La ranza de la gran Caterinin

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La ranza de la gran Caterinin  (1810) 
by Giuseppe Bossi

Isepp Boss (1777-1815)‎

La ranza de la gran Caterinin

La ranza de la gran Caterinin
el par che la se molla in del drovalla...
hem bell pari a vess grand o piscinin,
no pom schivalla!

Pu piscinin del pover Achillœu,
che no l'ha gnanca vist tre vœult la luna?
Cossa gh'è vals vess inscì bell fiœu?
L'è staa tuttuna!

El rideva quell car angerottell;
e quella cagna stria, senza pietaa,
senza guardà se l'eva brutt o bell,
taf, la g'ha daa.

E chi pu grand del pover Arriett,
tanto gioven e tant bravo! Esuss per lu!
Ah, car i mee penei! Car el mè archett!
No 'l torna pu!

Fiœui, che penserasc! Andem, andem!
A mont i miserere e i litanii.
Pensem a god el temp, fintant che g'hem
scur i cavii.

Vivem ben, vivem prest! Che quell seghezz,
che ne vessiga atorna del copin,
fors el pò fà de baja per on pezz,
ma l'è visin.

E l'è de tempra tant fina e suttil,
che no gh'è ferr né bronz, del mej che sia,
che possa faggh on dent, o tœuggh el fil,
o parall via.

E i erb che sponta, e i fior che se ressent
al fiaa d'april resten tajaa l'istess
come quii rover che canzona el vent
come i cipress!