Libre de Memorias/1348

E en l'an MCCCXLVIII, la premieyra semmana de carema comenset a Bezes la gran mortalitat, e comenset costa lo porge den Sicart Taborieg mercadier, costa en P. Peruc, ques de peyra al cap de la carieyra Franceza, et moriron totz los senhors Cossols, els clavars, els escudiers, et apres tanta de gent que de mil non y remanian cent.

En apres estet tota la mayo comuna desolada que non fouc home que lay treves ni rodes et va venir lo senhor Guilhem Augie de Fancha, Borzes, et anet per la viela parlar als hostals daquels que eron malautes, e que hom volgues proveir sus lo fach del cossolat, et aiustet tant de bos homes quant pot trobar, et aneron far regens per los cossols, soes a saber.

Senhor Johan Guitart, per Taulas.
Senhor Esteve Barba, por Mercadiers.
Senhor Johan Correge, per Mazel.
Senhor Bernat de Serts, per Sabatiers.
Senhor Ramon Huc, per Aludies.
Senhor Esteve Portal, per Lahorayres.

E van elegir que fos lur escudir Jacme Mascaro.

Pus van elegir Clavaris a XX de may coma regisson.

Senhor Aymeric Barba, per Taulas.
Senhor Olivier Paulinha, per Pararies.
Senhor Guilhem Raynes, per Lahor.

E van levar una talha que era endicha per los senhors Cossols que morts eron, que valie lo d. VI sols.

Pus feron caritadies mages.

Senhor B. Guitart, per Taulas.
Senhor Razols Sira, per Mercadiers.
Senhor B. Olivier, per Mesies.
Senhor Guilhem Roma, per Lahorayres.

Et feron en cantayres lo jorn que P. Delmas moricet, aiso fouc XXIII de may davan la porta mage de Sant Felis,

Vices Cruvelier
Esteve Raynaut
Berthomieu Bonafos.

L'an MCCCXLVIII lo jorn de Sant Andrieu que era dimergue, se va endevenir que lo comte dArmanhac que era adont loctenen del Rey nostre senhor en Lengadoc vent a Bezes, et 1 cavalier seu sen anet deportar al borc del Rey fora los murs; et anet en una carieyra pres del bordel, enque avie una novia, enque balavon e dansavon; el cavalier regardan lur estat, van li dir que s'en anes, el cavalier no sen volt anar, e els van lo batre e nafrar. El cavalier va sen anar a lostal del comte. De que lo comte ne fouc trop corrossat, et mandet que aquels que ho avian fach fosson pres, e que sen feres justicia: et va lo hom meter a la cort, et fouc juiat á pendre; may lo poble menut se va escomoure, et aneron a la cort e van dir que aquel que era juiat a pendre lo laycesson anar, sinon els romperon las portas de la cort. Et la una partida de las gens aneron a la hostalaria del comte, et van li dir que feres revocar la sentencia, et lur bayles lo prionier, sino, que pesses de mori; el comte mandet a la cort que tantost lur fos baylat.

Ben valgra may non ho aguesso fach que pueysas ne foron pendutz trops et aquel que ho avia fach no perdet may lo ponh.