Novella IX della Giornata I del Decamerone (Lumbaart)/86

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Dialett de Fumane[edit]

Fumane l'è on paes de la Valpolesella. In 'sto dialett, la [ts] la se pronuncia compagn de ona TH inglesa, menter la [z] sempliz l'è pronunciada 'me ona D.

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 554

Adèr donca ve conto che 'n quel seculo, quan' comandàa el primo re de Zipro, daspó che Gofré Bojòn l'ha 'bù conquistà la Tèra Santa, è 'bù suzèsso che 'na siora de quèle dal bòn de la Vascònia, l'è nà en pelegrinajo al Sepulcro; e 'nt el tornar endrè, a para che l'è capità a Zipro, da de le fegure de poco de bòn la ghe n'ha ciapà su de ògni sòrte e de ògni color. Càzigo! Ela che l'era nà for de tuti i bàdari enpossiboli, podì fegurarve se la ghe fumàa l'anima, no podèndo darse paze de 'sto bruto tiro che i gh'éa 'bù zugà; la s'ha pensà, ardè!, de nar a far i sò lagni denanzi al re. Ma gh'è 'bù stà dito da carcheduna che la podea sparmiar la fadiga, parché, mandecào che la ghe fur nà denanzi, l'aréa fato en buso 'n l'aqua: par la rason che quel baiuco tanto bòn bòn bòn bòn da gnènte con fà 'n pòro sansugoleto, l'era de 'na ìta sì meseriosa e pegra per far del bèn, en pé che elo l'er 'bù fato justizia dei desprèj che ghe egnéa usè ai altri; en canbio el ghe ne sofréa tantissimi che ghe egnéa fati a pé e a caàl a la sò parsona, co 'na batisófia che la faséa pròpio angossa, e se la meritàa de bòn de refazzarghela, si a la fé santa!: a segno che ci gh'er 'bù pr'ezènpio carche marùdeno ècio ent el cor, el cognéa caàrsela daparlù 'sta ìpara dal sen, e par desfogarse el naséa a usarghe carche azion e desprèjo a elo. La siora, quande che l'ha 'bù sentù 'sto bocòn de roba, no la ghe n'ha olèsto altre! E par via, cape!, che l'éa de strà de là de perdùa la speranza de poderse endicar, strolicando par el sò fin de ela de procazziarse carche arfiòn al erin che la gh'éa 'nt el figà; no saèndo pì che arte pensar, la s'ha cazzà 'nt i còrni de oler nar a pónzer la mesèria de 'sto re che ho 'bù dito. E defati, la gh'è nà denanzi potolando, e fè conto che la gh'ébia descorèsto a 'sta fòza: "O patròn!" la dèr "mi no me son aldegà d'egner oltra chì a la presènza de la sò parsona" la dèr " parché spèta che 'l fèr le me endicazione par le ilanade che ho 'bù rizeèsto" la dèr, "ma par aér paga de quele" la dèr "oréa squasi squasi pregarlo, sior, che 'l me fèr 'na finezza" la dèr "che 'l m'ensegnèr comódo che 'l fa elo a tegner dó quele che ho 'bù parinteso che le èn usè a la sò parsona" la dèr "parché poda 'nparar da lù, sior, a portar con paziènza quele che m'è 'bù stè usè a mi" la dèr "che 'l le sa ben el Signor salo" la dèr "se la stèr en mi, se ghe le zederéa olintera" la dèr. "Ha! Ghe digo bèn la erità, sior" la dèr "che zugaréa pròpio de gusto afato afatissimo chì su du pé con elo a descargabaril, sior: sì, de bòn!" la dèr "zaché elo, sior, l'è cossita brào de far el fachin, e de tor su de tuto, sènza far la fenta de badarghe gnan!" la dèr.
'Sto re, che fin a quel dì l'era 'bù stà tardìo e 'n gnagnarà, e no 'l gh'éa mai 'bù l'agno de sorte, quasidìcat che 'l se dermessièr fora de 'n sòno gajardo, l'ha ciapà 'n antro piano; e, tacando da l'azion che i gh'éa usà a 'sta siora chechì, che par dìssare nòbi!, el te me ghe l'ha 'bùa fata pagar anpó con tuti i sò órdeni; daspó quela zornà là, a quele che gh'è egnùe drè l'è deentà ertanto catìo e setil ent el darghe adòr a tuti quei che i èr 'bù cometo carche falància contra 'l dicòro del sò goèrno.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 554-555