La parobola del Figliol Prodigo LMO/50

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

La parabola del Fioeu Trason[edit]

Dialett de Varall[edit]

Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 38


Un òm ël gh'eva doi mataj.
E 'l più giovno l'ha dicc-ghi al pari: "Pari, dam la mèia part dla ròba ch'am toca!" e 'l pari l'ha spartighi a ciascun la soa ròba.
E pòich dì dòpo, ël mat più giovno, facc su ël fagòt dla soa ròba, l'è nassno ant un paìs lontan, e là l'ha sgarà tut malament.
E dòpo ch'eva spendù tut, l'è gnù na gran carestìa 'nto col paìs, sì che ciel l'ha comincià a sëntì ël biseugn.
Lora l'è nà a metsi sot un padron ch'l'ha mandalo ant i bosch a vardé i porcèj.
E ciel agh gniva vòja d'ampinissi la pancia ëd coli giandi ch'i mangio i porcèj, ma anciun agh no dava.
Lora, pensand al seu caso, l'ha dicc-si: "Quèncc servitoi ëd mè pari ch'i gh'han pan in abondantsa, e mi i mòr ëd fam!
Mi 'm tolareu su e i tornareu a cà da mè pari e igh direu: Pà, j'heu facc na cativa atsion contra ël Signor e contra ti
e i son più degn d'essi teu fieu: tòlmi almen për servitó".
Ciel doca s'ha tolucc sì su për torné a cà ëd seu pari; e l'era ancò un pò distant da cà che 'l seu pari l'ha vistlo e l'ha avughi compassion; e corënghi 'ncontra, l'ha bracialo e basalo.
E 'l mat gh'ha dicc-ghi: "Pà, mi j'heu facc na cativa atsion contra ël Signor e contra ti, e i son più degn d'essi teu fieu".
Ma ël pari l'ha dicc ai seui servitoi: "Porté qui la più bèla vesta e mëtegla su, e mëteghi su 'n anèl al dì e di scarpi 'nt i pej.
E tiré fòra ël vidèl più grass e matselo, e mangioma e stoma alegri!
Përché sto mè fieu l'era mòrt e l'è tornà a vivi; l'era perdù e j'oma tornà a trovelo" e s'han mëtussi a fé gran alegrìa.
Ant ël mentri ël fradèl più grand l'era 'n campagna. E tornand, quand l'è stacc visin a cà, l'ha sentì ël fracass ch'as feva sonand e baland.
E ciamà un dij servitoi, l'ha domandaghi que ch'a voleva dì tut ciò.
E l'àut gh'ha rispòst-ghi: "Que ch'a veul tut ciò? L'è 'l teu fradèl ch'l'è rivà, e 'l teu pari l'ha facc matsé 'l vidèl più grassm përché l'ha tornà a trovelo san e salv".
Ma ciel s'ha anrabissi e l'ha not vurù né dint an cà. Lora ël seu pà l'è gnù fòra e l'ha pregalo ëd né dint.
Ma ciel inveci agh dieva: "Eco, qui i in già tèncc agn ch'it serv, e j'heu mai disubiditi na vòta; con tut ciò ti t'hai dam dacc-mi gnanca un cravej për fé un pò ëd festa con i mè amis.
Ma apen-a ch'a riva sto mè fradèl, ch'l'ha mangiati tuti i toi sostantsi con i soi lògi, ti 't fai matsé 'l vidèl più grass".
Ciel lora gh'ha rispondughi: "Ti t'èi sempri stacc con mì e tuta la mèia ròba l'è toa.
Ma adess agh neva fé festa ed essi content, perché 'l tue fradèl ch'l'era mòrt l'è tornà a vivi; l'era perdù e j'oma tornà a trovelo".
(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878, pag. 38)

Alter version[edit]

  • Grignasch: Ël gh'era un scior che 'l gh'eva doi mataj. E col più giovno l'ha dicc al pari: "Mi i voress ch'im dessi col ch'am ven dël veust patrimònio" e 'l pari gh'ha dacc a tucc doi la seu porsion. E dòpo pòich dì ël mat più giovno, apen-a ch'l'ha tirà riva ël facc seu, l'è butassi viagé ant un paìs lontan e là, a furia dë fé barachi, l'ha consumà tut col che 'l gh'eva.
  • El Borgh: Un òm ël gh'eva doi mataj. E 'l più giovno l'ha dicc-ghi a seu pà: "Dami la mèia part dla ròba ch'am ven!" e 'l pari gh'ha dacc-ghi ël facc seu a tucc doi i seu mataj. Pòichi dì dòpo, col più giovno s'è butassi an testa dë giré 'l mond. l'ha tirà riva la so ròba e via, s'n'è nassno tut content.
    • Agnona: Un òm a gh'eva doi mataj. E 'l più giovno j'ha dighie a seu pare: "Dème la mèia part dla ròba ch'am toca!" e 'l pare j'ha daghie 'l fàicc seu a tùicc doi. Pòich dì dòpo, ël più giovno dij doi mataj l'è gnughe vòja dë giré 'l mond, l'ha tirà riva tuta la soa ròba e l'è nasso tut content.
    • Forest: Un òm e l'èiva doi mataj. Ël cu più giovno l'ha dicc a seu pare: "Pare, deme e mèie ròba ch'en ven!" inò ël pare a l'ha spartighe a ròba un tant pr'un. Pòich dì apreu, jes mat giovno, a l'ha fàicc su tut ant un fagòt je l'ì nasso a vìa content com un merlo.
  • La Riva: 'Nsem a gh'era un òm che 'l gh'eva doi mataj. E 'l più giovo, co al biù co n'al biù, alò che un bel dì ël fa al seu pare: "Pare, dème fòra la part do ciò ch'am ven!" e ciol, a furia da sì tampurià, an gh'è stacc àut che spartì su ntar lor doi ël facc seu, e deghe la sova part. E pòich dì apreus, strengiù su tut ciò ch'l'ha possù tiré a riva, ël mat più giovo l'è zibà e l'è nassno ant un paìs bele ben e nòcc, l'è stacc varo a sguré, gh'no fosslo biuno.