La stazion de Cialauz

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

div style="font-family:Georgia, Times New Roman, Times, serif;serif;">

Poesie ladine bellunesi 2005  (2005)  by Gabriele Riva
La stazion de Cialauz

GABRIELE RIVA

Valch in pi

Bonora,
có l paes el é ncora indormenzà,
có i pra i suda ncora de la guaz
e se sent solche n oselet ciamà “mama”,
se te alza la testa e te varda pi n su
te vedarà de bot inpizase le crode,
le ponte ciapà per prime color
e pò, senper pi n dó,
tut el rest vestìse de ardent.
Onbrìe che se scurta, neole che scanpa;
el bosch el se deseda e la val la ghe cor drio.

Meodì,
le canpane le ciama.
Coré, coré, l é ora de magnà!
L’aria de fora la misia i saor;
de polenta e de dasa, de formai e de fen.
Da le burele anter le case e fin fora in cao
na parola nó sgola, tut intorn tas.
Ma se te scolta polito e te proa a serà i oci
zento e pi vers nó i tira mai l fià.
L é chei de l Signor che fa move l vent,
che fa crese i fior e che scolta l tò Olé.

Inbrunis,
i grì i te lo dis.
Se stusa le crode, per ultime le zime.
Da i canaloi riva n aria tant fina
da fa sgorlà i dent e l cor dal de inte.
Nó basta i spizoi, le creste e i valin,
ghe ol valch in pi per fenì na dornada.
Scolta ogni tant chel che dis el tò cor:
fon come i nos mont, ston tuti tacadi,
olonse n gran ben e ason pasà l vent.
El rest de la berta el la contarà l tenp.

(Oltach)