Paraule de Tuone Udaina

Paraule de Tuone Udaina

Ju sài Tuòne Udàina, de saupranàum Bàrbur, de Jéin sincuònta
siàpto, féilg de Frane Udàina, che, cun che el sant muàrt el tuòta,
el avàja setuònta siàpto Jéin. no
Jé Jài nascòit in téla cuósa del nuòmer triànta, d e la cal che se
venàja a la basàlca, e nàun fòit tuòni a luntun la màja cuòsa.
Fòit dik piiàs a limtim. Cun che Jà jéra jàiin de d ikduàt jéin,
jà jài diiòt el prinsiàp de zar fure de la màja cuò sa, a spuàs con
certjàn tróki e tróke; nu stujàime in cunpanàja ale gdr e Jucur- ns
me luòk co le buóle.
Dapii Jà jài lassuòt cost jiìk e jà jài diiót el pr insiàp de zar
in ustaràja a bar el meziìl de vàin, e a Juciire a la màiira; e
féinta la missa nuàt e calco cai féinta el dai, tòt a la nuàt stujàime
in cunpanàja féinta dik e dikdii tróki. iso

Il dial, veglioto: Proprie raccolte. 137

Dapé zajàime fere de la ustaràja; zajàime catitiir
séte le finiàstre de la màja muràuca. Jiì cantàja in cunpanàja d e i tròhi còsta
cansàun :
Jiì jài venóit de nuàt in còsta cai, Jù viàd le moire e la puàrta inseruòta: is»
E Di la méndi su la balcunuòta,
Nu viàd cóla che me a pràiso el cur. Amàur, amàur, ji'i hlàj che se culàime,
Se nàmi avràime ràuha, stantariàime. Se nàun avràime cuòsa andéa stw% i9o
Jòina de pàja nói la férme fur; Se nàun avràime cuòsa ne cusàta,
Nói dui fàrme la vàita benedàta.
Dapiì i dikduàt jéin ju jài gudòit quàter jéin féi nta i vene dòi;
dapé se jài spusuót; ma ju nu jài baduót che sài sp usuót. Jii jài i95
zàit /l'ire de la màja cuòsa tòce le sàre e tòce le niiàte.
La màja muliér me decàja: — « Percó zàite fare de l cuòsa tòce
le sàre? Duóteme de sapàr percó zàite fare tòce le
sàre? Vói credassàite che sàite cun pràima e percó me ajàite lev
iiót per muliér
vuàstra e me lassàite sàngla a cuòsa? Vói nu conossite pie la 200
vuàstra muliér, che vói zàite tòce le sàre fure a spiiàs; vói ajàite
de nòsco calco jultra muliér. » —
M li decàja: — « Sapàite, cara la me midiér,jiì vis f Are de la cuòsa
tòce le sàre, percó venàro el traghiàt e jà purtàra el cuntrabuànd;
e tu creda) che ju vis tòce le sàre e nuàt per nòlia in ustaràja? ^^^
Jé vis in ustaràja, pere) luók me truvassài el patràun del tra-
ghiàt, che venàro còsta sarà e me décro : — « Tuóne, ju jài de la
ràuba lassuòt fure in cóla puònta de Pornàib; e fero còsta ràuba,
che jé jài màis in còla camuòrda, dik fuós de ràuba . Zàite cun
che blàite, levùte còsta ràuba, vói sànglo in cunpanàja de calco ^^^
trok. » —
Jii alàura li decàja : — « Sapàite, mi patràun, con me blàite vói
duór de biéc per còsta ràuba per levùrla? yercò junu vis pràima,
se no se justuóm, siànsa vedàr. » —

— « Zàite, zàite, vói purtàr; se justàrme nojiltri dói. » — M ghe 21^
dumandéa siàpto fioràin, per levilr còsta ràuba. Cand jé venàja, el
desmùìij a cuòsa, me dumandùa la màja muliér: — « Andàa fóite
vói tòta la niiàt ?» — « Nu credassàite che ju jéra a spuàs còsta
nuàt; ju jài capiiH siàpto fioràin còsta nuàt. » —
« Miitju nu li
viàd intéle vuàstre niuóne cóist biéó, che vói decàite che jàite ca- 220
piiót in cóla nuàt; cand li vedàra in cóla cai crederà. » —
Dapi'i qnàter, cink jéin, jà jài lassuót cost affuòr de nuàt; jA
stua a cuòsa co la màja patràuna, co i me féilgi e féilge : cink
féilge e dói féilgi. El féilg pie màuro jàit triànt a quàter jéin, e
mut el sant a le manàure a Pisàin; la féilga vetruòna sant spu- 225
suòta sant dik jéin; vas avàr quàter féilgi.
Dapà jà se jài màis lavorar a jurnuóta in jòina cuòsa che i
frabicàa; jà stua luók a jurnuóta siàpto miàs lavoriir. Dapi'i jà
jài fuòt tra jéin per muore; jà jài purtuót la piià sta de Vida
féinta a Smuàrg. Dapà se jài stufuót, percó el muore el me facàja 230
tàima. Jà jài stuót pescuór jòina stajàun, co la truóta di lacàrts
e capuàime tóic i squàrts de la lóina tuónta ràubain jòina cai che
mut no se vedàja ìiólia nànca jóin. Fero dói jéin che min li vedàime.
Dapà che nojUtri avàime capiiòt li lacàrts, zajàime dal patràun 233
a cuòsa^ e luók avàime fuót jòina màura mariànda che sturme tóic aléger.
Venàro le biàle fiàste de la suònta Puósk. La màja muliér me décro: —
« Tane, cojàime da cósser còste fiàste? »
— « Fùrme un pàuk de pun juàlb e un pàuk de niàr: el juàlb per m ancar nói; 210
e col niàr che venàro calco pàuper a la puàrta a precàr, e ghe
dàrme calco biscàun de pun. » —
Venàja jóin pàuper e jàit comensuòt precàr Jdi. Jà li jài duòt
jòin biscàun de pun e li jài duòt jóin mezàl de vài n de bar. Jài
me dumandùa jóin biscàun de cuórno, che el jéra fià sta màura. 245
Jà me la jài levuót de la màja baca e ghe la dàa al pàuper.
Dapà jà jài fuòt jòin lavàur su la cai, fare a Sun Dunuót;
e jà jài inpieguót quàter miàs de lavàur. Tóic i da
i me jàju venóit quàter lébre.
Dapà che jà jài fuòt cost lavàur su la cai jà jài zàit a sapùr 250
le vàite, el tràunk a muànt; e dapà nói le jetànie de sóle. E dapà
che le jàime jetàt de sòie, vedajàime tuónta jòiva che nu el jéra
dapu muli jéin.

Il dial. veglioto : Proprie raccolte. 139
Còsta càusa jéra nascóìta intél jàn mei vuàt sidnte sincuònta
cink. Dapii de cost jàn jàit venóit la malatàja intéle vàite: se Jdit 215
vedóit dapu panca jóiva. Dapu de cost jàn ajdime siànpro le in-
truàde péle. El dai de Siiónt Piar del Jan mei vuàt siànt setuónta
quàter jàit venóit la tenpiàsta cóisa màura, che purtila vàja el
formiànt, el vuàrz, el formentàun, la jóiva, le fài ke; se jàit secuót
le fiklre; per féinta le lane del dermuón fóit malt
ratuót. 26O
In cóist jóiltimi jéin, fero tra quàter jéin che jutiràjo le can-
puónCf e sài un pàuk suàrd, percó le canpuóne me le vita le ràde.
Nu potàjo capar tot co favlàja i jómni. Ju vis in basàlca tóce le
fiàste e le domiànke ; jù tiràjo i fui de V urgano
e ju guadagnàju tra fìoràin al màis. 263


4 *. Jntél jàn mei vuàt siànt e triànta tra, jù avàja jónko
jéin e ju zàja mentir le pire a fare a pascolar. Incol desmùn,
cun jé jéra fiire de le moire de Vicla jù jài vedói t jóin pélo, che
avàja cink jéin, tot vestiàt de blank. Ju me jài custuót a Uè dik
puàs, e mut nu jài vedóit pie nólia; càusa che jài jàit satuót en 270
sóis, per cóla cai nu lu jài vedóit pie.
Jù jài stuót un pàuk farm ; me jàit venóit tàima da pu che nàun
lu vedàja. Ai dai del miàs de muàrz fero cost che j u jài vedóit.
Cost pélo jéra vestiàt de blank: el avàja la baréta ruàssa atuàrn
el bragàun; la baréta jéra ruàssa, el bragàun blank . 275
Ju nun sapàja co che el jéra col. La ziànt me jàitdàit dapu, che
el jéra per siàrt el Mamallc. Se jil avàs pruntuót i macaràun,
che potàja purtiir luók, jài me purtiia i biéc, dap u che el man'óùa
cóist macaràun.

5 .

Sfàuria che jàit tocuót intél tiànp vetrùn a jóin siàrt -^o
trok Frane Lusàina de Vida, e che ju jài sentàit de la su pa-
rentuót.
Jóina cai jéra jóin trok, e cost trok jàit zàit a fure a Val-
demàur; e, venàndo vàja de la s,óa canpàgna , jàitvedóit jóina
tróka vestiàt de blank col copio viàrd in tidsta, che la durmàja 2S5
sdupra jòina macera al semi. Cost trok, vedàndo chela dicrmdja,
jàl taljila de le sìàp e glie le metàj'a atuàni cheel sàul nu la bru-
sàja. Dapiì che el vendja vdja, el vedàja che ghe vis da dri jóin
pélo cuón hlank e còsta tróka lo clamila per ndum:
— « Frane,
Frane, spiata jóin momidnt, che ju hldj favlur cime. > — 290
Jàl el se ferniAa tot spasimiiót de la tàima, e ghe dumandùa
càusa che la biile. Jdla ghe decàja se el jéra jàlcol che jàit co-
puót le sidp. Jàl ghe respóndro de sdì, chejdl le avàja muds atuàrn
le sidp, che el sàul nu la hrusdssa. Alàura jàla ghe décro: — « Cun
che el buie 'capar per cost che el le jàit fuót còsta fadàiga ? » — Jàl 295
ghe respóndro che el nu buie nólia, per cost affuór che lu jàit fuót.
— « Co) fero còsta càusa?» — E cóisa Jàla jàit tornuàt in dri
andéa che la jéra prdima intél buàsTc; el trok jàittornuót a cuósa
e el jdit mudrt anca de la tdima.

6. Stauria che jdit nascóit intél tidnp vetriln, cojóin pel pa- 3,
stdur pascolila un pduk de pire.
Jóina cai el jéra jóin pastdur intél budsk de Basca , e jdl pa-
scolila un pduk de pire. Cost pélo, jóina jurnuóta, se jdit muds
a dormér. Co j'il se jdit desmissiuót, el vidd de la rduba bianca;
jdl la jdit pràisa, el la jdit inpieguóta e la jdit cuólta vdja. Alàura 305
ghe jdit venóit jóina tróka : la ghe conpardis e ghe domùnda se el
jdit vedóit còsta rduba che fòit luók distiruóta. J dl ghe respóndro
che la rduba fero pruònta; el la jdit ^capuót el ghe la jdit ntdisa
intéle mime. Alàura la tróka ghe domùnda càusa che el fói luók.
Jdl ghe respóndro : — « Jù pascolàjo le pire càuk.
» — La jàuna ghe 310
decàja : — « Cùnte che el ne avds ?» — Jdl, cóle pduke ghe le jdit
ìmistruót. Cóla ghe respóndro: — « Zdj a cuósa cun còste pduke che
jii e clam : Jóina biàla, jóina 'càrna » — e jàla j dit zàit vdja.
El pélo jdit zàit a cuósa e jàit clemut cóisa che j àlqt j jdit dàit.
Siànpro jdl jdit sentàit che, cun che el clamim, ghe vendja tot 315
pie pire. Cun che el jéra sul muànt Triscavàts, el
se jàit vultuót in dri, e vedàja tùnte tiàste de pire blànke e niàr
e, che le venàja
fùre del muore. Cun che jàl se jàit vultuót, in col momiànt jàle
se jàju fermuòt de venàr; mài istiàs j jàit restuót jóina sàuma
màura; e jàl se jàit fuót un signàur màuro, e mut, in cost tiànp, 3:0
fero al muònd de la sóa dessendiànsa, persàune e bi àste.