On vês de tolla

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

On vas de tolla[edit]

El dì che m’hann compraa in del cervellee
– quand s’era ancamò vergin, on bellee –
gh’avevi dent on chilo, on chilo giust
de salsa de tomàtes de bôn gùst.
Quand poeu, dopo quaj dì, sont sta svojaa,
la tôsa de la cà che m’ha compraa
l’ha pensaa ben de nettamm tutt polît
e dopo la m’ha faa (me veri de rîd)
on büs de sotta, de la part del cùu,
e minga assee de quest me sont vedùu
a impienì tutt de terra e ecco che incoeu
sont chì a gòd el sô in sul sò poggioeu.
Inutil dill, ’dess sont on vâs de fiôr;
me l’aspettavi minga tanto onôr!...
Ma el bell l’è quest: che adess se pò vedè
on bell garòfol ross, ma bell comè,
e che l’è s’cioppaa in scima del mè vâs;
e el morôs de la tôsa, in aria el nâs
e i oeucc rivolt a mì, in del passà via
el me dà certi oggiâd che disarìa
de vess per lù el sô de primavera.
Vardee on poo chì che scherz...; l’è proppi vera
che se pò nò savè la fin che femm:
jêr salsa de tomàtes e incoeu gèmm!