La parobola del Figliol Prodigo LMO/7

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

La parabula del Fiö Trasun[edit]

Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 237

Un om aveva du fiù.
'D questi, el più picul diss a sue päder: "Papà, dem le mie purzion che 'm toca!" e 'l päder fé le division tra lur dle sue robe.
Passaa puech giorn, el più pznin miss assiem quel ch'l'aveva e 'l partì per un paes luntan, dove 'l dissipè 'l sue in donn.
E quand el n'avè più nient e vins une grande carestie, cminsipiè a fàregh sentir la miserie.
Alora l'andè e 'l s' miss äl servizzi d'un 'd chel paes, che 'l mandè int una sue campagne a där da magnär ai porch.
E menter l'era là, l'avrie pur vluu magnär 'd chil scors ch'magnäva i porch; ma än jere ensun gh'in dässen.
'Gnuu in lù, el diss: "Quant servitur e jera in cà 'd mie päder ch'aveven del pan in abundanza, e mì e son chì che muer 'd fam!
E 'm muvrò, anderò de mie päder e 'gh dirò: Papà, e i ho pcaa contre 'l siel e contre 'd vù;
E 'n son degn d'esser ciamaa voster fiol; fèm com un di voster servitur".
Pue 'l s'tols sù e 'l vins de sue päder. Quand l'era ancor luntan, el päder el vist e, moss de cumpassion, el gh'cors incontre e 'l gh' saltè al col e l'el basè.
El fiol egh diss: "Papà, e i ho pcaa contre 'l siel e contre 'd vù; e 'n merit più d'esser ciamaa voster fiol".
Alor el päder diss ai sò servitur: "Subit purtèj el sue abit e vstìl; metìgh el sue anel in dide, e il sue scarpe in pie.
Pue condusì un videl grass, mazzàl, magnämel e stèn alegher;
perchè 'stel mie fiol l'era mort e l'è rsuscitaa; el aveva pers, e l'ho truvä". E i cminzè a far feste.
Ere mò int el camp el fiol più grand, e menter el gniva a cà e 'l s'evzinava, el sentì a sunär e a balär.
E 'l ciamè un di servitur e 'l gh' dmandè cosa l'era.
E 'stu rispos "Sue fradel", ch'l'era vgnuu, e che sue päder aveva mazzaa un videl grass, perchè 'l aveva avuu salv.
'Sta cosa el fè muntär in colera, e 'n vleva più endär in cà; ma sue päder, essend vegnuu fuere, l'el preghè.
E 'l fiol e 'gh rispos: "Ech, dop tant an ch'e 'v e ch'e 'n v'ho mai disubdii 'n quel ch'm'avì cmandaa, e 'n m'avì mai daa un cavret per stär in alegrie coi mie amigh".
Ma subit che 'stel voster fiol, ch'ha consumaa quel che ghe avì daa cun dil donn, l'è 'gnuu, avì mazzaa un grass videl".
Ma el päder e 'gh diss: "Fiol, tì ti è semper cun mì, e quel ch'ho l'è tue.
Ma bsugnava fär feste e stär alegher, che 'stel tue fradel l'era mort e l'è rsuscitaa; l'era pers e l'avenn truvaa".
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 237