Quarant'ann de scœula

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Quarant'ann de scœula
by Giovanni Bertacchi

Gioann Bertacch (1869-1942)

Quarant'ann de scœula (1929)

Coi setimann, coi mes, a ond a ond
quarant'ann de scolar, intorno a mì;
viscoi, magher, grossott, negher o biond,
passaven: mì restava semper lì.

Restava lì de mez a la corent
semper l'istess fra tanto cambiament,
ma d'ann in ann on poo pussee piegaa
come ona sales in l'aqua d'on canaa.

Oh, mè scolar! De tutta quella pila
de liber vegg e vocabolari
ch'emm faa passà; de tucc quii tant milla
paroll sgranaa come in on gran rosari

disii su, disii cossa el ve resta
in di canton del cœur e de la testa!
Forsi ognintun l'ha gnanca ritegnuu
el duu per cent de quell che l'ha legiuu.

Ah, sì, la vita l'è ona grama bianca,
dove se versa tutt con gran passion;
ma a poch a poch el capital el manca
e l'interess el cala in proporzion.

Di terren fecondaa con tant sudô
tì te cattet a pena on frutt, on fiô;
tì te credet de fà bella figura
e pœu gh'è gnanca on can che se ne cura.

A meno che tutt quell che se lavora
con poch costrutt in l'ombra de 'sta vall
no 'l vaga de quai part, lassù de sora
a cambiass in d'on olter capital:

capital infallibil che 'l nost cœur,
quand in terra el sa più quell che 'l se vœur,
el cerca, a volt, in di moned d'argent
d'ona banca che frutta el cent per cent.