La parobola del Figliol Prodigo LMO/54

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Esempi del dialet de Rumagnan[edit]

Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 26

Ona vota gh'era on om con düi matai.
'L püssè gióno l'è andà dal sö papà e l'ha dicc onsì: “Dividóma; mì vöj andè daparmì”. E 'l papà l'ha facc düi toch dla roba e 'gh n'ha dacc jün pr'ün ai düi matai.
Dopo 'n pó 'd temp, 'l püssè gióno, ch'l'eva gnü smorbio, l'ha vorsü girèe 'l mónd. L'ha facc un bel fagot metend insema roba e dnéi e l'è andà via.
Ma l'era senza sparienza, un pó vizios, agh piasiva mangèe ben e bevi mej; in pressa in pressa l'ha livrà sü tüt col poch ch'al gh'eva ancó; l'era bon da fèe not, e 'l seva piü inté bati la testa par vèighi pen.
L'era gnenca bon da fèe 'l servitóo; par carità l'han pöi mandalo press i porcei.
Ma la fam agh gniva 'döss comè ona brüta bes'cia, e par scacèla l'ha fornì con mangià giendi 'nsema i porcei.
Alora sì ch'agh gniva 'n ment la cà dal su papà; almench là 's mangiava 'd bon, anca 'l servitóo stava mej che lüi!
E dopo avèighi pansà sü ben, al siquitava a dì: “Che bes'cia ch'i son mai mì! L'è mej ch'i vaga a cà; i dirö al mè papa: j'hö facc mal, j'hö ofandü vüi e 'l Signor.
Si cradì ch'i mirt piü d'essi considerà comè jün di vöst matai, tolìmi comè on servitóo”.
S'ha facc coraggio e pien pien l'è andà riva 'l sö pais e la cà dal sö papà.
'L papà l'era setà sü l'üss; süto ch'a l'ha cognossü a gh'ha 'ndà 'döss a brasci larghi.
Lüi l'era 'n pó vargognos, e 'l diva: “Oh papà, com i son mai stacc cativ! I v'hö ofes vüi e 'l Signor, i mirt propi piü ch'i m'abii da tignì comè 'n vöst mat”.
“Ma mì 't pardon” al rispondiva col pòvro vegg. E pöi l'ha ciamà tücc i sarvitói: “Andè süssóra 'nt la mè stenza, portè giü tüt col ch'al gh'è 'd bon, la roba püssè bel par la festa e vistìlo sü polid”.
E pöi andè 'nt la stala, menè fò 'l videl püssè grass e püssè grass e mazzèlo; i vöj ch'i fuma 'n disnè da spos.
Figürevi: i pansava già ch'ess mat al füss mört e dess igh l'hö 'ncó; par mì l'era già pardü e l'hö trovà".
Tüti 'sti robi i ero sücedóvi int al temp che l'aut mat l'era fò.
Gnigand a cà, al santiva tüt al bordel ch'i favo cui ch'a disnava; e s'ha bütassi a bragè: “Que ch'l'è 'sta novità?”
“Aut che novità! I lo sì nóta neh? A gh'è gnü cà vöst fradel, 'l vöst vegg l'ha pardü la testa, l'è content comè 'n spos; l'ha facc mazzèe 'l videl püssè grass e la fema 'ndè oncia; i oma fin da balèe; al seguità a dì che l'è tornà cà 'l moton ch'l'eva pardü”.
Ma 'l fradel l'ha bütà giü 'l moro lungh 'na spana e l'eva content nut dal tüt. 'L vegg ch'a l'ha vist con la spala votà contra l'üss, l'è 'ndaghi riva.
“Lassemi stèe con al vosti ciaceri: par vüi i galantomi i valo nut. Mì j'hö mai bütà via 'n quatrin, j'hö mai facc gnanca 'na cioca, j'hö mai pardü temp, e tüt par cula da cóp;
A ven cà 'sta voja da fèe not, pin d'vizzi fin sora 'l covei, e vü blin blin, ch'a vaga la cà e 'l tecc!, ì fin facc mazzèe 'l videl püssè bel!”
“Pòvro mincion, 'l tö cas l'è ben divers: tì 't sai ben che tüta la mè roba l'è par tì: tì t'hai sistimì sempri.
Ma col povro matacc là ch'l'eva bütà via la testa, ch'i cradiva mört, ch'a m'ha dacc tancc dispiasì, 'dess che l'è tornà gnì cà a gh'andava ben fèe 'n pò 'd ligria!”

(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)