Novella IX della Giornata I del Decamerone (Lumbaart)/5

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I parlari italiani  (1875)  by Giovanni Papanti
5-Dialet bulugnes
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo

Ona novella del Boccasc[edit]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 135

A degh donca ch'int al teimp dal prem re 'd Zipri, dop l'aquest fat dla Tera Sänta da quel franzeis ch'i geven Gufred ed Bujon, l'intravgnè che una zentildona 'd Guascogna l'andò pelegrinand al Sepoulcher; e int al turnär indrì da ladrunzet e om ed malafata a 'j fó fata vergogna e a psî pinsär vó quel ch'a 'j fó fat; ed mod ch'la 's lamintäva purassà ständ ed mala voja, tant ch'la 'n truväva lugh; e acsè la pinsò d'andär dal re, perchè a 'j fäss rason. Ma 'j fó det da zert ch'la pseva metr'al sò cor in pas, che la 'n farè 'ngota, perchè l'era un om fred e tant da poch e acsè mincion ch'non solameint an fäva giustezia del pultrunari, e del'inzuri e tort ch'eren fat ai äter, mò s'aj n'era bein fat anch a ló, con vituperi al s'li passäva, e 's li pateva; a täl ch'endson era castigä, sebein vgness l'umour a qualcon ed sfugärs a farij dspet e del vergogn. Udend acsè la dona, cmod e dsprä, ne psend veder el vendet e aveir un po' cunfort dal sò dulour, la pinsò 'd vleir mutegiär e sponzr'al al re, e tucärl int al sò viv dla sò dapucagen e trascuränza; e acsè, mal evstê, sgarmiä e tota sporca, pianzend la 'j andò dinänz e s'ij dess: "Sgnour mì, en t'pinsär ch'at sepa vgnô dinänz perchè 't fagh el mì vendet de l'inzuri ch'm'ein stä fat da zert galiut, ma inscambi 'd queli at pregh bein che 't m'insegn almänch cum t'fa a supurtär queli ch'a intend ch'i 't ein fati dal zeint älti; azziò ch'a possa imparär d'guernärom, e 'd supurtär anca mé la mì cun pazienza; la quäl, Dio sa bein ch'at la dunarè vluntira e tänt piò, ch'a ved ch't'ì un om da zò, ed acsè bona pästa".
Aloura 'l re al se dsuniò e ch'tintänds al cminzò a pinsär al fat sò, e al s'vergugnò a täl che fé 'l vendet malameint de l'inzuri ch'i eren stä fat a cla dona; e pò al dvintò brosch, contra tot quî ch'fäven coss ch'n'eren da fär e ch'n'aveven rispet a l'unour dla curona, seimper da lè inänz.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 135-136