L’oeuv

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

L’oeuv[edit]

Ona pöera veggetta,
passand via da on pollee,
l’ha veduu che in d’on cestin
gh’era dent on bell’ovin.
E la pöera donnetta:
guàrda in gîr... vòltes indree...
gh’è nissun..., l’ovin le tenta
e la man, tutta contenta,
slônga svelt, poeu in men de quella
la scond l’oeuv in la scarsella.
La gajnna, in del guardalla,
l’ha daa foeura ona ridàda:
«Ah, te see puranca cialla
– la gli’ha ditt – l’è on’imbrojàda!...
Quell oeuv lì, l’è minga bôn:
l’è de gèss, e el mè padrôn
l’ha mettùu in sto cestin chì
per podè insegnamm a mì
doe i oeuv gh’hoo de mett giò.
Làssel chì, va là, ancamò;
t’ée credùu de falla franca,
pöera donna, ma te manca
quell che occôr: l’esperïenza!
Te see vèggia per nïent...;
o nonnetta, ten a ment:
fìdet mai de l’apparenza!»