La Batracomiomachia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Batracomiomachia
by Alessandro Garioni

Lissander Garion (1743-1818)


M BATRACOMIOMACHIA DI OMERO

PARAFRASI

in ottave milanesi,

work in progress


AL LETTORE.

Questa amenissima produzione vide già la luce in Milano coi tipi di Motta nelC anno 1795. LI A. dedicolla in allora al dotto car- dinale Angelo Maria D urini ; e la corredò di un erudito proemio > del testo greco , di una traduzione letterale italiana e di varie note che noi ommettemmo come estranee al carattere della nostra raccolta. In fronte di quell' edizione leggesi altresì il seguente So- netto che amiamo di qui riportare.

A chi voress critega.

Co ss 1 eel sto reffìgnamm su tant el nas Perché vestissi Omer de Mene ghin ? Gnanch s' el vestiss , sia malanaggia asquas y De ruee y de magutt , de sciavattin.

si. la stoffa insci bella , che la pias Anca ai strani ; ai diamante perla e rubiti Che gh' è su a mucc > noi resta persuas CK el vestii Ve scialos , nobel e fin?

Sur critegh che noi sia tant intregh De battezza el lenguagg di nost Cailon De i*us e come la lisca di cadregh.

Oltra e ss gentil, V ha on mondo d' espression Cti hin perla e gemm fettiv portaa di Greghi ' CK ti vaga a consultass col nost farron.


La Batracomiomachia

On poemma compost in gregh de Omer,
d'on Villerì tradott in vers latin,
in vers toscan d'on Dolci, d'on Malpier,
d'on Ricc, d'on Del Sart, Ridolf, Salvin:
possibel mò che on Magg, on Balestrer
no se sien miss a trall in meneghin!
On Magg in sto dialett tant singolar,
on Balestreri el sò pu brav scolar!

On Magg oltra la lengua meneghina
anca del gregh, de sora pu tant prategh,
de vegnì destinaa in la Palatina
a fà de lengua grega el cattedrategh!
Talchè buttandel giò in d'ona mattina
el n'avarav traa locch, camuff, estategh,
e el poemma el saraa staa mancomal
spuaa spuisc el test original!

On Balestreri pœù scherzà su on gatt,
e sbizzarriss sora d'ona cagnetta,
con fagh a tucc e duu el pu bell retratt
sui vezz, sui smorfiarij, su la grazietta;
e d'on poemaa dove rann e ratt
tacchen ona baruffa malarbetta,
tasenn afacc, gnanca sfodrà ona rima
quand che s'hin mettuu dent omen de zima!



IO

Capissi: el me gran geni han. preveduti,
Che mi voreva scriv sta paccagnma ,
3£ per quesl compiasever han lasuu
De bombason lassandem la man drizza :
Che se el le trava in vers vun de lor duti y
A revedes , che confusion ! che stizza !
Coi mee strambott doveva o andamm a scond,
O favnm fa la minee de tutt el mond.

Per olter gli* èva in eoo che a fa sti vers
El me fuss facil come a bev su on oeur j
Ma l'è minga slaa insci, me sont vist pers
In sul pu beli che me sont miss ai prceuv:
Chi foo nagolta, hoo ditt, ne indrizz, nò invers
Se i tosami del Parnass no me fan pioeuv
Gio del niont on quej sbroff de quella venna
Che la corr i molin su V Ippocrenna.

Te vedi in d' on gaslett su V Elicona
Car i mee Mus : ah, giacche sii grazios,
Mettimm in cceur on poo de venna bona,
Per caritaa vegnii, cordemm sii vos
Del ghilarrin d' Apoll , eh* el me destona;
Ve preghi , no slee minga a f a i prezios :
Senza del vost ajutt podii pensa
Mi de per mi cossa sont bon de fa.

La mia canzon la batl su ona gran zuffa,
Fattura strepitosa del dia Mart.
Se mai se dass el cas, perchè l'è buffa,
Che chi le legg me le buttass de pari
Tra quij libriti che gh'han su tant de muffa;
Soo ciìe vujolter Mus gh' avarii 1' art
De falla savori , massem Talia ,
Qie quanti la vceur colee l'è ona gran stria.



IX

Fegh capi che a quìjtemp cbe i besti aneli lor,
Oltra a savè parla, gli' even el vant
De defend con la spaila el propri onor ,
I rati contra dì rann armaa d' incant
Han faa la scimbia^han recopiaa el valor
Di fioeti de la terra*, di gigant.
Sta guerra i noster vice la dan per vera:
IF istoria la c&ménz'd in sta manera.

Mort de ^rona voeulla on pover ratt ,
Tra el corr e avenn avuu in cinqu quattri»
Per ess staa in brusa d'andà in bocca al gatf,
El metteva già a mceuj el barbozzin,
Tutt scalmanaa, ross ross come on scarlatt,
In d' on laghett che V èva lì vesin ;
E intant eh' el bev con gust sta consolina
El le ved Paludan ditt el Ciarlina.

E insci el ghe dis: Ovej quell foreslee ?
Chi hin i toeu ? de dove vegnet via ?
Come mò chi a sta riva? chi te see?
Guarda el fatt tò a no dimm ona bosia }
Parlem de ver amis ; se te diree
La veritaa, menandet a cà mia
"Vuj caregatt de tarici bej regaj 7
Che de per ti t'ee de stantà a porta],

M\ sont el re di rann Sgonfia ganass ;
E me porten i rann on gran respetl ;
Mangiand, cantand, dormend, andand a spass
No sfalzen i mee orden in d' on elt ;
ISo mceuven mai la bocca, on did, on pass ;
Sia mò dent , sia mb foeura del laghett 7
Se mi no ghe doo on segn ; in somma «ai
Ghe comandi a bacchetta noce e dì.



Quant ai mee vice, per dalten on indizi ;
I)ìroo che on dì Fanghin andand in strusa
Sul Pò F ha faa lott lott el sposalizi
Con la regina di acqu ldromedusa.
Lh de lee, lee de Ju F iste ss caprizi ,
L* istess geni mostrand 7 dent ona busa
Sconduda tra i rivon de F istess Pò }
Han faa, che sont mi quell, el prim popò.

Ma te vedi anca ti grazios e beli:
Ài dencitt bianch , al musin delicaa ,
Ai oggitt barlusenl come dò steli,
Al vestii nobel, luster , velutaa,
Al gest , al portament tutt seri , e a quell
Strusatl adree con tanta maestaa
Giò per terra la cova longa on brazza y
U è franch che te see el re de la toa razza.

E on re che ghe sta ben la spada al flanch,
E el scettro in man, e in lesta el diademma:
Me par in guerra de vedett tant franch
Che de cent re nemis no t' abbi et temma;
Anzi ti sol te siet bon almanch
De sconquassann cinquanta luce insemina.
A ti mò donca adess , allo de brav
A cascia fceura F alber di toeu av.

A sti incensad , come quand on pollin
Ch' el sgonfia a tra di ziffol i coraj ,
E el faglógló, la roeuda } e on beli crespili y
ìnsci pavoneggiandes finamai ,
Reffignand de Jegria el so musin,
Repiè el rati: Cossa te cerchet mai ?
Guarda se la mia razza F è ordenaria,
L'è eognossuda in ciel, in terra, e in V aria-



S f eì re Sgonfia-ganass doma el se degna
De cornpagnanim(chè soo che i gamb ghi ha bonn)
Al me pala^z ? el capirà a 1' insegna
De scud ? de lanz ; de scetter , de coronn
( Tra moriggiceu ? lappon e de colmegna )
El capirà la razza di mee nonn.
In pocch paroli : in di mee verni glie buj
On sangu real ; hoo noni Roba-freguj»

El me papà Y ha nom Rosega-pan y
Che per bravura el raenna tucc a scceura,
Ghe n' avarev de dinn pceu fin doman
Parland de la mia mamma Lecca— mceura,
Diroo doma che lee l'è del sovran
Mangia-persutt la pu bona ficeura.
Tn somma lee temp fa in d' on gabanolt
L'ha faa, fasendem mi 7 el so terz mas'ciott*

Sta bona mamma, dopo avuu la tetta 7
Con di figli ; di nisciceur e di castegn
De piscinin m'ha mantegnuu in braghetta y
E a pocch a pocch la m'ha guzzaa T ingegft
De sgrik fceura i nòs de la gussetta ?
E con cent olter pascol sont a segn
De vess fceura di b uscii 7 d' ave faa i oss
Tal e qual te me vedet grand e gross.

Mi parli s'cett; el ratt tutt quell ch'el dia*
El dis con veritaa: ghe trovarli
In tutt olter d'ave besogn de avvis,
Ma in bosia'nò mai el cattarii.
Come vceutt pceù che mi te sia arais ,
Quand la natura istessa V ha spartii
Tra nun on naturai tant c|efferent,
Che se somejem propi on beli nient ?
VoL X 2



i4

Befatt se i ratt sui spazzacà e granee
Gir bau i so tann al succ ; eì vost niasc
Dov' eel ? n' eel vera che vujolter stee
In di fondure di foss tra i pallanasc
A ma uj in\o]tiaa come ori vivee
De mescli e lusirceul in di boasc ?
E aneli ben eh' el spuzza el lece come ona pesta 7
lant tant glie dormii dent e glie fee festa?

Se pceù te vceu che parla de cusina,
L'è pur el tò disnà on disnà baloss :
Verz ; zucch ; bied ? n' eel vera intantafìna
Con qualier erborinn che nass tra i foss 5
N' eel vera eh' hin qui] erb sira e mattina
Che dopo ave cantaa te stoppa el goss?
T>ia come paccia el ratt no gr? è nissun-
Tult quell che paccia l'ornili ; paccem aneli nun.

El cred ben lu el bon omm de vorè scond
I miceli boffett, restinn ? ben gremolaa
In quell cavagn , in quell beli sesl redond 7
E qui] carsenzon dolz y tanl deìicaa
Che varen per bio bacch lult T or del mond,
IV ceuli ; de mel ; de sesamo impaslaa;
El ered ben de sahaj perchè je guaina
Cold cold sott ai pattonn dent in la marna.

E cent va'ti! t pussee dolz che ne i carsenz
Ghe par a la contessa Mondaris
JD' ave saraa sott ciav in di cardenz
(Che per nagott l'ha minga i cavi] gris)
Bonbon e mei e gius e quintessenz
Che fan lecca anca ai dei ong e barbis;
Giacche mej de nujolter poveritt
San sca-ndes anca lor i so petitt.



i5
Ecco T ha miss ina in la moschirceura r
I rigali j voltaa in la gradiscila.
S'ciavo quell locch de lard , quella tajceura
De persutt 7 de salam ? de mortadella - }
L' ha saraa su luttcoss la moriggioeura
E raascarpina fresca e formaggetta
E batteimatt e mascarpon de Vaver
E i robioritl de pegor e de caver.

A sentì el cceugh V ha ciavaa sa de slanz
Oeuìi, grass e butter ; tult 1' onscisciamm '
Ch' el serv de condiment per i pitanz ;
E intant el ratt l'ha de crepa de famm ;
L'ha gnanch de lecca su ; de god i avanz?
Pover gnpcch che Y è 1' omm ! pover salamm !
El sa mò minga che sii denc ne serven
Come tant ciav che luce i port ne derven.

In mezz a sta brandoria , a sta cuccagna
D' ave con pocch la pappa beli e fada t
Nissun dovaràv rompen la cavagna 7
Dovaressem sta in pas de camarada ;
E pur insci noi fuss : certi bardagna
Dopo ona potentissima pacciada ;
Porci porcon che creppen meneman,
Mennen pur anch del ruzz ; fan del baccani

Mi mò che tra i vertù soo romp i nós ?
Coi pu insolent sont anca bon de dilla :
Per doma i bej umor e i caprizios
Me casci dent tra i primm, e per fenili a f
Giacche sont di pu fort e coraggios ;
En butti a terra des o dodes. milla.
Han de prova a sgraffìgnass , a niordes :
Mi son$ el mazzasett, strnppiaquattordes,



i6

Anchl'ottim , che l'è poeù l'ormi), aneli lu ; per
El sia stramenaa senza mesura, (quant

Ori cilanon desutel ; on giganl,
Senza ess in del carlee o in sepoltura,
Ma viv , si viv vivisc , mi tant e lant
Con lutt el so boffà no gh'hoo paura:
Basta doma eli' e] dorma via seguent
Focura di pee di gatt e de la gent.

Allora mi beli beli , polid polid
Me troo sott a la dobbia senza alzalla ,
Glie rosigui el calcagn e i scimm di did ,
Perchè in del grass l'è dov'el ratt el sciaìla;
E pur ch'il credarav ! coi mee ferid
Mi peri la gajna senza falla
Cria ; e s' el dorma savorii, noi vedi
A tra el minem sospir , gnanca el dessedh

Dò coss tra tu ce i coss, idest el gatt
E el sparavee in sto mond ne fan stremi :
Gnaja a dagh dent in di ong ; no gli' è de sbalt
Massem el prim , dopo avenn faa sguagnì ,
Dopo d' avenn consciaa come pilatt
Con fann giugà a la balla, el ne tra li
Con dò strengiud de denc , con quij so sgriff
Ch' el cascia fceura pesg che né on bargniff.

Di voeult ne reussiss ben de scappa
Per on quej tanabus dent per i mur }
Ma el scrocch V è semper lì a spionà
Xjsmand per tult i boeucc e filidur ;
È s' e! capiss eh' el ratt noi pò sbignà
Per olirà part y el dis : Mi sont sicuri
"Viina -di dò, o là dent bee ugna eh' el mceura,
O che cU chi lu l'ha de solia fceura,



Gh'è poeù la trappola 7 e lei doo on ordegn
Pur tropp eh' el fa di ralt stragia e mina :
1/ è 'minga staa faa insci va là che vegn,
Ma con malizia e ben de quella fina j
Chi le pienta de ferr e chi de legn;
De là gli' è spantegaa de là farina,
De scia on rampili l' insfilza di ranzaj
De nòs ; de codeghelta, de forma] .

Quella de ferr la par giust on gabbiceli
Tii aa sul meder d' ona cupoletta \
Inscima la gh' ha on bus de pedriceu 7
Che se ghe femm la giò la scherli ghetta
Per nun ¥ è propi el gì cerigli de 1' or bisce u y
Emm beli paii a cerca quella scaletta
Che n' ha menaa debass 9 e se a taston
La troeuvem 7 se sgarbellem el muson.

Quella de legn ? ah ti le see nagott !
li' è on mantes d' orghen quand P è su sgonfiaa,
L' è tal e qual quel! malanacc gabbiott
Spuaa spuisc ; se pceù semni destinaà
Pei sort de boriagli denler de merlott,
Allora el becch a l'oca già l'è faa:
La batt propi d' on attem d' ori moment
Tocca el crostin ; e tracch > sarass de denta

Oltra sti ordegn posta tra mila latter
Gh'è cert macchen che ciamen trabucchi],
Per el pu miss arent ai busegatter
Caregh de sass ? de copp e de quadri],
Tegnuu sald de trii legn che forma on quatter ;
On quatter marca dett stampaa di stri] }
Perchè a toccali del pè doma on sgrizzin^
Ghe restem spettasciaa in d'on carsenzin.



v8

Tri tutt el rest el rati el se le passa
Ale-grame nt in bona compagnia :
Ti per canta te sgonfici la g3nassa ;
E mi per ziffola sgonfii la mia ;
Mi vivi in del bombas, nodi in la grassa ;
Mai che me tocca de pali la ghia ,
Che mi no mangi roba cruda e zerba ,
Come sarav di remo la zz , de 1' erba,

A sti reson noi pò pu sta in la peli
Sgonfia-ganass: ridend ; Et mai vcduu .
El repia, in la stalla, in del stabiell
Quij asen, quij porscij ben mantegnun
De biava e fen , de giand e de panell ?
Coss' eel tutt el so vant ? l'è a Ira de cuu ;
Raggia, rogna, smorbià e mett ingossa :
Ben, fa el cunt d' ess aneli ti V islessa cessa.

Nun rann si che in di lagh nun gh'emm asquas
Tutt quell mai che se pò desidera.
I riv , disi nagotta ! hin pienn aras
De maravej : là dent a Iripillà
Per i ort e pradaiij in santa pas,
E dopo ess sforaggiaa , anch refrescà
Solt acqua el corp , che gust ! ai curt : de viv
El n'ha daa Giove in l'acqua e sora ai riv*

Se pofìù in di praa gibillqn i bagaj
Quand de la tanna caven foeura el grì
O ciappen la guggella o on beli parpaj ,
Che legna, figureia mò ti,
Yedend di rann se ponn riva a ciappaj -,
Ma appenna han dilt : Oh bella ! glie l'hoo chi:
Ghe brissem fceura , e cont on sai tare! 1
Ciaff, sott acqua in del foss salvem la peli



L'è faci! pceu. a capì ch'hin minga bali
Quij coss che cunti, ma che parli scett;
De la del foss te portaroo sui spali ,
T) guarda ben doma el fatt lo a no mett
Yegnend giò de la riva on quej pè in fall £
Che no te borlet dent in dei iaghett ;
Ti tacchet ben 7 coragg : che se te fidet ,
Menandet a cà mia vuj che te ridet.

Appenna ch'el gli' ha dilt sti pocch pareli,
Lu a dagh i spali 7 quest a monta in spalletta f
L' è staa V isless ; el se glie tacca al eoli
Per monta pussee lest con la sciampetta,
A queìl coli moresin giust come on moli
De pan fresch, e a vede che la barchetta
Con pu che la va in là glie ven appress
Bell beli el port ; l'è alegher come on pess« 

Ma quand l'è propi in mezz, tra che ai so ceucc
El Iaghett Ve on gran mar affond affond ,
Tra la paura de fagh dent on bceucc,
Tra vess sbroffaa de tucc i part di ond ,
Glie trema i garnb , glie ballen i genceucc,
El se scarpa i cavi] } el se confond 7
El streng per el spaghett de boria denter
Del so cavali cont i gambett el venter.

Glie batt el cceur : No poss ; el dis ; che pianse
El me malann , sont andaa mi a cercali.
In terra almanch me ruzi la coi scansc
Se rompi i gamb borland giò de cavali ;
Ma s' el me Irà in del foss sto rozz mastransc,
]$o gh' è remedi 7 mceuri senza fall.
Ah cara terra ! se te poss vede 7
Mai pu per acqua ; in terra, in terra, e ape.



20

A Iman eh in terra se la ven giò a secc
l'acqua del ciel a bagnusciamni, pazienza,
Al ini di fin pceù trceuvi d' andà a tecc ;
Chi mò coi pee in de l'acqua a mceuj, e senza
Bepar, me tocca a barbellà del frecc:
Ah dei del ciel on poo de provvidenza!
Che se vun de vujo ter no me jutta,
Mi me la vedi, hoo de passalla brutta.

Con tutt quest soo el proverbi in sti tandcmm,
JSoo ch'el dis : juttet che te juttaroo ;
Però guardee 7 guai dee se no me premm
De fa tutt qtiell che poss : quell che mi foo
tèa servimm del covin come de rerum-
Yorii mò dì che in port glie rivaroo?....
Ma ti , Sgonfìa-ganass , perchè te vee
Liron liran de sloffi e d' andeghee ?

Chi porta on pes de cceur l'ha el pont d'onor
De portali prest e franch che noi biccocca :
Quand che dia Giove trasformaa in d'on tor
El porte per el mar la soa bacciocca,

  • Ko l'ha mancaa de fagh tucc i pont d' or ;

Senza strollagh gnanch l'orla de la socca ;
Allegrament , con tceussela in spalletta,
El la mene in d' on attem fina a Cretta.

Insci sfogand el ratt a tu per tu,
Spongend la rana e scongiurand i oracol ,
Ecco ona bissa che la drizza su
Fceura de 1' acqua el coli : a sto spettacol
Gh'han el squitt luce e duuche no en ponnpu;
Ma quell che va de mezz F è el pover bacol :
Sgonfìa-ganass , scorlendes in la spalla
Coi gamb a V ari ; el pienta el ratt a galla.