La Gerusalemme liberata (De Lemene)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Gerusalemme liberata (De Lemene)  (1670) 
by Francesco De Lemene

Francesco De Lemene (1634-1704)

La Gerusalemme liberata

ARGOMENT


El gran cas de Sofronia voj cantà
quel che zà cantè 'l Tass con stil toscan;
ma mi con poca spesa a voj mudà
e ve 'l voj fà sentì con stil nostran.
El Tass l'è on bergamasch, però chi sa
che na ghe bagna el nas on lodesan?
Vu che sentii, dirii, se magior lod
quei de Bergom avrann, o quei de Lod!

_____


Mentre 'l tirann ben ben d'armass procura
se ghe fa inanz Ismenn on dì solett;
Ismenn, ch'infina de la sepoltura
el ciama i morti in vita, e se 'l se mett,
fin a Pluton là a bass al fa pagura;
nomà col barbottà d'on sò versett
el ghe comanda ai spiriti, che 'l pol
ligai e desligai, conforme 'l vol.

L'era Cristian, e adess l'è con Macon
ma na 'l pol tralassà l'antica usanza;
el fa i incanti, e in tutte dò poch bon,
el fa de le dò legg ona mes'cianza;
da quell sò logh, dove 'l sta a fà el strion,
da la zente del mondo in lontananza,
el ven a consejà el re Aladen
e se pol dì: l'è chì el rest del Carlen.

Sior, el ghe dis, purtrop avì sentid,
che ven marciand quella crudell canaja;
sarà el cel, sarà el mond del nost partid.
Se però ne se mangiom sott la paja;
vu de re, de soldad, i fatt, i ditt
pu, che né 'l podestà de Sinigaja;
e se ognun, come vu, se sa desverze
cert, che 'l nemigh ne 'l porta via le verze.

An' mì son chì per fà quell poch che soo;
stem tutti al ben e al mal de bon fradei;
mì, come magh che son, incantaroo;
mì, come vegg che son, daroo consej;
quei angioi che del cel i caschen zò
i faroo lavorà come famej;
Ma prima ve voj dì per quale vie
mì saria per comenzà le striarie.

I g'hann i Cristian in la sò gesa
on altaa in confession, con su el retratt
de quella, che per mader fudè presa
de quell che, i disen lor, a n'ha salvad;
gh'è semper pizz 'na lampada, e destesa
gh'è sora ona tendina de brocad,
e gh'è d'intorno intorno, in vari modi,
scozzole, gambe, che questa efige e mille invodi.

Voj mò, che questa imagine vu todii,
e che la portee via de vosta man,
e in la vosta meschitta a la mettii,
mì faroo pò l'incant, e alora invan
finché ben ben vu la custodirii,
v'assaltarà l'esercit cristian;
e per on cert secrett mì v'assicuri
che 'l vost impero e vu sarii sicuri.

Insì el ghe dis, e lu con impazienza
el corr a quella gesa, el se fè lader,
el sforza i preiti, nè 'l dis con licenza
ma el porta via el ritratt de la gran mader.
In la sò sinagoga, invè mai senza
cattà pecad se prega, el mett el quader.
Ghe fè pò el magh d'incant, e quell brutt seroch
cred, che 'l ghe disess lu Bertich, Bertoch!

Ma la matina adree, lì al campanen
el sacrestan, o el campanee che 'l fuss,
ne 'l trova pu l'imagin, e tapen
invan la cerca, el ruga in ogni bus.
El dà 'sta medesina al re Aladen,
che tutt infuriad e tutt confus
el crede ben, ma 'l ne sa mò la strada,
che sia stad quai Cristian che l'ha zufada.

O fussen i Cristian che la robenn
o fuss el cel che l'opra senza ostacol
ch'essend quell volt in logh che ne convenn
ne i possè remirà simil spetacol,
la cosa l'è anmò insì, né se sa ben
se l'opra fuss umana, opur miracol;
l'è però ben, che i omni n'i ceden lor
e fà d'on sì bell fatt el cel autor.

El re el fa fà 'na gran perquisizzion
in tutte quelle gese, in ogni cà;
a chi el furt ghe desquatta el ghe fa on don
e chi le quatta le vol impicà.
El fé corr el crivell anca el strion,
ma ne 'l poss mai savè la verità
che 'l cel, o siel stad lu, o ché siel stad,
a la sò barba a l'ha semper celad.

[...]