On di ’na vespa e ’na farfalla

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

On dì ’na vespa e ’na farfalla....[edit]

On dì ’na vèspa e ona farfalla staven
a ciappà ’l sô sul scòss d’on poggiorin,
fermi tutt dò, e insèmma rimiraven
on omasciôn che l’era giò in giardin:
on vècc coi oggiaa d’or e on gran barbôn,
e el nâs sprofondaa dent in d’on librôn.
La farfalla l’ha ditt: «Che studïôs!...
el dêv vèss on scienziato de sicùr,
semper seri, i oeucc bass e penserôs...;
t’el vedet lì?... l’è fermo come on mùr,
e in mezz semper ai lìber dì e nott...;
al sò confront nûn dò vàrom nagott!»
«Dì minga sù ciallâd, o stupidèlla,
– la gh’ha rispost la vèspa – va giò ’n poo
a faggh vedè quij tò âl d’or com’el sô,
ricamaa inscì polìd d’ogni colôr...
e te l’incantaree col tò splendôr!...»
E la farfalla l’è volàda via
fermandes in sul lìber de quell tizzi,
e come on manniquin de sartoria
l’ha drovaa per mostrass tutt i malizzi,
tant che quell là el s’è miss pront a doggialla
come l’avess mai vist ona farfalla.
Contenta de la soa esperïenza
la gh’ha poeu ditt la vèspa: «T’hee vedùu?...
Per on parpàj el tò grand omm de scienza
l’ha sbattuu i oeucc a bôcca avèrta anch lù!
Per fà tripilà on omm, porca martina,
l’è assee la garza d’ona ballerina!»