Nœuva canzonetta dei tulipan

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Nœuva canzonetta dei tulipan  (1870) 
by Luis Prina

Nœuva canzonetta dei tulipan

NŒUVA CANZONETTA DEI TULIPAN
SU LE MISERIE DE QUEST'ANN

(de Luis Prina, 1870 ca.)

Stemm su alegher, o cara la mè gent
che gh'emm reson de vess content:
ris, forment e melegon
n'emm faa giò di gran monton
e anca l'uga n'emm fada a brazz
n'emm faa giò di gran navasc,
caneva, lin, zuccher e caffè,
ma per pagà i agravi l'è minga assee.

Gh'aveven reson al temp di tulipan
a dimm de uniss tutt nun italian
perchè se staven chì i ducca e i zuccon
i diseven che i me mangiaven a boccon;
adess gh'emm del guadagn in man
a se femm scior nun italian.
Comanda i 'talian, i todesch a gh'inn pu,
ma 'l pan bianch al chilo l'è cinquantaduu.

E pœu in sto secol gh'è pu de cojon,
a se ved semper di nœuv invenzion,
se ved el telegrafo, i macchin de filà,
la fotografia, el gaz e i strad ferraa.
A inn tutt inventaa dai talenton,
ma l'è che inn sparii i marenghin e napolion,
perchè adess se marcia come a Sparta,
allora andava el coramm, adess la carta.

L'è ona bella robba perchè per i città
a se sent pu a taccà lit nè a bravà.
Col dì "Ehi scior Antoni, ehi lu scior Giuseppin"
el cala quatter gran el sò marenghin.
No l'è minga vera, che me scusen i cojon,
se daven di paroll e di s'giaffon,
ma adess i contratt je fann senza bravà,
i ciappa i bigliett de cent tutt strasciaa.

Donca, stemm alegher, o cara i mè talian,
che gh'emm finii de vedè marscì el gran;
almen adess coi vagon a vapor
el se ferma in Italia gnanca duu or.
L'èvera che in st'estaa ghe sarà de sbadaggià
con tutt la robba cara e pocch de lavorà,
ma me resterà la bella consolazion
che creparemm minga de l'indigestion.

Adess chi sta ben inn i milionari,
che ghe van ben tutt i sò afari,
ma in quant ai fittavol e ai mezz sciorett
se vœuren fà bona figura ghe tocca tegn strett
perchè ai fittavol gh'hann cressuu el fitt
e lor strangólen i paisan e i poveritt;
e i mezz sciorett che inn tropp agravaa
fan lavorà l'artista e poden minga pagà.

Ma el motiv a in vott o nœuv scioron
che menen el rost e fan di confusion,
i me dann d'intend che con Romma gh'hann la guerra,
intant el raccolt el va in Francia e in Inghilterra.
De chì va via la granaglia e el bestiamm
e chì in Italia ghe resta la famm;
questà l'è la bondanza, non l'avii capida,
che m'hann portaa i sciori de l'Italia unida.

Donca stee alegher, non stemmegh a pensà,
che vegnerà el moment che la se voltarà.
Vegnerà el moment de stà in alegria
e i Frances de Romma i anderann via,
ma adess gh'è denter el papà di gaj
che tegn i 'talian come tanti pappagaj;
vegnerà el moment che la se voltarà:
staremm ben tutti, ma quand saremm crepaa.