La parobola del Figliol Prodigo LMO/14

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

La parabula del Fiö Trasun[edit]

Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 233

Un zert om l'iva dû fió.
E al più zoven al dess a sò päder: "Papä, däm la purzion 'd sustanza che 'm toca!" e lù al gh' dividè la sustanza.
E dop poch gioren, tolt su la sò roba, al fiol più zoven al s'n'andò via in pais luntan, e là 'l cunsumò incossa vivend in gozzoväli.
E dop ch'l'avè cunsumä tut, in quel pais a vins una gran carestia, e lù al cminzì piò a truvärs in bisogn.
E l'andè via e al s'mess sota a un 'd quî sgnor 'd quel paes. E lù al le mess int un sò sit a badär ai porch.
E al se sintiva voja d'impires la panza 'd cla gianda ch'magnäva i porch; ma nissun gh'in däva brisa.
Alora, turnä in sé, al dess: "Quant servitor in cà 'd mè päder i han dal pan fin ch'i 'n volen, e mé ché a mor 'd fam!
A 'm turò de 'd ché, e andarò da mè päder e agh dirò: Papä a i ho fat pcä contra 'l zel e dnänz a vù;
zà mé an son più degn d'esser ciamä voster fiol; tulîm almanch com un di voster servitor".
E tolt su, al vins da sò päder. Ma, essend anca da la luntana, so päder al le vest e l'in sintè cumpassion; e al gh'è cors incontra, al se 'gh butò al col e al le basò.
Al fiol al gh'dess: "Papä a i ho fat pcä contra 'l zel e dnänz a vù, zà mé an son più degn d'esser ciamä voster fiol".
Alora 'l päder dess ai sò servitor: "Purtê ché subet al più bel abit e vestîl, e mtîgh un anel in dî e al scärp int i pè;
e pó andê a tor al videl grass e amazzêl, ch'al magnarem e a farem tuliana;
perchè 'st mè fiol l'era mort e l'è risuscitä, l'era pers e l'è stä truvä". E i prinzipion a magnär alegrament.
Intant, al filo più grand l'era pr'i camp e, int al turnär e int l'avsinärs a cà, al sintè a sonär e cantär.
E al ciamò un servitor e al dmandò cossa vliva dir 'sta roba.
E lù 'gh rispos: "L'è vgnû voster fradel e voster päder l'ha mazzä 'l videl grass perchè a l'è turnä sän e sälv".
A 'gh vins l'arlia, e al n'vliva brisa inträr in cà; ma sò päder vins fora e al prinzipiò a pregärel.
E lu, rispundend, al dess a sò päder: "Eco, l'è tant an che mé av serv, an v'ho mäi dsubidî e vu an m'avî mäi dâ gnanch un cavret da goderm con i mè amigh;
e subet ch'è vgnû a cà st'älter voster fiol, ch'l'ha magnä tut la sò roba con del dunazzi, a j'avî mazzä 'l videl grass".
Ma 'l pader agh dess: "Fiol mè, té t'è semper megh, e tut quel ch'mé a i ho, l'è tò;
ma l'era giust d'fär un poch d'bandoria e stär alegher, perchè 'sto tò fradel fradel l'era mort e l'è turnä viv; l'era pers e l'è stä truvä".
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 233