Novella IX della Giornata I del Decamerone (Lumbaart)/83

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Una nuvela del Bucasc[edit]

Dialet de Sundri[edit]

Dunca hii de savé che quand che gh'era el prim re de Cipro, despö che Gofred de Büjon l'ha liberat la Tera Santa, l'è sücess che 'na sciura de Guascogna l'era 'ndacia per divuzion al Sepolcro. In del turnà indree la passava per Cipro, e lì 'l gh'è stacc di baloss che i gh'ha facc di gran desprezzi. Lee igliura, pudend minga viàla giù, l'ha pensat de 'ndà dal re; ma gh'è stacc de quii ch'i gh'ha dicc che la pudeva sparmì la fadiga, perché l'era 'nscì 'n magherlu, sloi e de nigüna cunclüsion, che 'l s'en lassava fà a lü de tücc i sort: scì che che 'l vuleva giüsta sculdàssela per i oltri! E 'nscì tücc quii che i gh'aveva vergot sul stomegh, i se sfugava col fàgh a lü 'n quai desprezzi. La sciura, a sentì 'sta roba, de già che nu gh'era oltru de fà, per cunsulàss in quai manera, la s'è messa 'n crapa de cantàghela sü. E 'nscì l'è 'ndacia de lü e, in mezz a 'na caragnada, la gh'ha dicc: "Oh lü, mì só minga vegnüda chì perché gh'abi speranza che lü 'l m'abia de vendicà de la figüra che i m'ha facc a mì; Ma, inscambi, el preghi biscì de 'ndiciàm come 'l fa lü a vià giù i desprezzi che hoo sentit che i ghe fa a lü. Inscì me tegnaroo anca mì 'n corp el desprezzi che m'è tucat cun santa pascienza. E 'l la sa 'l Signor se saress cuntenta de fàghen ün regal a lü ì, postu che 'l gh'ha boni spali".
El re, che l'era sempre stacc inscì manfrech e pigru, el s'è cumè dessedat fö, e a bun cünt l'ha scumenzat a fàghela pagà a quii che gh'aveva facc la balussada a quela femna. E pö l'è deventat ün can de Diu contra tücc quii che ghe manca de rispet.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 453-454

Dialet de Tiran[edit]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 454

Donca mì digh che ai temp del prim re de Sipri, quand che Gotifrè de Büglion el gh'ha facc l'aquist de Tera Santa, l'è nassüü che 'na femna de scior de Guascogna l'è andacia a pee al Sepolcro; e pö, turnacia indree, l'è arvada a Sipri e ilò, da dei omen propi cativ e vilan, gh'è staa facc dei despressi. Per quest la sciora, propi desperäda, la se ufes, e gh'è vegnüü in ment de dar giò querela al re; ma vergün gh'ha dicc "Fadiga inütil, propi temp pers", perchè 'l re no 'l ghe badava gnanca, ün ligozz che l'era, no miga dei facc de altri, ma el se trava giò per spali anca tücc i gran despressi che i ghe fava a lü, e insì tücc quei che gh'aveva la rabia con lü, i sentiva tant de piaser a vendicàss. Co la sciora ha capii 'sta roba, desperäda ge da vendicàss, per sulevàss ün poo gh'è vegnüü in ment de tacàl dei sò miseri, e l'è andacia a piänsger inänz a lü disendugh: "Scior mio, mì no vegni denänt a vü per vendicàm de quel che che i m'ha facc, ma me cuntenti che me dise cume ch'a fev a supurtar quei despressi che i ve fa a vü, cume che i dis, perchè impari anca mì da vü a supurtar i mia; e 'sti mia despressi, se pudessi, el sa il Signor, t'ej daria propi üntera, perchè t'es insì brav".
El re, fin adess che l'è stacc tardiv e pigher, cume che 'l se foss dessedä, el scumensà da la despressa facia a 'sta femna, el se l'ha facia pagar salada, e pö l'è deventacc tant cativ con tücc quee che dapè avess dicc vergot da mal de lü.
ibidem, pag. 454-455

Dialet de Gros[edit]

Disi donca che cuntè che 'l gh'era el prim re de Cipri, dopu che Gutifrè de Büglion l'ha ciapaa la Tera Santa, l'è sücedüü che üna sciora de Guascogna l'è andacia in divuzion al Sant Sepolcru. Int el turnar indree, cuntè che l'è ariväda a Cipri, el gh'è stacc ün quai bindon che i ghe n'ha facc dree de tüt i sort. Per 'sta roba lee la 'gh n'ha 'vüü 'n gran permal, e l'ha pensä de andar a cuntàghela al re. Ma vergün i gh'ha dicc iscì che l'aress traa ìa 'l fiä per gnent, perchè lü l'era iscì paürus e iscì ün por laor, che no 'l se svendicava minga noma dei mai che i ghe fava ai altri, ma gnanche de quii che i ghe fava a lü. In 'sta manera tücc quii che i gh'eva vergot dree a lü i ghe 'l fava pagar car e salà. Cuntè che la sciora l'ha sentii iscì, per la rabia de miga pudè fàghela pagar, l'è vignida russa cume ün brescon de fögh e, per fàssela spassar ün pitin, la s'è risolta de casciàghela propi in gula al re, e de fàl vergugnàss dei sua azion. Difati l'è andacia piengiand denänt a lü e la gh'ha dicc: "Car el mè scior, mì vegni miga denänt a tì perchè che t'abies de fàghela pagar a quii bindon che i m'ha dacc d'impacc; ma, inscambi de i figüri che hoo ricevüü, mì te preghi de insegnàm cum'èl che te fas tì a supurtar quili che mì soo che i te fa a tì, perchè iscì podia imparar anca mì a supurtar i mia. El la sa pö noma el Signor quant vuluntera et daress a tì el mè afront, postu che t'es iscì mai bravu de purtati ìa!".
El re, che fin inlora l'era stacc ün poo cujon, a 'sti paroli l'ha capii sübet la sunada, e 'l s'è dessedä fò in ün mument. Difati l'ha cuminciä a dàgh ün bon regord a quii che i gh'eva dacc d'impacc a la sciora, e pö el s'è facc ün can de Diu versa tücc quii che i se alescava de fàgh apena vergot a lü.
ibidem, pag. 452-453