L tëune

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L tëune  (1879)  by Johann Baptist Rifesser
ladin Gherdeina
grafia moderna


L tëune


Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. Canche l ulova inò jì a cësa, iel unì n gran vënt, y l à scumencià a pluvëi, a tarluië y a tauné. Franz s' à drë temù, l ie mucià y s' à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda, davia che l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. Te n iede audel na usc: "Franz, Franz! vie, vie pu snel ora!" Franz ie unì ora dl lën uet sun duicater, y belau tl medem mumënt à l tarlui dat ite sul lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. Ma l n' i ie suzedù nia de mel, y l à dit cun la mans auzedes: "chësta usc ie unida da ciel! Vo, bon Idie, vo m' ëis salvà! ve rengrazie".

Ma la usc à dit mo n iede: "Franz, Franz! ne me audes' a?" y śën al permò udù na fëna che svaiova. Franz ie cors via pra de ëila y à dit: "tlo sonse! cie ulëis' a da me?"

Ma la fëna respuend: "te ne n' ei minà, ma mi pitl Franz, che à vardà l' auces iló pra ruf. L se muess avëi scundù tlo ntëur dala burasca. Eco che l vën finalmënter dala sienes ora".

Franz, l mut dla zità, a po cuntà, coche l ova tenù si usc per na usc dl ciel. Ma l' ëila à auzà su la mans y dit : "o mi mut, ne sebes per chësc mancul gra a Idie. La usc ie bën unida dala bocia de na puera fëna, ma Die l à fat nsci che é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te. L te à salvà de n gran pericul ulache te ies stat".

"Sci, sci", à po dit Franz cun la legrimes ti uedli, "Die se à servì de vosta usc per me salvé. Bën ëis vo cherdà, ma l aiut ie mpo unì da Die". -

Degun bën ne vën per azidënt, vën dala bontà de Die.