Me regordi...

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Me regordi...  (1890) 
by Emilio De Marchi

Emilio De Marchi (1851-1901)

Me regordi...

- Te regordet, Luis, quarant'ann fa come incœu?, in cà della nonna, in Quadronn, se faseva el presèpi e l'era ona fosta de bombon, de lumitt, de bagaj, on bèsbili, on profum de naranz, de torron, de legna, teppa e làur. L'è stada la volta che semm cognossuu, el mè gris, te regordet, Luis?

- Me regordi.

- Ti te seret allora on bel giovin, fogos, amoros, el mè gris, e mi... mì gh'aveva vint'ann. Semm miss in ginœucc col bagaj, in d'on canton, de dree de la nonna, che con tanto de scuffia e d'ogiaa la diseva la novena: O caro bambino Gesù, che voleste nascere fra l'asino e il bove... e tì balosson, intrattant te fasevet l'asen a mi e te disevet: Che ben che te vœuri, bambin! O che nott de Natal, el mè gris!, gh'avevi vint'ann e quel basin che te m'ee daa su la man sul repian el m'è restaa chì pontaa, chì piantaa in del cœur come on guggin, che me 'l senti ancamò. Te regordet, Luis?

- E pœu dopo on ann a la nott de Natal, num duu de per nun in tre o quatter stanzett in Ciossett, duu spos, duu moros, denanz al camin... Fioccava. De fœura passava la gent che cantava e sonava la piva, e fioccava fioccava. Mi seri malada e sentiva ona roba de denter, on gran stracch, on fastidi, e diseva: Luis g'hoo pagura, Luis vœurem ben. E ti pover omm te disevet: Coragg, l'è la nott de Natal. Te regordet?

- Me regordi.

- Oh che nott de Natal, el me vecc! Che dolor e che amor quand sul fà de l'aurora l'è nassuu quel bambin, te regordet Luis? Ti in genœucc ne la stretta de lett te piangevet, pregavet de bon, te basavet quell tò Natalin, e la nonna la pizzava ciaritt e lumitt sul cumò, ch'el pareva on presèpi. Te regordet Luis?

- Me regordi.

- E pœu dopo on ann, dopo duu, dopo trii, dopo des, che presepi, el mè vecc! Che devozion te gh'avevet, Luis, a sto santo Bambin! Ma s'ciavo, serem giovin tutt duu e ti galantomm, pien de cœur, pien d'amor per la cà, per la donna e i fiœu; te correvet tutt el dì con la sacca di letter al coll, te tegnevet de cunt el quattrin, te giustavet i scarp di popò, e su e giò per i scal tutt el dì, te spettavet i manc de Natal per fà on regall a la veggia, per fà el bambin ai popò. Quand pœu la mattina derviven i œucc, saltaven dal lett in camisa, a pè biott, e correven a cercà sul poggiœu se gh'era el scarpin del Bambin. Che festa, Luis! Saltaven sul lett de la mamma e in mezz al fracass di tambor, di trombett, al barlus di cart d'or e d'argent, a l'odor de la menta e de quii coo de passeritt, spontava el Natal su la niada. Te regordet, Luis?

- Me regordi.

- E pœu gh'è staa quell ann, Luis, che l'è morta la povera Clelia. L'era nassuda malada per i spavent del quarantott, e la s'è tirada là on gran pezz che la pareva ona candela. La voreva nò morì, quella povera tosa! La voreva scampà fina a Natal, e quell brutt Ntal l'è vegnuu con la cassa de mort...

- Me regordi.

- E pœu gh'è staa quell ann che t'eet perduu quii danee e che t'ee voruu pagaj col tò pan, col pan di tò fiœu. O che ann maledett! Che Natal disperaa! Smort, malaa, rabbiaa, mezz matt dal dolor, coi fiœu malcontent, piagnolent, semm andaa in lett al scur, a sett or, col cœur pien de lagrem, dopo on Natal senza alegria, senza orazion e senza paneton.

- Me regordi.

- E pœu l'è vegnuu el cinquantanœuv, i frances, i noster, la bandera trii color. El nost Natalin l'è scappaa anca lu de nascondon e ti, balosson, t'ee jutaa a tradì la soa mamma. Che struzi, Luis, che paneton de Natal! A savè che ona balla in del cœur le podeva mazzà, ch'el podeva morì su ona strada, morì de famm, de set, de dolor e che la soa mamma... o Signor! L'è tornaa. Me regordi ancamò. Mi sera settada a fà giò on'ascia de fil quand senti on toc-toc e... "se pò"?

[...]