La Sposa Francesca, att I

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Sposa Francesca, att I  (1704) 
by Francesco De Lemene
Wikipedia

SCENA 2

(la Sposa Francesca indeperlee)

Ona Donna intrigada

pu de quel che som mì
ne cred che la ghe sia
in tutta la contrada.
Cecco fiol de la Lucia
con la mia Catelina el fa l'amor:
l'è bòn fiol, e 'l me pias, ma 'l gh'è de mei.
Nè chì so 'l mé consei.
El Sior Giuli, vegnut a cà Dottor,
poc temp fa da Pavia,
vedi che 'l ghe fa fa pur gran cortesia.
Lu semper su i festen la favoriss;
se l'incontra per strada
quai parola d'affett sempre el ghe dis.
Ma 'na bona giornada
fu quella de l'oltr'ier.
Erom a on monester
dove i metteven monega ona puttta.
Gh'era Monsior, e gh'era
sicur de la città
tutta la Nobiltà,
e mì n'ho mai vedut simil calchera
che la m'oss spettazzà.
Or in quella fonziòn
i daven via sonetti
e i daven via bonbòn.
Che fè 'l Sior Giuli? A forza de sburlòn
el vegnè press a num, e a Catelina
el ghe portè on sonett
e 'l ghe impì de bonbòn el fazzolett.
Quest l'è pur segn d'affett?
Ne se 'n pol dubità.
Catelina però na se na dà!
L'è insì gnocca e melensa
che né la ghe fa a ment né la ghe pensa.
N'orrevv gnan smalizialla
ma n'orrevv gnan fag perde sò ventura;
e, s'orress dig quai cos per maistralla,
ne la capirà gnen che l'è tropp dura.
St'oltra festa ghe diss uscend de cà:
Catelina, abbia ment,
per na fà rid la zent,
che semper, se s'incontra ona quai Siora,
t'hè semper da lassalla andà de sora.
Tì va semper da bass e dag la man.
Da lì mezz quarten d'ora
incontrem ona Siora de Milan.
La fiola l'andè a bass, ma in quell'istant
la cavè 'l guant e la ghe dè la man.
Ma quest anc poc importa,
l'è 'l pez che na la sa,
pedega, poc ascorta,
e l'ha pers el petit da lavorà.
Per quest la staravv mei int ona cà
che fuss d'on zentilom,
che a cà d'on poverom,
dove semper gh'è tropp da tramescà.
Mì so ben che ste cosse n'ien da dì,
né da lassai savè;
ma mì senza crappà na i poss tasè,
e però i idghi, per na fai sentì,
quande som da per mi.
A so ben che i vesen se ridaran,
e che tutti i diran
che, se 'l Sior Giuli ven da Catelina
ona quai volte a vedella,
a la fa per toss spass e per burlalla,
o per ingattinalla;
basta: arrò ben mì l'ogg a la padella.
A n'ho ben vist dei oltri, in st'occasiòn,
comenzà in burla e po fenì de bòn.
Ma quest l'è poc travai,
respett al gran travai c'ho del mé om
desaviad, né 'l vol remendes mai.
A predica 'na festa el vist in Dom,
e tra mì stessa diss: Predicator,
revolteg on pò 'l cor.
Ghe diss la sira po: Desim on pò,
Steven mé car, dove sivv stai incò?
Lu 'l me respos: incò ch'è dì de festa,
dove vorressov mai
Francesca che fuss stai?
Som stai a Sant Antoni,
a San Carlo, a San Zorz, a fà dei passi.
E mì ghe replichè: sievv benedett,
tend alle devoziòn,
andà a le tò staziòn, e po andà a spassi
e lassà le cattive compagnie.
Hevi el cor tutt content.
Savè po 'l vegnent che Sant Antoni
e San Carlo e San Zorz ien ostarie.
Oh mal sortada povera Francesca!
Con 'na brava fiola e on marit bravo
vun a ne 'l vol mai fa quel che el doravvo,
l'oltra na la sa quel che la se pesca:
o mal sortada povera Francesca!