Pire dal Polber

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Pire dal Polber  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


Pire dal Polber.


Aldide sëgn ci che Pire dal Polber cuntâ damané ch' an l' â coch' ël ess fat a imparé a fá strionëc: I fô ciamó n te' bastert de diesc agn, ch' al gnô gonot da mi pere a d' alberch Cristl da Ras y le slosser da La Munt, intramidui striuns sciöche düc le sá. Do cëna nes parâl dagnora a dormí le pere, sce al fô chisc dui iló. Mo iö da falz me ascognô sot banch da furnel ite y insciö minâi ëi, ch' i foss bele a dormí. Canche düc s' un fô, tirâ le pere de na lada sarada te' fetri libri y liô laite cun i atri dui. Insciö ái imparé de fetres robes y canch' i fô gran ái 'ci fat aladô y düc me tëgn ciamó por n striun. I mini propi instës d' ester val' de te', por nia ne me porseghitëiel insciö le curat da La Val. Al oress por forza chi libri dl pere, mo chi ne me brinchel pa ne. Le plü pón fá cun erbes y por chësc me sunsi metü a nen cöie. Mo an mëss avëi l' erbar de Dioscoride, iló él döt laite, ci virtú che les plantes y les raisc á. Insciö ái 'ci iö fat tröpes robes cun erbes. Cinch sores n' él che le malan n' i pó nia pro; ares crësc dötes sö por chi coi y i doturs les adora ince; la pröma é l' Angelica, l' atra la Valeriana, la terza la plü santa la palma Christi, la cuarta la foreign:Moasterwurz, la cuinta la foreign:Hirschwurz; sce an adora chëstes, ne pó pro no le malan no les stries. Sëgn ves ói pa cunté chëra, olache le malan m' ess prësc porté ia. Al fô n ann le giubileo, ch' i fô ia por Pordú a cöie erbes y iüsta en chël ann m' é sté le curat da La Val porsura por mies stories ch' i fajô. I â boiü na sëra ia en te na te' ciajara pro i Tuxeri l' ega de vita anziana, che savëis bëgn, l' ega de vita é mefo por me l' unica ëra; canch' i ne n' á plü de chëra, spo sunsi finí. I m' indormedî donca sö n banch, mo tana maradëta, al gnô da vigni pert sorüces, panteganes, scorpiuns y belores adalerch, döt ados a me, me becâ y al me savô, ch' i foss tl infer. I mëti man de scraié y cigogné y i Tuxeri vëgn en aiüt, mo ai ne vëiga, ci ch' al é. I me ascogni te n scrin, mo al fô prësc foré de vigni vers; nia ne jova, ince ega santa ne. Infati al fô n afar scerio y i me temô, che le malan me portass demez. I Tuxeri salta a tó le curat da Delba, al vëgn, m' ejaminëia, tol fora n liber y la stola bröma y me fej trá d' ega frësca. Intan sunsi rovegnü, mo le curat dij insciö: Pire, i te le diji, sëgn aste por intant pesc, mo anter 48 ores mësses' te presenté al curat da La Val y fá la pesc cun ël, scenó vára mal”. Döt spaventé insciö- ch' i fô l' ái prësc fat, m' á umilié y perié pordenanza y impormetü de ne fá mai plü nia de te'.