La parabola del Figliol Prodigo DLM

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Parabola del figlio prodigo DLM  (1841) 
by Giambattista Cubich

11. E el daic: Jon ciairt jomno el avaja, doi feil,

12. e el plé pedlo de louro daic a soa tuota: Tuota duoteme la puarte de moi luc, che me toca, e jul spartait tra louro la sostuanza.

13. e dapu pauch dai, mais toich indajoi, el feil ple pedlo andait a la luorga, e luoc el dissipuat toich el soo, viviand malamiant.

14. e dapú ch’el ju sconsumuot toich, venait joina maura caresteja en col pajais, e a jal scomçuat mancuarghe el bisuagn.

15. e ju sait, e el se ju presentuat da join de la cituat de quel° pajais, il qual go lo ju manduat alla soa vila, percà, puoscro i puarch.

16. e el bramò emplar el vianter de sillot, che manciuava i puarch, e no ja i blaja dúarghe.

17. Muà el ju' venait in se stiass, daic: quinci jomni de journata en cuassa da me tuota i ju bonduanza de puan e cua ju muor de fum.

18. Me moituro, e zera da me tuota, e ghe decra: Tuota je blasmûat contra el cil, e contra de toi:

19. no sai plu deign da clamuor tu feil, tràtajame compaigns dei jultri, che saun a journauta.

20. E el se ju alzuat, e ju sait dal tuota. Intuant ch’el jera alla luarga, su tuota el ju vedait e se ju muoss de compassion, el coreja per zergua encuantra e se je trat al soglo e lo ju bissut.

21. e el feil ghe ju duet: tuota je blasmuat contra el cil, e contra de toi: no sai dein de clamuar toi feil.

22. E il tuota daic ai sui scliv: Priast, portuate le vestemiant ple bial, e metaitelo en duass, e metaite en tel declo l'agnial, e i stivil in tei pich.

23. e menaite el vedel grass: e che se maciua, e che se faiss tratamiant.

24. Perca cost mi feil jera muart, e gliu ressussituat; el jera piars, e els se recatuat. E ju scomençua fiar la fiasta.

25. El feil ple maur jera in campagna, e al ju turnuat vencenaind a la cuossa, el ju sentait i saun e i bal.

26. e el clamuà el su scluav, e lu ju dumanduat: coisa san cost?

27. E jal lui respaust: Je tornuat to fruatru, e to tuota el ja dermuat join vedel grass, percà al ju venait suan.

28. E gliù se rabiud bin, e no blaja entrar. El tuota, donqua el venait fure, e al scomençut gliu preguar.

29. Ma el ju respauss, e el daic a suoi tuota: sant teinch jein, che ti je servait, e no jai muai mancuat de col che ti hai det, e no ti mi duat mui un pedlo sapial, che me lo godeva en companeja coi mi amaich. 30. Muà dapù che ju venait cost tu feil, che al ju manciuat la soa sostuanza colle mulier del mond, te ja dermut per jal el vedel grass.

31. Mu el tuota el ju det: feil siampre sante con maie, e tut el mi san tu. 32. Ma jera des rassaun che se fasse fiasta, percà cost tu fruatru jera muart, e gliù ressussituat; el jera piars, e el se recatuat.