Meneghin pien de pocondria ch'el parla lu de per lu

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Meneghin pien de pocondria ch'el parla lu de per lu
by Geronimo Biraghi

Ironem Biragh (1691-1773)

Meneghin pien de pocondria ch'el parla lu de per lu

Meneghin fa giudizi che l'è vora;
regordet che te see vecc come on sass,
e no te lassa pu tirà la gora
vedend che quejghedun se tϝ di spass.

Tra i bon proponiment che t'ee de fà
per podè viv quiett, l'ha de ess el primm
quell de stoppà i orecc per no scoltà
quij che te seccaran de fà di rimm.

Col desmett sto mestee te pò schivà
el pericol almanch d'ess tolt in fall,
come già t'è success anch poch temp fa;
perchè tì pover omm t'ee gross i spall.

Se on olter Meneghin mett giò quejcoss
che possa dà in del nas a on quej mezz scior
la colpa de paricc se butta adoss
al Meneghin de la contraa di Fior.

On dì era cors la vos per tucc i port
ch'aveva miss giò mi la tal scricciura,
sicchè on cert scior el me voreva mort;
e mi, tuttchè innocent, hoo avuu paura.

Ma spess vœult el malann nass de chi lesg
quij quatter scarabocc che foo per spass
che i mee paroll l'intend tutt a la pesg;
e l'è nassuu de quest pu d'on frecass.

Procuri scriv in mœud perchè nissun
de lamentass de mi gh'abbia reson
e pur asquas tucc i dì gh'è quejghedun
che incontrandem a cas me fa muson.

Tant che on olter brutt cas me succedè
che passand mi per strada, ona scioretta
che stava in su on poggiœu la me buttè
con rabbia su la sgrazza ona zibretta.

Parlava in cert mee rimm de l'ambizion
de tanc sciorett che vœuren fà de damm:
van con scuffi a la moda e mantiglion
lassand in cà i fœu mezz mort de famm.

Capitandegh in man quell mè palpee,
savend come la stà, ghe vens sospett
che mi parlass inscì domà per lee
e la vœuss a bon cunt fà i sœu vendett.

Mi voreva taccagh on criminal
e gh'aveva già pront i testemoni;
ma l'è vegnuu a famm scusa el sur don tal
che ghe fa de galant; e ghe perdoni.

Ma de no fà pu rimm la reson vera
l'è perchè de l'ajutt mi adess sont senza.
Del mè vignœu ch'è deventaa brughera,
e l'ha perduu di rimm fin la somenza.

Gh'è mort dent paricc piant, e sto colp chì
el me impediss sossenn de spassamm via;
perchè el m'ha tolt el gust in sul mezzdì
de fà di spasseggiad on poo a l'ombria.

Me podarev su quest anch consolà,
che s'è mort i piant, mi in temp de frecc
senza comprà di legn me poss scoldà,
famm cœus de scenna, e trovà cold el lecc.

Ma i piant cont el morì m'hann miss in cœur
che tucc i coss del mond han d'avè fin;
chi scampa on pezz, chi pocch, in fin se mœur,
e prest l'ha de succed a Meneghin

E quell che pu de tutt me fa stremì,
e che ghe pensi su de tant in tant,
l'è che pur tropp me pà succed a mì
d'andà a fenì sul fœugh comè i mee piant.

Oh quest chì sì che quand ghe pensi su
el me mett ona gran malinconia,
perchè l'è on fœugh che no se smorza pu;
e no l'è come on legn l'anema mia.

Devaraven pensagh anca tucc quij
che per trovass la gioventù sul fior
gh'han semper el coo pien de frascarij
savend che i piant novell mœuren anch lor.

Tanc che fors han de mi quej agn pussee,
miss el penser d'ess vecc in d'on canton,
no pensen che a fà roba e a fà danee
borlandegh el formai sui maccaron.

Se pœù el medegh on dì parlandegh ciar
el ghe dirà che gh'han poch temp de viv,
mandaran prest a domandà on nodar,
prontand intant quell che ghe vœur per scriv.

Fan subet testament per la premura
che quij sœu possession e quij sœu cà
per fina a tant che la fameja dura
no se possen mai vend, ma impegnà.

A quell che importa pu ghe pensen pocch,
e pensen a l mort domà per quell
che prest l'ereditaa no vaga in tocch:
dove vaghen pœù lor chi pò savell?

Oltra che se l'ered vœur buttà via
paricc maner el trovarà ben prest
de romp quell tal ligamm, per fort che 'l sia
giontandegh anch di spes appress al rest.

Mi poss lassà indree pocch, e sarev matt
a vorè su quell pocch anch comandà;
o pur comandarev, ma cont el patt,
che già el s'intend, de no damm minga a trà.

Per olter son resolt d'andamm a scond,
e già che la mia etaa la me dà l'avvis
che prest faroo el viagg de l'olter mond,
vuj giustà mej che poss la mia valis.

Ma l'è già mezza nocc, e la cazzœura
anch lee come i mee piant la vœur morì;
on poo prima però che la me mœura
mì vuj god quell pocch ciar e andà a dormì.