La calamitat de Garono méso en bersés patouèsés p'el Faouré de la magistéro

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La calamitat de Garono méso en bersés patouèsés p'el Faouré de la magistéro.
by August Forès


Lou 23 do jun, la beillo de sen Jan,
Uno festo quo ran la campagno jouyouso
E luzento do focs, l aïgo neguet Toulouso.
Arriben en braman coumo un troupel do braous,
Garono briso tout, murs, barrières, enclaous.
Trobo l'poun do Sen Peiro en nassen, lou n'éporto.
Ten l'ilo del Castel, al grant Espital monto,
Cato lou Port Garraou è del que de Tounis
Sul barri sen Subra tout d'un cop s'esplandis.
Nostro-Damo la Negro, en poussessiou pourtado,
A Garono del poun pescurés es moustrado ;
Mes nou pot pas fa poou al tarriblo couren
Que ronflo, Irouno, creis, creis à cado moumen.
La nech ben per repè, l'aïgat reste soûl meslre.
Labels, coumo'no serp longo d'un kilomeslre,
Laïgo tournéjo l'harn é lou bous ten sarrat
Dinquos, de cap à founs, que se siosqué apilat.
Qu'un doll l'aïga per tout, per earmros è crambos !
Do luns deçà deiâ que semblou de luserambos!
L'escur!... un cridadis plangen è piétadous:
« Nous negan ! henès doun ! al secous ! al sccous ! »
E Garono lonjouii furouso founîllaho,
Coumo n'cop de canon la carrière toumbabo,
E non cridabou plus d'aquel constat, Al joun
So bejet lon malhur do l'aoutre cap del peun
Lou barri sen fuira, quan bengiut la matino,
Pécaïre, n'éro pins qu'un pitot de ruine,
Do parets sans couber, d'aihres brisais è torts,
Pleno d'aïgo, de dol, de glermos è de morts!
Lou s que soun enterrais pes cementerîs, l'aïga
Lous ba dessousterra din 'ours tombos : derraïge
Las caïssos, qu'en naden tornou din lous oustals
E fan trambla tous bious en tustan as pourtals!
Lous bïous! bendran, dislon : se soun anats resroundre.
Quatre cents no manquet que poudion pas respoundre :
Paires, maïres, efans que digun beira plus
E dins «quel fangas negats, retes et blas!...
E lous quéroun pas morts, de bint à trento milo,
San pa, ni foe, ni loe degarats per lo bilo
Lou paouro sans couralge el lou ritcho tout nut,
Cridabou : nue faren se b'aben tout perdut !
Tout? nani ! bïras bous ! quand lou dol bous escano,
Del constat de Paris se desplègò n'o areano,
Quo nous luzira léou coumo la des estions,
Per mena dins Toulouse un angel del boun Dious.
Laïssats, en attendea, lons soùldafs dins la naouco
Quo n'en tanlis salhals débès la Patto-d'Aouco,
E siguen per débat la Garonne que cour.
A Golfech do Sen Jan laissèt pas qu'un ouslal
E la gleyo, Bourgeat, boun fil d'un brabe pèro,
D'un dol pu grand beléen salbet la Magistère.
Aprep Garono fuel»; lou pais del pruniè,
Gen, l'aguet a soun tour, mes noun pas lou darnîé.
Adiou paourc Gracié, la hèle proumenado,
Ono den:pey lantis d'ans tante d'aîgo es passade !
Teusourmes soun touinbats, ne reste pas un seul.
Ya plus quo Jansemin encrancat coumo'n poul.
Aprep tan île Malhurs l'albo brillel huronso.
Esceutas lou canou rcboumbis a Toulouse,
Quai nous bon tcyio?,., Aquel quo ten ta sajomen
Lou menai del paîs o del gouhornomen.
Dins nostris pessomens, loungs, négrés è sinistrés
Per nous repazima ben ambo dons ministres,
Esceutas ! bibe Mac-Mahoun !
L'angel quo dins l'es mr fa luzi l'espéranse
Bibo lou grand souldat qu'a défendu! la Franse
E que la garde cade jeun !
Del foun del cor del pople nqiul crit so lebabo,
E la seguit, per tout oun Mae-Mohoun passabe,
El, non n'a pas laissai l œ sans lou hesita.
A Toulouse l'an bisl, l'an bisl a Mountalba.
Aïs Sarrazis, Moïssae, Gelfeeh, La Magistère,
Gen, a moustral, nom» pas un mestre, mais un pèro.
Soi.n parla, ferme et franc, que sul cor ba tinla,
Bal cen copts mai que l'or que doune sans counla !
Ba tout bisl : a jutjat, nban do s'ana jaïre,
Lous que peroroun nia utfs que n'an paî fach gaïre.
Sap quo maires, préfols, seran pas a l'espar,
E mio moussu Buffet leur fara bonne part,
E n'emblidara pas, la bésite fenido,
Aquel floc do balens qu'an espaouzat leur bide
Per salba sîmplomen, grandemen, des aïgats,
Lous que san Jour secours are sayoun negats.
En prumlô lec la troupe, à Toulouse es estade
Se qu'ai crit de Paounou sera loujoun l'armade !
Arlillurs o dragouns, souldat è général,
Cadun a fach soun prou dins aquel grand Irabal,
Lous nobles flacon pas, quan l'armado s'abanse :
A qui ne meuilo un des pus anciens de Franso :
Paouro marquis d'Haounoul ! ne boulio salba sel,
Al moch do Sen Subra Garonno l'engoulet !
Anen, s'en pla cargats de dol ô do misère!
Mes, s'a dreeh que se plangs. latcho que désespère ;
L'argcn plcou dé per tout : Madame Slac-Mahoun
A lebat per nous aous vint un cots un milloun.
Lous pitchous è lous grans, Paris, toutes las bilos
E l'estrangè, descuts nous enhoyoun de pilos.
Couratgé! un mainajou près per l'aïge en passen,
A Bourdéous din soun brès arribet tout risea :
Des jouns bèlis et bous perden pas l'espérenso,
Coumo quel angèlou, Dioussalbara la Franso