Novella IX della Giornata I del Decamerone (Lumbaart)/59

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Ona novella del Vottcent[edit]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 186

Disi donca che in di temp del primm re de Cipri, dopo che la Terra Santa l'è stada conquistada da Gottifred de Buglion, l'è succeduu che ona donna nobila de Guascogna l'è andada come pellegrina al Sepolcher e, tornand indree, arrivada a Cipri, l'è stada maltrattada da certi baloss. E per quest, rabbiada foeura de moeud, l'ha pensaa de presentà i sò quarell al re; quaighedun gh'hann ditt de minga trà via el fiaa, perchè 'sto re l'era inscì on cojon che minga domà l'era gnanch bon de fà vendetta per i olter ma, de ciolla, el taseva anca quand l'era insultaa lù stess, e se quaighedun gh'aveva on quai dispiasè, el se sfogava addoss a lù. La sciora, sentuu 'sta storia, disperand de vendicàss, la s'è determinada de fà capì el sò debol a 'sto re e, piangend, la s'è presentada a lù e la gh'ha ditt: "Maestà, mé vegni minga ché per vess vendicada di ingiuri che m'è staa faa; ma almen desideri de savè come te feet a supportà inscì pacificament i tort che, come hoo sentuu a dì, té te ricevet, perchè almen poda imparà a dàmm pas dei mè dispiasè, che Dio lo sa se mé i regaleress volontera, dal moment che te seet faa inscì polid a supportài".
El re, che fin allora l'era semper staa pigher e poltron, come 'l se foeuss dessedaa, cominciand dai tort faa a 'sta sciora, el s'è miss a vendicà semper tutt i ingiuri che se foeuss faa a la soa dignità.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 186-187