Novella IX della Giornata I del Decamerone. Moena

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Novella IX della Giornata I del Decamerone. Badia  (1875)  by Cyprian Pescosta
ladin Moenat
grafia moderna

Novella IX della Giornata I del Decamerone. Moena

Giö die duncue, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l'é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione, l'é suzedù che na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro, e canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada: e per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l'à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re; ma ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia, perché l'era n Re scì debol e fiach e g' emportava scì pöch de l'onor, che no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes; e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re. Chela pere fémena canche l'à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion, l'à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. La é se n jita duncue davant da el, pianjan, e l'à dit: "Segnor mio, giö no vegne a la tova prejenza per vendicazion che giö m' aspete de l'ofeja che m'é stat fat, ma per sodesfazion de sta ofeja te pree che tu me ensegne come tu fas a soportar chele che come sente te vegn fat a ti, perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia, che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, jache tu es n scì bon portador."

El Re, che fin alora l'era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir, scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità, l'é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l'onor de la soa corona.