Jump to content

La Batracomiomachia

From Wikisource
La Batracomiomachia
by Alessandro Garioni
191528La BatracomiomachiaAlessandro Garioni

Lissander Garion (1743-1818)


LA BATRACOMIOMACHIA DI OMERO

PARAFRASI

in ottave milanesi,

work in progress

«Questa amenissima produzione vide già la luce in Milano coi tipi del Motta nell'anno 1793. L'A. dedicolla in allora al dotto cardinale Angelo Maria Durini, e la corredò di un erudito proemio, del testo greco, di una traduzione letterale italiana e di varie note che ommettemmo come estranee al carattere della nostra raccolta. In fronte di quell'edizione leggesi altresì il seguente Sonetto, che amiamo di qui riportare.

A chi voress critegà.

Coss'eel sto reffignamm su tant el nas
   perchè vestissi Omer de Meneghin?
   Gnanch s'el vestiss, sia malanlaggia asquas,
   de ruee, de magutt, de sciavattin!
A la stoffa inscì bella, che la pias,
   anca ai strani; ai diamant, perla e rubin
   che gh'è su a mucc, nol resta persuas
   ch'el vestii l'è scialos, nobel e fin?
Sur critegh, che nol sia tant intregh
   de battezzà el lenguagg di nost Carlon
   derusc comè la lisca di cadregh!
Oltra ess gentil, l'ha on mondo d'espression
   che hin perla e gemm fettiv portaa di Gregh...
   Ch'el vaga a consultass col nost Varron!»

La Batracomiomachia di Omero.

(parafrasi).

Mort de set ona ona vœulta on pover ratt,
   tra el corr e avenn avuu in cinqu quattrin
   per ess staa in brusa d'andà in bocca al gatt,
   el metteva già a mœuj el barbozzin,
   tutt scalmanaa, ross ross comè on scarlatt,
   in d'on laghett che l'eva lì vesin;
   e, intant ch'el bev con gust sta consolina,
   el le ved Paludan ditt el Ciarlina.

E inscì el ghe dis: «Ovej, quell forestee,
   chi hin i tœu? De dove vegnet via?
   Comè mò chì a sta riva? Chi te see?
   Guarda el fatt tò a no dimm ona bosia,
   Parlem de ver amis!... Se te diree
   la veritaa, menandet a cà mia,
   vuj caregatt de tanci bej regaj,
   che, de per tì, t'ee de stantà a portaj!...

«Mi sont el re di rann Sgonfiaganass,
   e me porten i rann on gran respett;
   mangiand, cantand, dormend, andand a spass
   no sfalzen i mee orden in d'on ett;
   no mœven mai la bocca, on did, on pass,
   sia mò dent, sia mò fœura del laghett,
   se mi no ghe doo on segn; insomma, mi
   ghe comandi a bacchetta nocc e dì.

«Quant ai mee vicc, per datten on indizi,
   diroo che on dì Fanghin andand in strusa
   sul Pò l'ha fa lott lott el sposalizi
   con la regina di acqu Idromedusa.
   Lu de lee, lee de lu l'istess caprizi,
   l'istess geni mostrand, dent ona busa
   sconduda tra i rivon de l'istess Pò,
   han faa, che sont mi quell, el primm popò.

«Ma te vedi anca ti grazios e bell!
   Ai dencitt bianch, al musin delicaa,
   ai oggitt barlusent come dò stell,
   al vestii nobel, luster, velutaa,
   al gest, al portament tutt seri, e a quell
   strusatt a dree con tanta maestaa
   giò per terra la cova longa on brazza,
   l'è franch che te see el re de la toa razza.

«E on re che ghe sta ben la spada al fianch,
   e el scettro in man, e in testa el diademma!
   Me par in guerra de vedett tant franch
   che de cent re nemis no t'abbiett temma;
   anzi ti sol te siet bon almanch
   de sconquassann cinquanta tucc insemma.
   A tì mò, donca, adess, alto, de brav,
   a cascià fœura l'alber di tœu av!...»

A sti incensad, come quand on pollin
   ch'el sgonfia a trà di ziffol i coraj,
   e el fa glô glô, la rœuda e on bell crespin;
   inscì, pavoneggiandes finamai,
   refignand de legria el sò musin,
   repiè el ratt: «Cossa te cerchet mai?
   Guarda se la mia razza l'è ordenaria!
   L'è cognossuda in ciel, in terra e in l'aria!

«S'el re Sgonfia-ganass domà el se degna
   de compagnamm (che soo che i gamb ghi ha bonn)
   al mè palazz, el capirà a l'insegna
   de scud, de lanz, de scetter, de coronn
   (tra moriggiœu, tappon e de colmegna)
   el capirà la razza di mee nonn!
   In pocch paroll: in di mee venn ghe buj
   on sangu real!... Hoo nomm Roba-freguj!

«El mè papà l'ha in nomm Rosega-pan,
   e, per bravura, el mena tucc a scœura.
   Ghe n'avarev de dinn pœù fin doman
   parland de la mia mamma Lecca-mœura.
   Diroo domà che lee l'è del sovran
   Mangia-persutt la pu bona fiœura.
   Insomma lee, temp fa, in d'on gabanott,
   l'ha faa, fasendem mi, el sò terz mas'ciott.

«Sta bona mamma, dopo avuu la tetta,
   con di figh, di nisciœeur e di castegn
   de piscinin m'ha mantegnuu in braghetta,
   e, a pocch a pocch, la m'ha guzzaa l'ingegn
   de sgrià fœura i nôs de la gussetta;
   e, cont cent olter pascol, sont a segn
   de vess fœura di busch, d'avè faa i oss
   tal e qual te me vedet grand e gross.

«Mi parli s'cett!... El ratt, tutt quell ch'el dis,
   el dis con veritaa!... Ghe trovarii
   in tutt olter d'avè besogn de avvis,
   ma in bosia no mai el cattarii.
   Come vœut, pœù, che mi te sia amis,
   quand la natura istessa l'ha spartii
   tra nun on natural tant defferent,
   che se somejen propri on bell nient?

VoL X 2


i4

Befatt se i ratt sui spazzacà e granee
Gir bau i so tann al succ ; eì vost niasc
Dov' eel ? n' eel vera che vujolter stee
In di fondure di foss tra i pallanasc
A ma uj in\o]tiaa come ori vivee
De mescli e lusirceul in di boasc ?
E aneli ben eh' el spuzza el lece come ona pesta 7
lant tant glie dormii dent e glie fee festa?

Se pceù te vceu che parla de cusina,
L'è pur el tò disnà on disnà baloss :
Verz ; zucch ; bied ? n' eel vera intantafìna
Con qualier erborinn che nass tra i foss 5
N' eel vera eh' hin qui] erb sira e mattina
Che dopo ave cantaa te stoppa el goss?
T>ia come paccia el ratt no gr? è nissun-
Tult quell che paccia l'ornili ; paccem aneli nun.

El cred ben lu el bon omm de vorè scond
I miceli boffett, restinn ? ben gremolaa
In quell cavagn , in quell beli sesl redond 7
E qui] carsenzon dolz y tanl deìicaa
Che varen per bio bacch lult T or del mond,
IV ceuli ; de mel ; de sesamo impaslaa;
El ered ben de sahaj perchè je guaina
Cold cold sott ai pattonn dent in la marna.

E cent va'ti! t pussee dolz che ne i carsenz
Ghe par a la contessa Mondaris
JD' ave saraa sott ciav in di cardenz
(Che per nagott l'ha minga i cavi] gris)
Bonbon e mei e gius e quintessenz
Che fan lecca anca ai dei ong e barbis;
Giacche mej de nujolter poveritt
San sca-ndes anca lor i so petitt.



i5
Ecco T ha miss ina in la moschirceura r
I rigali j voltaa in la gradiscila.
S'ciavo quell locch de lard , quella tajceura
De persutt 7 de salam ? de mortadella - }
L' ha saraa su luttcoss la moriggioeura
E raascarpina fresca e formaggetta
E batteimatt e mascarpon de Vaver
E i robioritl de pegor e de caver.

A sentì el cceugh V ha ciavaa sa de slanz
Oeuìi, grass e butter ; tult 1' onscisciamm '
Ch' el serv de condiment per i pitanz ;
E intant el ratt l'ha de crepa de famm ;
L'ha gnanch de lecca su ; de god i avanz?
Pover gnpcch che Y è 1' omm ! pover salamm !
El sa mò minga che sii denc ne serven
Come tant ciav che luce i port ne derven.

In mezz a sta brandoria , a sta cuccagna
D' ave con pocch la pappa beli e fada t
Nissun dovaràv rompen la cavagna 7
Dovaressem sta in pas de camarada ;
E pur insci noi fuss : certi bardagna
Dopo ona potentissima pacciada ;
Porci porcon che creppen meneman,
Mennen pur anch del ruzz ; fan del baccani

Mi mò che tra i vertù soo romp i nós ?
Coi pu insolent sont anca bon de dilla :
Per doma i bej umor e i caprizios
Me casci dent tra i primm, e per fenili a f
Giacche sont di pu fort e coraggios ;
En butti a terra des o dodes. milla.
Han de prova a sgraffìgnass , a niordes :
Mi son$ el mazzasett, strnppiaquattordes,



i6

Anchl'ottim , che l'è poeù l'ormi), aneli lu ; per
El sia stramenaa senza mesura, (quant

Ori cilanon desutel ; on giganl,
Senza ess in del carlee o in sepoltura,
Ma viv , si viv vivisc , mi tant e lant
Con lutt el so boffà no gh'hoo paura:
Basta doma eli' e] dorma via seguent
Focura di pee di gatt e de la gent.

Allora mi beli beli , polid polid
Me troo sott a la dobbia senza alzalla ,
Glie rosigui el calcagn e i scimm di did ,
Perchè in del grass l'è dov'el ratt el sciaìla;
E pur ch'il credarav ! coi mee ferid
Mi peri la gajna senza falla
Cria ; e s' el dorma savorii, noi vedi
A tra el minem sospir , gnanca el dessedh

Dò coss tra tu ce i coss, idest el gatt
E el sparavee in sto mond ne fan stremi :
Gnaja a dagh dent in di ong ; no gli' è de sbalt
Massem el prim , dopo avenn faa sguagnì ,
Dopo d' avenn consciaa come pilatt
Con fann giugà a la balla, el ne tra li
Con dò strengiud de denc , con quij so sgriff
Ch' el cascia fceura pesg che né on bargniff.

Di voeult ne reussiss ben de scappa
Per on quej tanabus dent per i mur }
Ma el scrocch V è semper lì a spionà
Xjsmand per tult i boeucc e filidur ;
È s' e! capiss eh' el ratt noi pò sbignà
Per olirà part y el dis : Mi sont sicuri
"Viina -di dò, o là dent bee ugna eh' el mceura,
O che cU chi lu l'ha de solia fceura,



Gh'è poeù la trappola 7 e lei doo on ordegn
Pur tropp eh' el fa di ralt stragia e mina :
1/ è 'minga staa faa insci va là che vegn,
Ma con malizia e ben de quella fina j
Chi le pienta de ferr e chi de legn;
De là gli' è spantegaa de là farina,
De scia on rampili l' insfilza di ranzaj
De nòs ; de codeghelta, de forma] .

Quella de ferr la par giust on gabbiceli
Tii aa sul meder d' ona cupoletta \
Inscima la gh' ha on bus de pedriceu 7
Che se ghe femm la giò la scherli ghetta
Per nun ¥ è propi el gì cerigli de 1' or bisce u y
Emm beli paii a cerca quella scaletta
Che n' ha menaa debass 9 e se a taston
La troeuvem 7 se sgarbellem el muson.

Quella de legn ? ah ti le see nagott !
li' è on mantes d' orghen quand P è su sgonfiaa,
L' è tal e qual quel! malanacc gabbiott
Spuaa spuisc ; se pceù semni destinaà
Pei sort de boriagli denler de merlott,
Allora el becch a l'oca già l'è faa:
La batt propi d' on attem d' ori moment
Tocca el crostin ; e tracch > sarass de denta

Oltra sti ordegn posta tra mila latter
Gh'è cert macchen che ciamen trabucchi],
Per el pu miss arent ai busegatter
Caregh de sass ? de copp e de quadri],
Tegnuu sald de trii legn che forma on quatter ;
On quatter marca dett stampaa di stri] }
Perchè a toccali del pè doma on sgrizzin^
Ghe restem spettasciaa in d'on carsenzin.



v8

Tri tutt el rest el rati el se le passa
Ale-grame nt in bona compagnia :
Ti per canta te sgonfici la g3nassa ;
E mi per ziffola sgonfii la mia ;
Mi vivi in del bombas, nodi in la grassa ;
Mai che me tocca de pali la ghia ,
Che mi no mangi roba cruda e zerba ,
Come sarav di remo la zz , de 1' erba,

A sti reson noi pò pu sta in la peli
Sgonfia-ganass: ridend ; Et mai vcduu .
El repia, in la stalla, in del stabiell
Quij asen, quij porscij ben mantegnun
De biava e fen , de giand e de panell ?
Coss' eel tutt el so vant ? l'è a Ira de cuu ;
Raggia, rogna, smorbià e mett ingossa :
Ben, fa el cunt d' ess aneli ti V islessa cessa.

Nun rann si che in di lagh nun gh'emm asquas
Tutt quell mai che se pò desidera.
I riv , disi nagotta ! hin pienn aras
De maravej : là dent a Iripillà
Per i ort e pradaiij in santa pas,
E dopo ess sforaggiaa , anch refrescà
Solt acqua el corp , che gust ! ai curt : de viv
El n'ha daa Giove in l'acqua e sora ai riv*

Se pofìù in di praa gibillqn i bagaj
Quand de la tanna caven foeura el grì
O ciappen la guggella o on beli parpaj ,
Che legna, figureia mò ti,
Yedend di rann se ponn riva a ciappaj -,
Ma appenna han dilt : Oh bella ! glie l'hoo chi:
Ghe brissem fceura , e cont on sai tare! 1
Ciaff, sott acqua in del foss salvem la peli



L'è faci! pceu. a capì ch'hin minga bali
Quij coss che cunti, ma che parli scett;
De la del foss te portaroo sui spali ,
T) guarda ben doma el fatt lo a no mett
Yegnend giò de la riva on quej pè in fall £
Che no te borlet dent in dei iaghett ;
Ti tacchet ben 7 coragg : che se te fidet ,
Menandet a cà mia vuj che te ridet.

Appenna ch'el gli' ha dilt sti pocch pareli,
Lu a dagh i spali 7 quest a monta in spalletta f
L' è staa V isless ; el se glie tacca al eoli
Per monta pussee lest con la sciampetta,
A queìl coli moresin giust come on moli
De pan fresch, e a vede che la barchetta
Con pu che la va in là glie ven appress
Bell beli el port ; l'è alegher come on pess« 

Ma quand l'è propi in mezz, tra che ai so ceucc
El Iaghett Ve on gran mar affond affond ,
Tra la paura de fagh dent on bceucc,
Tra vess sbroffaa de tucc i part di ond ,
Glie trema i garnb , glie ballen i genceucc,
El se scarpa i cavi] } el se confond 7
El streng per el spaghett de boria denter
Del so cavali cont i gambett el venter.

Glie batt el cceur : No poss ; el dis ; che pianse
El me malann , sont andaa mi a cercali.
In terra almanch me ruzi la coi scansc
Se rompi i gamb borland giò de cavali ;
Ma s' el me Irà in del foss sto rozz mastransc,
]$o gh' è remedi 7 mceuri senza fall.
Ah cara terra ! se te poss vede 7
Mai pu per acqua ; in terra, in terra, e ape.



20

A Iman eh in terra se la ven giò a secc
l'acqua del ciel a bagnusciamni, pazienza,
Al ini di fin pceù trceuvi d' andà a tecc ;
Chi mò coi pee in de l'acqua a mceuj, e senza
Bepar, me tocca a barbellà del frecc:
Ah dei del ciel on poo de provvidenza!
Che se vun de vujo ter no me jutta,
Mi me la vedi, hoo de passalla brutta.

Con tutt quest soo el proverbi in sti tandcmm,
JSoo ch'el dis : juttet che te juttaroo ;
Però guardee 7 guai dee se no me premm
De fa tutt qtiell che poss : quell che mi foo
tèa servimm del covin come de rerum-
Yorii mò dì che in port glie rivaroo?....
Ma ti , Sgonfìa-ganass , perchè te vee
Liron liran de sloffi e d' andeghee ?

Chi porta on pes de cceur l'ha el pont d'onor
De portali prest e franch che noi biccocca :
Quand che dia Giove trasformaa in d'on tor
El porte per el mar la soa bacciocca,

  • Ko l'ha mancaa de fagh tucc i pont d' or ;

Senza strollagh gnanch l'orla de la socca ;
Allegrament , con tceussela in spalletta,
El la mene in d' on attem fina a Cretta.

Insci sfogand el ratt a tu per tu,
Spongend la rana e scongiurand i oracol ,
Ecco ona bissa che la drizza su
Fceura de 1' acqua el coli : a sto spettacol
Gh'han el squitt luce e duuche no en ponnpu;
Ma quell che va de mezz F è el pover bacol :
Sgonfìa-ganass , scorlendes in la spalla
Coi gamb a V ari ; el pienta el ratt a galla.