La parobola del Figliol Prodigo LMO/43

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Esempi del dialet de Camra[edit]

Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, p 10

Un om l'eva dü matai.
E 'l pü sgióv l'ha dicc al sò pà: “Pà, dem la mè part ad cul ch'am tuca a mì” e l'ha facc al parti dla sò sostanza in tra 'd lói.
E da là a poch 'l mat pü sgióv, facc sü 'l fagot, l'è andà in pais dalungg. E l'ha facc fora tüta la sò roba vivend da mangaligh.
E dopo ch'l'eva spes propia tüt al fat sò, l'è gnì 'na gran cristia in cóo pais, e lü l'ha cmenzà a 'vègh dabsögn par viv.
E l'ha 'ndà e s'è armandà a ügh da cóo pais, ch'a l'ha mandà a la sò cassina a cürè i porscei.
E lü 'l spasmèva d'impinì la panscia 'd giandi ch'i mangèva i porscei, e inzügh aov na dèva.
Ma pensand sü l'ha dicc: “Quanci giornalier in cà dal mè pà i mangio gin ch'i n'hagh voja, e mì chì crepi dla fam!
Mì scaparò da chì e andarò in dal mè pà e 'j zarò: Pà, j'ho facc maa contra 'l ciel e contra 'd vü;
Pà, mì sum pü degn da zìm vost fiö, tratìm com vügh di vost giornalier”.
E l'ha ciapà sü e l'è andà indè 'l sò pà. E lü l'eva ancó dalungg, al sò pà l'ha vüst e j'è savü 'd maa, e j'è córs incotra e j'ha batà 'l brasci al col e l'ha basà sü.
E l'ha dicc: “Pà, j'ho facc maa contra 'l ciel e contra vü, i sum pü degn d'vess ciamà vost fiö.”
E 'l pà l'ha dicc ai servitor: “Prast, tirè fora i vistì püssè bei e bütej sü, e metìj in dì l'anel e metìj in pee 'l scarpi
E minè fora 'l videl pü grass e mazzèl, e mangiuma e bivuma alagrament.
Perchè ust mè mat l'eva mort e l'è arsciüscità, l'eva pirdü e s'è trovà”. E i hagh cmenzà a mangèe alagrament.
In cula, 'l prim mat l'eva fora, e gnind a cà, quand l'eva stacc riva a cà, l'ha sintü sonèe e balèe.
E lü l'ha ciamò ügh di servitù, e j'ha dicc coss l'eva 'sta roba.
E lü l'ha raspost: “'L tò fradèe l'è tornà cà, e 'l tò pà l'ha mazzà un videl grass parchè l'ha podü 'vèl uncù sangh”
E lü l'è gnì rabià, e 'l voreva nuta andè in cà. Par cust al pà l'è gnì fora e lü l'ha cmanzà a preghèl.
Ma lü l'ha raspost e dicc al sò pà: “Igh tancc agn ch'iv serv, e v'ho mai disübidì una bota, e mai i m'ii dacc gnanca un cravigh da mangèe insema ai mè compagn.
Ma dapöi che 'sto vost mat l'ha mangià 'l fat sò com al fumnasci, l'è gnì cà, vü ii mazzà par lü un videl grass.”
Ma 'l pà j'ha dicc: “Car al mè mat, tì ta stee sempru con mì, e tüt coal ch'i ho l'è tò;
ma l'eva giüst da fèe taulada e ligria, parchè tò fradèe l'eva mort e l'è arsciüscità, l'eva pirdü e l'è stacc truvà”.

(Antonio Rusconi, I parlari del Novarese e della Lomellina, 1878)