On violin de carne seca

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
On violin de carne seca
by Giovanni Bertacchi

Gioann Bertacch (1869-1942)‎

On violin de carne seca

Medici, bell poeta meneghin,
che rivedi cont gioia e cont amor,
adess che no gh'è pu quell tal latin
casciaa là tra scolar e professor,
e andem insema su la stessa via
lungo el car dialett de Lombardia.

Medici, che te g'heet minga vergogna
d'on bicerott de vin, d'on bell bocon,
perchè quell che se pensa e che se sogna
l'è on poo anca on quesitt de digestion,
tì che, oltr'a parlall, te g'heet rispett
per vun che mangia e bev in dialett,

mì te mandi on prodott di noster mont
che 'l te despiaserà minga del tutt.
Perchè te pœudet mettel a confront
col salam de Brianza e col persutt
prim del risott e prim de la buseca:
te mandi on violin de carne seca.

Ghe dem 'sto nom perchè l'è 'l fradell s'cett
de quell strument che god de tanta fama
salvo che, inveci de doprà l'archett,
se ghe passa su e giò con ona lama
e i not che ghe vegn fœu quand che se 'l toca
i se scolten coi œugg e con la boca.

G'hann, quii not, el colô del vin razzent
che se ghe bev adree tant volontera
quand se pizza la fiama di zarment
su in di crott, tra la selva e la giavera,
o in Val de Spluga, o propi lì in Ciavena
in tra i bei compagnii del dopo zena.

Mentre che 'l stradivari el pò sonà
pur conservand la soa forma intrega,
questo el presenta la specialità
che 'l ced sott a la lama che la sfrega,
finché, ridott a l'oss, el resta lì
che 'l te fa dent on cruzzi de nò dì.

Oh, sì! Quei sò bei not silenzios,
do-re-mi-fa, vann giò come on'oliva,
i parlen minga, e pur gh'è dent la vos
sol-la-si-dò, d'on'armonia che riva
de lontan, su la breva del passaa,
coi natai de 'na vœulta e i carnevaa.

Medici! Con tal dono oggi ti creo
concittadino della mia montagna!
Mej che la lira del poeta Orfeo
l'è cert 'sto violin che 'l te compagna,
gh'è dent on ben che 'l s'è lassaa mazzà
per damm on poo de gioja e de bontà.

Che bell imaginassel on poeta
che 'l vaga per el mond con 'sto strument
e 'l le distribuissa a fetta a fetta
per la gola e 'l piasè de tanta gent...
che bell vedè 'sto violin che 'l mœur
per diventà 'na musica del cœur!