Le Jerusalem Liberate

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le Jerusalem Liberate  (1575) 
by Torquato Tasso

Prime Canto[edit]

Io canta le armas pietose e le Capitano que le grande sepulcro liberava de Christo. Multo ille operava con le ration e con le mano, multo suffreva in le gloriose acquisition; e in van le Inferno se opponeva, e in van se armava de Asia e de Lybia le populo mixte. Le Celo le dava favor, e sub le sancte signos conduceva su companiones errante. O Musa, tu que de caduc lauros non circumfere le fronte in Helicon, ma sur le celo infra le beate choros ha de stellas immortal auree corona, tu suffla al pectore mie celeste ardores, tu illumina mi canto, e tu pardona si io texe frisos al ver, si io adorna in parte de altere delectos, que de tue, le papiros. Tu sape que illac curre le mundo ubi plus versos de su dulcor le blande Parnasso, e que le ver, condite in molle versos, le plus timide seducite ha persuadite. Assi al allegre puero nos tende aspergente de suave liquor le orlos del vaso, succos amar decipite interea ille bibe, e del deception su vita ille recipe. Tu, magnanime Alfonso, le qual retira al furor de fortuna e guida in porto me pelegrino errante, e inter le scolios e inter le undas agitate e quasi absorbite, iste mi papiros in allegre fronte recipe, que quasi in voto a te consecrate io porta. Forsan un die face que le presage penna osa scriber de te lo que io ora adumbra. Es ben ration, si ille habera qui in pace le bon populo de Christo ubique se vide, e con naves e cavallos al fer Thrace cerca retener le grande injuste preda, que a te le sceptro in terra o, si te place, le alto imperio del mares a te concede. Emulo de Goffredo, nostre versos interea ascolta, e te prepara al armas. Jam le sexte anno verteva, que in Oriente passava le campo christian al alte interprisa; e Nicea per assalto, e le potente Antiochia con le arte habeva jam prendite. Lo habeva ergo in battalia incontrate gente de Persia innumerabile a defensa, e Tortosa expugnate, inde al culpabile saison dava loco, e le nove anno attendeva. E le fin ora jam de celle pluviose hiberno, que faceva le armas cessar, lontan non esseva; quando del alte sede le Patre eterne, qui es in le parte del celo plus sincer, e quanto es del stellas al basse inferno, tanto es plus sur del stellate sphera, le oculos in basse verteva, e in un sol puncto e in un vista mirava isto que in se le mundo reuni. Ille mirava totes le cosas, e in Syria fixava pois le princes christian; e con celle reguardo sue que intra spiona in le plus secrete de lor le affectos human, videva Goffredo qui expeller desira del sancte urbe le impie paganos, e plen de fide, de zelo, omne mortal gloria, imperio, tresor non mitte in conto. Ma vide in Baldovin cupide ingenio, qui al human grandor intente aspira; vide Tancreti, haber le vita a disdigno, tanto su van amor le angustia e martyrisa; e fundar Boemondo le nove regno sue de Antiochia alte principios mira, e leges imponer, e introducer costumes e artes e culto de ver deo; e assi internar se in tal pensata, que altere interprisa non pare que plus ille rememora; percipe in Rinaldo e animo guerrier e spirito de reposo impatiente; non cupiditate in ille de auro o de imperio, ma de honor desiro immoderate, ardente; percipe que del bucca intente pende de Guelpho, e le clar antique exemplos apprende. Ma pois que habeva de iste e de altere choros vide le intime sensos le Rege del mundo, clama a se del angelic splendores Gabriel, que inter le prime esseva secunde. Es inter Deo iste e le animas melior interprete fidel, nuncio jocose; in basso le decretos del Celo porta, e al Celo reporta del mortales le prece e le zelo. Diceva a su nuncio Deo: - Goffredo trova, e in mi nomine dice a ille: - perque se cessa? perque le guerra nunc jam non se renova a liberar Jerusalem oppresse? Clama le duces a consilio, e le tardes move al alte interprisa, ille capitano sia de isto. Io qui le elige; e le facera le alteres in terra, jam su companiones, ora su ministros in guerra. - Assi parlava a ille, e Gabriel se preparava veloce a exequer le imponite cosas; su forma invisibile de aere cingeva e al senso mortal le subjaceva. Human corpore, aspecto human se fingeva, ma de celeste majestate le componeva; inter juvene e puero etate confinante prendeva, e ornava de radios le blonde crin. Alas blanc vestiva, que ha de auro le culmines infatigabilemente agile e preste. Finde le ventos e le nubes, e va sublime super le terra e super le mar con isto. Assi vestite, se adressava al immense partes del mundo le messagero celeste: prime sur le Libano monte, ille se reteneva, e se planava sur le adequate pennas; e verso le plagias de Tortosa pois rectificava precipitante le volo in basso. Surgeva le nove Sol del lidos de Eos, parte jam foras, ma le plus in le undas clause; e dava le matinal preces sue Goffredo a Deo, como ille habeva per usantia; quando a par con le Sol, ma plus lucente, le angelo le appareva del Oriente; e le diceva: - Goffredo, ecce opportun jam le saison que al guerrear, se expecta; perque dunque obstar demora alcun, a liberar Jerusalem subjecte? Tu le princes a consilio nunc jam reuni, tu al fin del obra le negligentes hasta. Deo per lor duce jam te elige, e illes submittera a te voluntarios se mesme. Deo messagero me manda, io te revela su mente in su nomine. Oh quante sperantia haber de alte victoria, oh quante zelo del armea a te commandate ora te conveni! - Taceva, e disparite, revolava del celo al partes plus excelse e plus seren.