Mitos de Prometeo y de Pandora

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Mitos de Prometeo y de Pandora  (1925) 
by Enrique García Rendueles

Hay que sudalo pa algamá 'l condumiu;
Si lo quixés el Dios, con poca xera,
Ganarís pa vevir un añu enteru
Trabayando na más una collecha,
Punxeres cabo 'l sardu los preseos,
Y dexarís los gües tumbaos na llenda.
Pero Xúpitre fechu 'n baseliscu,
Que Promiteo chances i fixera,
Non dobla les cervices y á los homes
A travesades únvia la sofrencia.
El fuibu yos quitó; más Promiteo
Rapuñólu otra vez al Dios que truena,
Y metíu nel furacu d' una caña
Á gálmios á los homes yos lu lleva.
¡ Ansí bulra al que xuega con el rayu !
Y el bermeyadu Zeus lu encamenta:
« ¡ Pos que revicies con ñapame'l fuéu,
Malamán, ha pagalo to reciella;
Un mal daré á los homes, y han pruílu
Cua-el meyor de los bienes de la tierra ! »
Rise; y entama con Vulcanu arteru
Que i faiga de la folla una guapeza
Con llengua suaviquina, dolces güeyos,
Qu' á una diosa del cielo sea semeya.
Depriéndei Atanea les llabores
Que se fan col' aguya en bona tela;
Y Venus dai mil gracies qu' enlloquecen;
El Arxecida la intención de perra;
Minerva encapiellóla y diói les xoyes;
Les Gracies los collares y braceras,
Y les flores allegres i texeron
Con llaciada de roses la guedeya.
Pandora la apelliden: « la osequiada
(Por los Dioses) con tóo », pa funesta.
Y Xúpitre mandói al Arxecida
Llevala á Epimiteo á toa priesa;
Y al vella 'scaeciósei el avisu
Que abondes veces el hermanu i diera:
« Non tomes náa del cielo nin los Dioses
Que enfurruñaos males apareyan.»
Más después qu' agarró la presentalla
Entós conoció 'l mal sin remedencia.
Pos denantes los homes non habíen
Sudores, nin trabayos, nin llaceria
Y ahora enveyecen amalaos los probes
Dende 'l trubiecu hasta la fosa 'strecha.
Separtó la muyer con ñidies manes
De la caxa fatal la tapadera;
Y esnalaron entoncenes les cuites
Qu´aforfugen al home acá 'na tierra.
Y, sola, quedó sola la Esperanza
De la caxa mortal xunto á la oriella.
Non pudo esnalentar, porque la tapa
Axustóla otra vez quien tien la éxida.
Dentonces tan los males enel mundu
Dellos la vida toparéis enllena;
Semaos los mares y los vientos toos,
Y vienin seliquino las dolencias
Pela nuiche callada y pelos díes,
Por algo Zeus yos quitó la llengua.

Y ansí xamás dengunu puée rise
Nin facer bulra á lo que Dios ordena.

Public domain
This work is in the public domain in the United States because it was first published outside the United States prior to January 1, 1929. Other jurisdictions have other rules. Also note that this work may not be in the public domain in the 9th Circuit if it was published after July 1, 1909, unless the author is known to have died in 1953 or earlier (more than 70 years ago).[1]

This work might not be in the public domain outside the United States and should not be transferred to a Wikisource language subdomain (or as a file it should not be migrated to the Wikimedia Commons) that excludes pre-1929 works copyrighted at home.

PD-US-1923-abroad Public domain in the United States but not in its source countries //wikisource.org/wiki/Mitos_de_Prometeo_y_de_Pandora