L’uliv, el sares piangent e el vis’c

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

L’uliv, el sares piangent e el vis’c[edit]

A furia de guardà on Sares piangent,
ona pianta d’Ulìv l’ha domandaa:
«Com’è che te see semper caragnent?...
Perchè te pianget?... Te see-t disperaa?...»
«Nanca per sogn!... Chi l’è che dîs che piangi?...
Le dîs el mond ch’el giudica ’mè ’l voeur,
e, ciao, mì ’ l làssi dì, tàsi e me rangi
a fà de baldacchin a quij che moeur!»
L’Ulìv, a sti paroll, pensàndegh sù:
«No poss daggh tort; an’mì poss dì altrettant,
perchè la gent – l’ha ditt in trà de lù –
l’è ostinàda a crêd, squâs füss on Sant,
che mì porti la Pâs. – Ma hinn robb de dì?...»
«E mì porti fortuna, senza fall...
ona pianta de vis’c, che l’era lì,
l’ha rebattùu ghignand –: Tutt ball, tutt ball!...»
ottobre 1943