per faggh marcà on poo’l pass,
o per fà volà via mosch e tavan.
Ma già, se sà, i brumista meneghitt
ghe voeuren ben a tucc... anca ai grappitt!...»
«Oh in quanto a quest, anmì – l’ha ditt la frùsta
del carrettee – cattiva sont poeu nò;
i me frustâd l’è l’aria che je gùsta
perchè el mè carrettee no ’l pèsta giò
sul firôn del cavall, lù l’è content
a famm s’cioccà e a fà voltà la gent.
E come se sparass i mortarett
foo tutt el dì cicch-ciacch, ona sparàda
de fà crêd che mì sia on mazzasett,
e no l’è che baccân, ona bulàda!
Ma, dopo tutt, chi l’è che no le sà
che in de sto mond a tucc ghe pias sparà?...»
«E l’important l’è savè fà stremì
– l’ha rebattùu el frustin del domadôr –;
l’è assee che i besti veden rivà mì
per fai stà in gamba, per vedèj a côrr!...»
E el frustin del fantin: «In conclusiôn,
a quanto pâr, sont domà mì el birbón?...
Ma mì se pesti, e pesti anca de gùst,
l’è per fà rivà primm el mè cavall,
picchi però domà al moment giùst,
ma per el rest non foo che carezzall...»
«Donca – l’ha ditt la frùsta del brùmista,
che de tucc quatter l’era l’umorista –
per batt la frùsta troeuven tucc ’na scùsa,
e quand l’è inscì, ’na scùsa gh’hann de ’vè
anca quij donn che voeuren tirà a strùsa:
bàtten la frùsta anch lôr... sul marciapè!...»