La Parabola del Figliol Prodigo MAR

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Parabola del Figliol Prodigo MAR  (1832)  by Joseph Theodor Haller
ladin mareo
grafia moderna

La Parabola del Figliol Prodigo MAR

N zerto om â dui fis:
Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dámo la pert dla facolté, che mo toca"; y ël i á despartí l' avëi.
Y do nia trec dis, abiné ch' al â le fi plü jonn, döt enadöm, s' an é jü demez te n paisc dalunc, y enló ál desfat ia le fatissó con vire alangrana.
Y despò ch' al s' á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lü, y al scomenciâ d' avëi mangora.
Al s' an é jü y se mët pro önn dla ciüté de chël lü, y cösc l' á motü sö en söa vila a ciaré dai porcí.
Al orea emplí so onter de ro, che mangiâ i porcí, y degügn ne i an dea.
Mo gnü en se dijel: "Cotan de servitú en ciasa de mio pere á pan dessorora, y iu me möri chiló da fan.
Iu tolará ca y jará da mio pere, y i dijará: Pere iu á fat picé en ci, y dan te.
Iu ne sun pa plü dëgn d' ester nominé to fi; fámo sciöche önn de tü sorvidus."
Y al á tut ca, y s' an é gnü da so pere. Y canche al ea ciamó dalunc, l' ál odü so pere, y möt da compasciun, y corenn adalerch, i él salté encër so col, y l' á bajé.
Y le fi i dijea: "Pere, iu á fat picé en ci, y dan te; iu ne sun plü dëgn d' ester nominé to fi."

Mo le pere dij a sü sorvidus: "Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y iestile, y déi l' anel tla man, y i cialzá tal pe.
Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia.
Porcí che cösc mio fi ea mort, y al é ressorí, al ea en malora, y al é gnü ciafé." Y ai s' é metüs a bancheté.
Mo so fi plü vedl ea lafora tla campagna, y canche al é gnü, y röâ dampró da ciasa aldîl sonenn y balenn.

Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che cösc foss.
Cösc i á dit: "To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël che al l' á ciafé entun."
Mo ël s' á dessené, y ne orea jí ete; mo so pere é jü fora, y á scomencé a le perié.
Mo al á respognü, y dit a so pere: Ciara tan d' agn ne te sunse sté dejobediënt, y mai ne m' aste dé n asó, che iu ess podü m' al mangé con mi amisc.
Mo spo che cösc to fi, co s' á mangé ia le fatissó coles putanes, é gnü, i aste sbocarí n gras videl."
Mo ël dijea al fi: "Fi, tö t' es dagnora pro me, y döt le mio é to;
Mo sën mësson mangé y s' la goder, porcí che cösc to fre ea mort, y gnü endô vi; pordü, y endô ciafé."