Prologh

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Prologh
by Giovanni Rezzonico


Gioann Rizzonich (1789-1875)‎

Prologh

Mi leggeva l'olter dì
l'Avarizia in milanes,
e diseva tra de mì:
l'è un librett che var i spes.

Ma perchè tucc sti povetta,
tucc sti bravi meneghitt
haan mai scritt una cosetta
adattada ai fiolitt?

Mi me par che al dì d'incoeu
che tucc parlen d'istruzion,
che pretenden che i fioeu
sien fassa Salomon,

sarav ben, quand hiin bagaj,
cuntagh su di favolett,
ma in manera de animai
a imparann anch di stroffett.

Se ghe insinua la moral,
se ghe invia la memoria,
se ghe insegna a schivà el mal,
a vess docil, senza boria:

e poeu fors l'è on'occasion
de destrai dall'apettitt
de cantà certi canzon
che se sent dai biricchitt.

El penser l'è roba noeuva;
donc diseva: cossa l'è
che anca mi fass ona proeuva
tradusenden do o trè?

Stoo quiett in d'on canton
che sia mi nissun le sa;
se el penser el troeuven bon
sont a temp a seguità.

Se piasess poeu sto penser,
ma el sembrass mal sviluppaa,
che mel disen pur sincer,
l'è pocch ben, e l'è pocch maa.

Infin mi ghoo i mee interess,
no poss god che el temp perduu;
quij che faan nagott istess,
scriven lór, l'è temp goduu.

Gh'era on certo Buffalmacch,
on pittor, e intajador;
l'era vun on poo bislacch
ma on artista de valor.

On dì el troeuva on so compaa,
e 'l ghe dis: - Ven chi cont mì;
vui fatt ved on Crist che hoo faa
per sentì on parer de tì. -

Quell, che l'era omm del mestee,
el le guarda sora e sott,
poeu el ghe dis senza cuntee:
-Caro tì, el me pias nagott. -

-Pazienza! - lu el repia; -
ben ven chi, toeu sto borell;
con to comod, gioja mia,
fann poeu ti vun pussee bell. -