Orlando Furioso, cant 1

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Orlando Furioso, cant 1  (1806) 
by Francesco Bellati

Francesch Bellaa (1749-1819)‎

Orlando Furioso, cant 1


work in progress



IL PRIMO CANTO
DELL'ORLANDO FURIOSO

recato in dialetto milanese.



AL LETTORE.

Dalla vita dell' Ariosto scritta dal dotto
Daruffaldi vediamo t Orlando furioso essere,
stato tradotto in varj dialetti italiani, come
in veneziano , in padovano , in bergamasco e
simili. Ci facciamo quindi un piacere d'in-
serirne in questa Collezione uno squarcio
in dialetto milanese. Il Canto che qui ri-
portiamo vide già la luce in Milano nel
1^73 per Giuseppe Mazzucchelli , ma ora
viene per noi riprodotto assai migliorato e
corretto. Più altri canti in seguito a questo
furono a quelV epoca recati dalla stessa penna
nel nostro dialetto ; e due di fatto se ne
trovano ancora mss. nella libreria del valente
poeta milanese il sig. Carlo Porta; ma V auto-
re non ci peimise di stamparli come quelli
che, uscitigli così di primo getto dalla penna,
non furono mai pia da lui riveduti né in
tutto riè in parte*


Canti i guerr e i amor a mesturon
di sciori e di sciorinn, ch'han faa tant clatt
in temp che i Mori fènn on'union
e andènn in Franza a trà giò a sacch de gatt,
per fà a mœud del sò re, quell bardasson
senza ingegn de Gramant, che in fin di fatt
el s'è impagaa del re Trojan a dagn
de quell pover omasc de Carla Magn.


D' Orland in V iiless temp ghe cunlaroo
Di coss , per bacch ? de fa pissà in lasocca,
Che d* omm bravo che Y era e d\omm de eoo,
1/ è vegnuu malt in grazia de la gnocca;
Purché pere' possa sta a botta on poo
A tegnì via i penser da ona baciocca
Che ogni pocch poccli la vceur traili m matl ah mi,
Tant che quell eh' hoo promiss possa fornì»

O car sur don Impolet, gloria e onor
Di nost dì, ficeu d' Ercpl tre yceult degn r
Ch' el ciappa ? e eh' el gradissa in segn d' amor
Quell che ghe dà on so servilor indegn.
I obbligazion che gh'hoo poss ben ; car scior,
Scassann on pizzegh con sti vers de legn?
3Ma se P è pocch, ajutt , ch'el scusa on poo f
Che in fin tto ^he poss da quell che ne gh'hoo».



i8o

Tra i pezza d' omeri brav e \ertuos ;
Ch' el sentirà in sii vers a nomina,
Descorraroo de quell Ruggcr famos
Che V è F origen de la sova cà ;
Glie faroo sent i so oper glorios ;
I so vertù ; el coraggi el sentirà.
Ma eh' el manda i penser fceura di dazi ;
S' el voeur scoltamm , che mi no vuj desgrazi.

Orland 7 che F era propri de eoo a pee
Innamoraa d'Angelega d' on pezz ?
E che in Levant l'aveva lassaa indree
Per amor so tane glori e tane riccliezz,
li' è tomaa chi in Ponent insemma a lee ;
E con quell marcantoni l'andò in mezz
Al camp de la ballaja ; e el 1' ha menada
Dov' era Carla Magn con la soa armada ,

Che Fera lì per batt e fa pentì
Gramant e el re IVI arsi li ; e tonfa j sii ,
El prim per ave faa vegnì fin Jì
Tutta l'Àffrèga in corp contra de lù ,
1/ olter aneli lu per ave faa vegnl
Tanci Spagnceu contra di so Monsù.
Lì donca el vens Orland ; ma F ha veduu
Che F ha faa ona scarpialtra a \ess vegnuu.
Perchè gh'han tolt la gnocca (Ecco che giceugh
Fa la fortuna, ecco i piasè del mondi):
Quella , che F ha difes in tanci lceugh ,
Con tane fadigh d'on eoo a F oller del mond>
Àdess ; toppa ; chi a ck senza fa fceugh ;
E in mezz a tane sceu amis glie la fanscond;
Ma F è staa Carla istess eh' ha volsuu insci
Per tronca i lit cb'en podeva vegnl,



i8r

Quatter eli prima el cont Orlandi 1' aveva
Col so cusin Rinald faa ona gran guaja,
Per via che vun e Y olter partendeva
De vorè avegh quella bella bagaja.
Carla, che con sii guaj el prevedeva
Che no avraven vuu el eoo per la battaja ?
El ghe l'ha fada toeù, e tal qual Pera
El V ha consegnaa al duca de Bavera.

E el 1' ha impromissa a queìl pceù de lor duu
Che in quella gran batta j a se fu ss faa
Pussee onor con la niella ; e avess savuu
Fa porta la vittoria ai sceu soldaa :
Ma lutt a T opposi tt l'è succeduu ;
Perchè inscambi hin staa lor eh' bin staa zollaa - 7
E essend anch staa faa el duca presoner,
Reste li beli e biott el so qua iter.

La tosa , che doveva ess el regali
Del vincitor, e che l'ha avuu el spaghetti
La ciappè i quart denanz cont el cavali 7
E a temp e lceugh l'ha faa qui] bej scarpett ;
Che el cceur già el gh'eva ditt che senza fall
Avrav pers i Cristian ? come in cffetl
La va ? e la corr dent in d' on bosch, e lì
Ija ved vun a cavali vers lee a vegnì.

L' era vestii de ferr tant che sia assee ;
Corazza, scud e spada e mori alt ,
E el corriva in queìl bosch come onlecchee^
Dent e foeura di piant come nagott.
E lee y senza speccià olter ? presto indree
La dà ona girivceulta lutt a on bott ;
E via fioeuj tutta stremida e smorta ?
La va eh' el par eh' el dianzen le porta.



l8»

Quell tal Pera Rinald de Mont Alban,
On paladin de vaglia e de riguard ,
Che gli' era sghimb'iaa fceura di man
EI so cavali, che l'èva noni Bajarcl.
Quand el l'ha vista ; benché el fuss lontan,
L* ha faa come la gatta -coni el lard ,
E el diss: L'è chi quell spigorin d' amor ,
L' è chi , oh che gust, e el mandè giò el savor.

Lee donca avend faa volta indreeel cavali
El le fa andà in quell bosch de tult galoppa
No la se cura minga de guidali
Sé in di bosch spess ; ne de guardass di fopp.
Sur nò ; ma tutta strengiuda in di spali
La lassa fa de lu, eh' el coir aneli tropp ,
Cotit el cavali pien de riann de scunim ,
finche la s'è trovada in riva a on fìunim.

Lì su la riva gli' era Ferraù ,
Sudaa^, strabuffaa ; sfracch e pien de terra f
Per scceud la set, eh' ci ne pedeva pu ,
Perchè el vegneva allora de la guerra - y
Ma per la gran gordisia de bev su ,
Gli' era borlaa giò el moriott in lena ,
E bori and V età andaa in del fumi ; sicché
L'era li in truscia per podell ave.

La Iosa , intant che la correva 11 ;
La trava di gran giccol e di sbracc :
Ferrau el soita su senleud sgarì ,
El guarda, e el ved là quella, e el n'ha quej race ;
Ma quand l'è stada on poo pussee in vers li,
El l'ha subet sguisida in del mostacc ,
Anch ben eh' el fuss on pezz che giuradina
]$e el n' èva savuu pu* gali né gallina.



i83

E per via che quell scior Fera nassuu
Cortes de sort, e l'era anca hi colt,
L* è cors a fa lutt quell che F ha poduuj
Aneli eh' el fudess lì senza m orioli ,
L'ha desfodraa la spada , e l'è corruu
Contra a Rinald , eh' eì n' èva fil nagott :
Già lor se cognosseven che 1' e ajbelia ,
E de spess even miss a man la mella.

Quand ch'hin staa arent luce dati coi durìii>
Han comenzaa ona brutta giromella, (dann ;
Se pettaven giò botte del malati ri ,
Che pariven legnad de porci nella.
Angelega, vedend quij bruti andann,
L'ha stimaabeu de teeù su el borio , e in quella
La sperona el cavali cont i calcagn ,
E giò per vali , per bosch e per campagn.

Dopo esses battoli on pezz come se de,
Senza che fuss resta a nissun desott ,
Perchè tucc duu la voreven vede ,
E tucc duu no even minga duu quajott,
Binald, che Fera innamoraa come,
El basse F arma , e el diss: Fermet on bott^
Mctt giò la mella ; caro ti, on moment;
Speccia on frrguj, abbia pazienza^ e sent :

Te credet fors con quesl de famm despecc
Doma a mi ? nò franch ve ; tei fee aneli a ti.
Se sta premura che t' ee de famm frecc
L'è effett de gelosia che t' ee de mi ;
Baloccb, che guadagn gh'ét, che beli provecc?
Che anch che te reussiss de pettamm chi ,
Te pò nettatt la bocca? Guarda, o lappa,
Che in tant che nun se fermerai , lee la scappa.



i84

Ma se le set innamoraa de lee,
3No eel mej andà a tocugh prima F avvantacc \
À lartcgnilla , e a falla volta indree ,
Che no la vegna a fa pussee viacc ?
Quand 1' avfemm chi, se meltaremm pceù adree
Tra nun a falla fccma insci qnacc (piace;
Se de nò emm pari a sta a scoldass l'orina,
Se no gli' emm olter , emm scuccaa vanina.

Ferraù l'ha capida la reson ,
E el diss subet de sì con gran piasè.
Tceuj lì , cerchen de rompes el muson ;
Pceù luti a on bott se fan arnis coinè:
Anzi Ferrati pien de discrezion ,
No vorend che Rinald l'andass a pè ;
El le invida, e ci le fa monta su in groppa,
E adree ai pedann d' Angelega ci galoppa.-

Oh com'eicn dubben e onoraa
I cavalier del temp de Carla U !
Sentiven anmò i bott che s'eren daa,
Ereu divers de religi on tucc duu ,
Eppur senza sospett van per cert slraa ,
Per cert bosch eh' han maivist ne cognossuu.
Batten tnec duu el cavali , e riven giò
Dove la slraa la se spartiss in dò.

Ma perchè pceù lì insci lor no saveven
Ben destingu de che straa la fuss andada ,
Per via che in vuna e in 1' oltra se vedeven
I pedann in de 1' erba spetlasciada ,
Subet se s'hin spartii come doveven,
Vun d' ona pari , 1' olter de 1' oltra strada.
E Ferrati in del corr per la brughera
El s'è trovaa anmò al fium, in dove Fera.



185

Sur sì ino el s'è trovaa là anmò a quell fi u rum
Dove gli' è borlaa dent el moriott:
E lì pceù andandegh la speranza in fimi in
De trova la soa Angelega on quej bott ;
El va giò de la riva, e per i piumm
El "voeur cerca s' el pò tirali., de sott ;
Ma perchè Tè incastraa tant in la sabbia ;
L'ha de pesta i pee ben inanz eh' el V abbia.

L'èva lajaa olia brocca con la niella
E el l' èva fada come in d' on baston :
E lì, on poo de sta part e on. poo de quella
El ruga in fond al fi uni insci a taston.
Ma in tant eh' el se inrabbiss con sta cannella
Perchè l'ha mai podim dagli on streppon,
El ved de mezz a l' acqua in V isless rnenler
On omm a vegnì su per fina al venter.

L'era vestii de ferr , via de la testa,
E el gh' èva scià quell moriott in man.
Ferrai, immobel el glie guarda e el resta:
Lu cont ona vosascia de magnali
El diss a Ferrati: Catt , eia questa
Quella parola che t' ee daa ; o forlan?
T' ha de rincress a ave de lassamm chi
Quell che mò adess te vorisset de mi?

Te regordet già pu quand t' ee mazzaa
Giust chi el fradell d'Angel'ga? Sont mi quell.
T'ee impromiss che in sto fium t'avrisset tra*
E i arma e eì moriott. Donca ; se quell
Che le dovevet fà ; che no t' ee faa 7
1J è seguii adess in fall giust a pennell ;
Lumen let nò se tratti in sta . man era )
Luiuentet d'ess ona balandra yera.



i86

Che se te premm d' ave on moriott fin f
Va a fatrel dà del Miggia cappellee :
El gh'c Rinald ch'el gh' ha quell de Mambrin y
E Orland ori oltcr anmò beli pussee :
Tceult >ia doni a de <h\ y spazzacammin ,
Valici! a compra vun coi lo dauee ;
E insci te podet fìnalmcnt lassamm
Quesl, che t'averci lant temp fa de damm.

A ved a Vegtiì su del fumi quell omm ;
S'è diizzaa in pee i cavi] a Ferrali;
L'è vegnuu snioi l ? eel cuu el gh'hafaa pompomm ;
E l'è resta a lì come on turiuruj
E vedenti d'ess slaa minga galanlomm.
Sentendes ri rifaccia quij coss che lii
L'èva pi emiss , e * he pu noi s'insogna,
L' è vegnuu ross ce rabbia e de vergogna.

E per respond no avend che di scus iroll,
E vedend die quell l'èva ani li tiopp rcson ;
El restò lì inscnsaa senza pai oli :
Ma in quella gli' è vegnuu tant el ghignon ?
Che T La giuria lì insci su V oss del coli
De no voi è meli oller baretlon
Che quell d'Orlatiti . ch'el l'èva tolt a Àlmont,
Quand Imtp la el ; ha faa frecci in Aspermont.

E el l'ha ben lu ossei vaa sio giuramenti
E minga come el prim de biridceu;
RJa l'è poeù andaa via insci lant maìcontent f
Che r ha pianpuu on gran pezz come on dceu.
Per quesl adess Tè in troscia , e luti intent
Per i er< a Orland scià e la per i strecciceu.
Ma andemm in l*ohra strada a ved mò adess
Anca cpaell che a Piinaìd glie sia success.



1 87

Noi fé gran straa Rinald eh' el sent per lì
Ona pedana e on son come de fibbi ;
El guarda, e el ved Bajard: Ali , caro ti ?
El dìs ? Bajard, Bajard , ferme! * ah cribbi !
Bajard el fa pari de no sentì ;
E s' el corriva , adess ìe porta el nibbi.
Rinald tult quant rabbiaa el ghe corradree;
Ma andemin a ved Angelega anca ìee.

Dent per i bosch e per i sces la corr ;
Dent e fceura di vali y e per i briccol ;
Quand se loccaven dent i fceuj tra lor.
Ghe se scaggiava el sangu , la trava giccol }
La se mudava tutta de color
Se passava ori usell \ e per on piccol
Moschin che la sentiss o la vedess 7
L'aveva el foff d'avegh Rinald appress.

Come on legorattin che Y abbia vista
Tra i piant del bosch ? in dove l'è nassun ?
La mamma a fa ona quej figura trista
Sott ai ong d' on quej lóff beccocornuu 7
Ch'el cerca de scappagh via de la vista
Corrend cont el covin taccaa giò al cuu ;
E s' el ved che se mceuva quej fojasc ,
El cred. d'avegh adoss quell bestiasc.

Quell dì e la noce , e rnezz aneli 1' olterdì
L'è corsa no savend dove l'andass:
A on bosch Y è pceù. vegnuda a reussì
Che ghe tirava el fresch che Fera on spass ?
Gh' era dò ronsg che andaven lì per lì
A tegnì fresca Y erba e falla n3ss ?
E se sentiva quell tricch tricch che fava
L'acqua quinci coi sassilt la se incontrava.



a 88

Lì iiiocl vedend che la podeva vcss
Franca, e lontana de Rinaid di mja y
La stabcliss de sta in queil bosch istess,
Che l'era sloffia e stracca ben } per bia:
La desmonla , e la lassa andà lì appress
El cavali per -el praa senza la bria ->
Che vedend la bell'erba adree a quell'acqua
El ne fa dent tonina ; e el le scialacqua.

La guarda al torna y e la ved lì vestii
In mezz a lance piani avolt e gross
On rnucc de recus trezzaa coi frasch e ispin,
Mes'ciaa su i bianch con quij de color ross ;
In del mezz gli' era giust come on slanzin
Propi a pennell per repossagh i oss :
I frasch cren unii, no gh' era on hceucc
Gnanch de spionà coni el poppceu de l'ance.

El sceul de dealer 1' era beli talmcnt
Ch' el diseva doma de buttass giò :
Angelega defatt la se melt dent
E la ciappa rcnchett come on popò ;
Ma prest la se desseda , che la sent
Ona pedana che la ghe pias nò -,
Sicché l'alza la lesta pian pianin }
E la ved vun armaa lì al fonlanin.

La se slremiss , la resta lì incanlaa ;
Ghe par e no ghe par eh' el le cognossaj
La guarda cont i ance tult spaventaa ,
E la sta a ved cosse pò vcss sta eossa:
Queìl el se buita in terra tutt sudaa 7
EJ ponda el eoo sul brasc , e lì el repossa ?
el resta penseros insci Ira lu ;
'el par come de sass ; ne el se, meeuv p*v


i8 9

E con la meni intenta ai sceu penser
El resta 11 quasi mezz' ora bona ;
E pceù el sospira coi pu bej maner 7
E insci solt vos lu de per Iti el tontona,
E el sfoga è el canta su el so cceur sincer
Con di paroll pu bonn de l'erba bona;
Quej voeult el gran inagon el ghi je intoppa ,
E el tra sospir che paren mimi che s'ciòppa.

Oh trist penser , el dis 7 che te me stee
Semper ai cost taccaa come on lifrocch ,
Coss' hoo de fa se sont restaa mò indice,
E se quejghedun d'oller m'ha faa eì fiocch?
Quell se le pippa tutta de eoo e pee ;
E mi gh'heo parlaa appenna , e ben per pocch,
Ma se m'ha de tocca nagott defatt,
Cossa me serva che devenla matt ?

Ona tosa V è gì usi come ona rceusa
Che sia in d' on beli giardin su la soa brocca.
Che fintant che nissun ghe va in la piceusa
A zinzinagh adree 7 e noi le tocca,
Ch' el so noi le irnpassissa o noi le cceusa ;
E che no la se derva o la se sfiocca,
I gioven e i losann gli' han gust come
A avenn denanz e a metten sul topc.

Ma se per desforluna mò succed
Che del ram dove l'è la se - destacca ;
Allora tant a cred come no a cred
S'ciavo suo y no la var ona pelacca.
insci l'è ona poppola ; se se ve'd
Che l'abbia on poo de muffa e la sia stracca ;
I morosctt che la gh' aveva prima
Ghe fan adree la. mocca e en fan pu stima.

Voi XI. u



T 9

Magara tucc 1' odiassen , e V amass
Doma mi sol, già che 1' hoo amada tant;
Ma ti , Fortuna, te m' ee traa in sconquass,
Lassand che on olter se le pippa inlant.
Donca V ha d' anda semper de sto pass ?
A sta manera donch la m'ha daa el sant?
Puttost che ave de fa eros e medaj ,
Me vuj mazza , vuj sarà su i stroppaj.

Se mai \orii savè , i mee scior, chi el sia
Costù butlaa giò in riva al fontanili ,
L' è Sacrepant , el re de Circassi'a ,
Che per 1' amor Y è lult in sanquinlin y
E el so dolor, o smania che la sia,
L' è che 1' è coti de quella spigorin :
L' è propi cold de lee eh' el ne pò pu ;
E el T ha ben lee tolt via che ■• l' era lu.

Sto pover mar torace l'era vegnuu
Li per trovalla fin de 1' Orioni,
Perchè in India gh' han dilt eh' even veduu
Orland con lee che andaven vers Ponent ;
Ma quand l'è pceu staa in Pranza , l'ha savuu
Ch' el re el glie la fé iceù prudenlement ;
E eh' el l'aveva impromettuda a quell
Che in guerra 1' avess faa pussee sfiagell.

L' era staa in mezz al canìp , e V èva vist
A calla su i Frauzes e pceù a scappa ;
E el 1' ha cercada , ma 1' ha trovaa quist f
Che T è staa tutt on frustum lavora.
Quest 1' è el fati doloros, quest l'è el cas tri&£,
Ch' el le fa tant affligg e taccognà ,
E eh' el glie fa dì su cert resonasc
Che avrayen movuu a piang on cceur de strasc.



Intani che insci el rangogna e quasi el mceur
De rabbia , rie passion e de magon,
E el lira quist e olter paroìl del coeur,
Che glie faTen giust fa la mort di agon,
Àngeìega Y è giust quell che la vceur
De scovrì e de sentì sti so reson T
E insci chi in d' on moment gli' è capitaa
Quell che guati eh per insogn V èva pensaa.

Lee donca la da a tra con tant d' oreggia
À quij parolina dolz , a quij lument
De Sacrepant , che 1' è messizia veggia,
E el l'ha semper amada fedelment ;
Ma gnanch per quest, guardee! l'è dura efrcggià,
La sta incrnsciada ; e la se mceuv nient:
La cred d'avegh el mond tutt sott ai pee ,
E che glie sìa nissun d' ess degn de lee.

Pur pensand mej gb/è vegnuu el lacx onpoo
De fall scusa de guida e de magutt ;
Che chi è denler in l'acqua fina al eoo ?
L' è on gran stinaa se no el domanda ajult :
E so glie scappa sto servent ? mi soo
Che in óeì so cas quesl chi l'è el mej de tutt;
Perchè ]u 1' è staa semper el moros
Pu fede! , pu de cceur e pu grazios.

Ma pur gnanmò la pensa a consola
Quell pover marter ; guardee mò se 1' è!
E insci crudela no la glie vceur dà
Gnanch quell pocch gust de fass almanch vede,
Ma de pu la va adree a fatìtastegà ,
Come fa a tegnill su tant de podè
Servissen per adess \ e pceù dopò
Torna a pientall e bandonall anmò,



192

Ditt e fall la cavezza on poo la testa/
E insci a la mej prest prest Ja se ponciona ;
E pceù la tolta fceura allegra e lesta
Àndandegh dree e fascndegh la simona :
La glie dis: Caro vu ; no l'è mai questa
La iceusgia de parla ; Dia vel perdoua •
E speri tanl eh' el ve farà capì
Cli' hii luce i tori de pensa maa de mi.

On fiorii che glie sia sgorallaa via
L' uscii 7 o l'abbia pers on quej beloe ,
INol fa franch tanta truscia de legria
Se pceù el le trecuva solt a on qiuj vestee,
Quanta el n'ha faa el bon re de Citcassiu
A vede a compariss in sui duu pee
Quella faccella ; e a digli quij parolinn
Spremendes giò di ceucc i mauonninn.

L' è cors subel incontra a la soa gnocca
Àlegher come On pcss e tuli conlent;
E lee 7 anch lec perla mej el becch a 1' cca,
Coi brasc averi la gli' è conuda areni,
E el l'ha strengiuu su ben : guardee che scrocca !
Eppur la glie voreva ben nient;
Ma adess mò ? per servisscn d'anda a cà y
La sa fa a fagli giò i busch come glie va.

E in longh e in largh dopo la gli' ha cunlaa
La vita che la fava coni Orland :
Ch el l'ha mandaa a teeù impreslel di soldaa
Al re d' Arabia : disend anch che quand
Lee Fera in lece, lu el stava incanlonaa
Settaa su on scagn vestii 7 semper ronfand ;
E che vergen la s'era conservada
Gius* come quand soa mader el l'ha fada,



[...]